En col·laboració amb

NOVA LÍNIA D'AJUTS A LA INVESTIGACIÓ

Barcelona es vol posicionar com la capital europea de la ciència

L'Ajuntament de Barcelona i La Caixa s'alien per incentivar la investigació a la ciutat

zentauroepp29680362 ajuntament190702170027

zentauroepp29680362 ajuntament190702170027

5
Es llegeix en minuts
M.R.P.

El juny del 2018, l’Ajuntament de Barcelona va posar en marxa el Pla Barcelona Ciència amb l’objectiu de consolidar la ciutat comtal com la capital europea de la investigació i la innovació. Aquest pla està dissenyat de manera que compta amb tres eixos i deu línies estratègiques, que pretenen posicionar la ciutat com la capital europea de la ciència.

El gener del 2019, ja amb algunes línies del Pla Barcelona Ciència en marxa,  La Caixa va firmar una aliança amb l’ajuntament per potenciar-lo. Aquest acord subscriu dues grans línies d’actuació. 

La creació de l’innovador programa Barcelona-La Caixa Living Lab, d’una banda, en col·laboració amb els centres d’investigació IrsiCaixa i ISGlobal. Es tracta d’un espai per a la investigació i la participació ciutadana que vol ser el punt de trobada entre diferents agents –gestors, ciutadania, investigadors i societat civil– i un lloc on es reculli l’opinió i es generin noves idees i propostes sobre els aspectes científics actuals.

Les activitats de la nova plataforma es duran a terme al CosmoCaixa, així com al Centre d’Innovació Urbana Ca l’Alier. D’altra banda, l’acord contempla la present convocatòria municipald’ajuts a la investigació per valor de 900.000 euros, una xifra que aporten conjuntament l’ajuntament i La Caixa.

En el marc del desenvolupament d’aquest pla –i dins de l’eix ‘Recolzament municipal a la investigació’– s’ha obert la línia estratègica ‘Noves línies de finançament a projectes d’investigació i innovació impulsats i desenvolupats pels centres d’investigació i tecnologia de la ciutat i la seva àrea metropolitana’.

La finalitat d’aquesta convocatòria és emprendre la recerca de solucions innovadores en dos àmbits: l’envelliment i la qualitat de vida, d’una banda, i la mobilitat, el respecte i la protecció del medi ambient, de l’altra. Amb això, l’ajuntament vol contribuir a la modernització de la ciutat de Barcelona en el marc dels reptes que presideixen les accions de la Unió Europea i a escala mundial.

En el Pla Barcelona Ciència també s’hi inclou el programa Ciutadella del Coneixement. És un projecte acadèmic i científic entorn del parc de la Ciutadella que pretén consolidar Barcelona com un referent en la investigació en l’àmbit internacional. En aquest projecte hi col·laboren les universitats de la ciutat, els centres d’investigació i tecnologia i altres institucions amb un paper singular a la zona, com el Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Alarma mediambiental

Les raons són simples. L’innegable canvi climàtic i la realitat de la contaminació en totes les seves manifestacions (acústica, lumínica, derivada de la circulació de vehicles...), repercuteixen en la salut dels ciutadans de forma determinant. Així, malgrat que moltes vegades no en som conscients, les dades revelen la magnitud dels problemes i dels reptes que convé afrontar. Com a mostra d’això, el nou sistema de vigilància de l’impacte en la salut de la contaminació de l’aire a Barcelona permet estimar anualment la mortalitat atribuïble a la contaminació atmosfèrica a la ciutat.

Entre l’any 2010 i el 2017, la mortalitat atribuïble a l’excés de partícules menors de 2,5 micres (PM2,5) a l’aire va ser del 3% de mitjana en residents majors de 30 anys, fet que representa 424 morts anuals. D’altra banda, altres informes indiquen que el 2012 el nombre de morts prematures degudes al soroll del trànsit va ser de 599, i aquell mateix any hi va haver 2.268 hospitalitzacions per soroll, 2.025 per contaminació, 762 per falta d’activitat física, 740 per falta d’espais verds i 108 per excés de calor.

D’altra banda, la població activa de la ciutat major de 54 anys ha passat de 124.400 el 2009 a 134.500 el 2017. A més, es preveu que amb el retard de l’edat legal de jubilació augmenti la proporció de persones majors de 60 anys en el mercat de treball. D’aquesta manera, desenvolupar una “ciutat amiga de les persones grans” –integrada a una xarxa d’’age friendly cities’ que sigui conscient de l’evolució i les necessitats dels ciutadans en cada moment– s’ha convertit  en una àrea de treball prioritària per a l’Ajuntament de Barcelona.

Dos eixos vertebradors

Amb independència de la modalitat en la qual s’inscriguin, els projectes d’investigació han de complir els dos eixos vertebradors següents. En primer lloc, han d’incorporar el component tecnològic com a element rellevant de les propostes. En segon lloc, i amb la mateixa rellevància, han de resultar de la col·laboració d’un mínim de tres institucions sol·licitadores, que treballaran en cooperació per fomentar les sinergies i optimitzar el disseny, la implementació i la disseminació dels projectes. Una altra condició és que una d’aquestes institucions, com a mínim, ha de tenir el seu domicili fiscal o seu al municipi de Barcelona. 

La convocatòria d’ajuts pretén incentivar la investigació a través de la implicació de diferents agents públics i privats –com ara universitats, centres d’investigació o entitats i institucions sanitàries públiques i privades sense ànim de lucre– per fer-los partícips i motor de l’objectiu de fer de Barcelona un referent en investigació i innovació. D’aquesta manera, el Pla Barcelona Ciència potenciarà el teixit investigador de la ciutat amb l’establiment de sinergies entre equips i amb la participació d’ens del tercer sector. Així mateix, afavorirà l’accés obert als resultats de les recerques científiques per part de tota la ciutadania. 

Una mirada al futur 

Notícies relacionades

Actualment, Barcelona compta amb més de 90 centres d’investigació i més de 1.600 grups d’investigació amb empreses capdavanteres i referents en molts camps científics, com és la biomedicina. A més, en els últims quatre anys, l’Ajuntament de Barcelona ha creat el premi Europeu de Ciència Hipàtia i ha incrementat un 85% els fons destinats a la investigació, fins a arribar als 2,4 milions d’euros. 

Per tal de potenciar el creixement de la ciutat en l’àmbit científic de la investigació i la innovació, l’ajuntament té la mirada posada en el projecte Barcelona 2030, un any en què s’haurien de veure reflectits els resultats del Pla Barcelona Ciència, de manera que la ciutat es convertiria en un espai sa en el qual els veïns podrien viure en plenitud, visquessin on visquessin i tinguessin l’edat que tinguessin. A més, la ciutat hauria evolucionat cap a una economia més sostenible lluny de l’actual, majoritàriament coneguda com l’economia dels serveis i del turisme.

Lluís Ferrer: “La ciència ha de ser el motor d’una economia més sostenible”

Lluís Ferrer és el president del Consell Assessor Científic, impulsa<span style="font-size: 1.6rem;">t recentment per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb l’objectiu d’</span><span style="font-size: 1.6rem;">implicar el talent investigador en el desenvolupament del Pla Barcelona Ciència</span><span style="font-size: 1.6rem;">. A més, Ferrer és catedràtic del Departament de Medicina i Cirurgia Animal i exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona.</span>