Barcelona destina més recursos per abordar el sensellarisme femení

En l’últim informe de persones sense llar a Barcelona, corresponent a l’any 2018, es van comptabilitzar 329 dones que dormien al carrer, un 13% del total. 

Tot i que el percentatge de sensellarisme femení és sensiblement inferior al masculí, les dades d’atenció dels serveis municipals mostren que les dones pateixen més situacions d’infravivenda, abús i violència abans de quedar-se sense llar, cosa que comporta que les seves condicions físiques i emocionals siguin més greus que les que presenten els homes. 

Aquesta situació de desigualtat coincideix amb la que es mostra en els estudis sobre sensellarisme femení que s’han elaborat per tot el món, en els quals també s’observa el problema específic de les dones que viuen al carrer i que, per motius estadístics, queda invisibilitzat.

En aquest context, s’impulsa l’aplicació d’una mirada de gènere en les polítiques municipals que aborden el sensellarisme per desenvolupar mesures específiques dirigides a dones sense llar, tant respecte a l’abordatge com a la prevenció. La nova mesura de govern municipal s’aplica a través de 20 accions que suposen un increment de 600.000 euros en el pressupost anual que es destina a fer front al sensellarisme, de 35 milions d’euros.

Exclusió habitacional

L’estabilització habitacional de les dones sense llar és una prioritat per als serveis socials i s’impulsarà amb la incorporació de 80 noves places d’acollida amb preferència d’accés per a dones. 

Les noves places provindran de: l’ampliació del programa municipal ‘Primer, la llar’, que ja disposa de 68 pisos; dels nous allotjaments temporals amb recolzament social per a dones o famílies monoparentals femenines, com els de l’equipament del carrer de Tànger o el model d’allotjaments provisionals de proximitat (APROP); de les 10 places noves que tindran recolzament econòmic de l’ajuntament i que s’inclouran en la futura Llar Rosario Endrinal, que actualment construeix el Centre Assís. I, finalment, aquests allotjaments s’afegiran a les 2.170 places municipals que hi ha actualment i que en els últims quatre anys n’han incorporat 300 de noves.

Reforma dels equipaments amb perspectiva de gènere

La mirada masculina ha marcat tradicionalment el disseny dels centres d’acolliment per a persones sense llar, un biaix que deixa es dones que es troben en aquesta situació en condicions de més vulnerabilitat. 

Per reduir la inseguretat i la falta de privacitat i d’intimitat, s’invertiran 1,2 milions d’euros en obres de reforma als equipaments d’acord amb criteris que tinguin en compte les necessitats específiques de les usuàries.

Quatre línies estratègiques

Aquestes dues accions formen part de les 20 actuacions que recull la mesura de govern i que es divideixen en quatre línies estratègiques.

En primer lloc, la millora de la diagnosi del sensellarisme femení, tant respecte a la recollida d’informació com a l’avaluació del funcionament dels serveis socials que atenen les dones sense llar.

La segueix l’abordatge de les causes estructurals del sensellarisme, mitjançant la col·laboració amb la Generalitat, per impulsar l’estratègia integral d’abordatge del sensellarisme a Catalunya, i amb l’Estat, per impulsar polítiques laborals, migratòries, habitacionals, d’igualtat i de protecció social.

Notícies relacionades

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

La tercera línia estratègica és la millora de l’atenció a les dones que formen part del programa municipal d’atenció a les persones sense llar, a partir del testimoni de les usuàries. L’objectiu és establir mecanismes de detecció precoç i reforçar els canals d’informació dels serveis municipals, a més d’impulsar la cooperació entre organismes dependents de la Generalitat d’altres municipis.

I, finalment, la mesura recull la priorització de l’estabilitat habitacional de les dones sense llar, mitjançant la inclusió de la perspectiva de gènere en la reforma dels equipaments municipals, el reforç dels serveis d’atenció en casos de violència masclista, la creació de grups de dones a tots els centres i l’accés prioritari de les dones al programa ‘Primer, la llar’.