Espanya registra el major augment per mort sobtada a Europa, un 3,3% anual en una dècada: "És un dels principals problemes de salut pública"

En aquella dècada es van registrar 2.583.559 morts sobtades en 26 països europeus: 1.935.741 en homes i 647.818 en dones, amb un increment significativament més gran en dones. A escala regional, la taxa de mortalitat ajustada per edat va disminuir a Europa Occidental, mentre que va augmentar a Europa del Sud i de l’Est.

Dades que ja han tingut una primera reacció per part de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), que insisteix que la mort sobtada continua sent un dels principals problemes de salut pública a Europa i també a Espanya, amb un impacte creixent que exigeix reforçar la resposta sanitària i social. «Des de la SEC continuem treballant de manera activa per millorar l’atenció a l’aturada cardíaca, especialment en l’àmbit extrahospitalari, on cada minut és determinant per a la supervivència», indica el doctor Ignacio Fernández Lozano, president de la SEC.

Països europeus

L’estudi, que ha comptat amb la participació de la Universitat de Pàdua (Itàlia) i hospitals de referència a França i Itàlia, ha analitzat dades de mortalitat de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que cobrien 26 països europeus i més de 53 milions de morts.

Els resultats mostren que la mort sobtada va representar gairebé el 5% de totes les morts i una tendència a l’alça en l’atribució de la mortalitat per aquesta causa d’un 2,9% anual, amb un increment significativament més gran en dones —tot i que la majoria de les morts sobtades es van produir en homes— i amb diferències geogràfiques: hi va haver augments més grans a l’est i el sud d’Europa.

En conjunt, assenyalen els investigadors, «aquestes troballes proporcionen evidència contemporània a escala poblacional que la mort sobtada continua sent una causa important de mortalitat a Europa, amb disparitats creixents segons el sexe i la regió».

Generació d’hipòtesis

El cap de la secció d’Arrítmies i Cardiopaties Hereditàries de l’Hospital Universitari Virgen de las Nieves a Granada i professor permanent vinculat a la Universitat de Granada, Juan Jiménez Jáimez, afirma que «és important emfatitzar que es tracta d’un estudi descriptiu, que no pretén identificar causes, sinó caracteritzar el fenomen, cosa que obre la porta a la interpretació i generació d’hipòtesis».

«En aquest context, les troballes adquireixen una rellevància especial en mostrar que la mort sobtada constitueix un problema creixent de salut pública, amb un augment sostingut en l’última dècada, cosa que reforça la necessitat de desenvolupar estratègies i polítiques sanitàries globals orientades a la seva prevenció i tractament», assenyala a SMC Espanya, tal com recull Europa Press.

Espanya i Alemanya, on més creix

A escala de país, l’anàlisi revela forts contrastos: mentre Àustria i Bèlgica registren les majors reduccions anuals de mortalitat atribuïda a mort sobtada (-8% i -7,9%, respectivament), Espanya i Alemanya es troben entre els països on més augmenta, amb increments mitjans propers al 3,3% i 2,8% anuals, respectivament.

En el cas d’Espanya, assenyala l’expert, «l’increment observat probablement respon a una interacció multifactorial, en què destaca de manera clara l’envelliment poblacional, ja que és el país amb més esperança de vida d’Europa i del món, cosa que implica una proporció més gran de població en edats d’alt risc».

«L’edat avançada continua sent el factor de risc per patir un episodi de mort sobtada, amb una proporcionalitat directa a la prevalença de malaltia cardiovascular ateroscleròtica, causa fonamental de mort sobtada. A això s’hi suma un canvi en els estils de vida, especialment en dones, amb més sedentarisme i augment de factors de risc cardiovascular (obesitat, diabetis, hipertensió), cosa que pot contribuir a l’increment més acusat observat en aquest subgrup», afirma a l’agència SMC.

Així mateix, continua Jiménez Jáimez, «no es pot descartar l’impacte de factors relacionats amb la cadena de supervivència, incloent-hi una possible menor formació de la població en reanimació cardiopulmonar i variabilitat en la resposta extrahospitalària, així com la presència i gestió de desfibril·ladors extrahospitalaris, aspectes que condicionen de manera decisiva l’evolució de l’aturada cardíaca».

Reforçar la prevenció

Notícies relacionades

L’Associació MIR Espanya demana la dimissió de Mónica García: "No es pot parlar d’excel·lència mentre es normalitza la precarietat"

La jubilació dels ‘boomers’ tensiona les òptiques: Espanya pot quedar-se sense professionals per atendre els establiments

En aquest sentit, iniciatives com l’aplicació Ariadna RCP, que la SEC i la Fundació Espanyola del Cor (FEC) han desenvolupat juntament amb Cruz Roja, representen un avenç clau, incideixen els cardiòlegs, en permetre localitzar desfibril·ladors externs automàtics (DEA) propers i facilitar una resposta ràpida. L’aplicació alerta els usuaris amb coneixements en reanimació cardiopulmonar (RCP) quan es produeix una aturada cardiorespiratòria a prop, els guia fins al lloc i indica la ubicació del DEA més pròxim.

La SEC i la FEC destaquen a més el cas de Galícia, que s’ha convertit en la primera comunitat autònoma a integrar Ariadna dins del seu sistema d’emergències. «Des de la SEC i la FEC considerem fonamental estendre aquest model al conjunt del país. Instem la resta de comunitats autònomes a avançar en la integració d’Ariadna en els seus sistemes d’emergències, així com a reforçar la formació en reanimació cardiopulmonar i l’accés a desfibril·ladors. Només a través d’una estratègia coordinada, equitativa i basada en l’evidència podrem reduir l’impacte de la mort sobtada i millorar la supervivència a Espanya», conclou el doctor Fernández Lozano.