La rehabilitació com a palanca de canvi

Les dificultats per accedir a una vivenda assequible de lloguer, també per mantenir-la, és una de les principals preocupacions dels veïns i veïnes de Barcelona. Davant de les dificultats econòmiques per comprar vivenda nova, la demanda de pisos de lloguer s’ha disparat els últims anys i el seu preu s’ha incrementat molt per sobre de la pujada dels salaris. Una de les mesures de l’actual govern municipal per contrarrestrar la pujada de preus dels lloguers del mercat privat és augmentar la bossa de vivendes de lloguer públic (ronda l’1% del parc de vivendes total), i per a això sedueixen els petits propietaris de pisos amb unes interessants reformes que també serveixen per combatre el detereiorament dels edificis. 

L’ajuntament es fa càrrec d’una part del cost de les reformes d’aquests pisos, i fins i tot assegura el cobrament del lloguer, a canvi de col·locar aquestes vivendes a la borsa o prorrogar els contractes existents cinc anysmés. En aquesta línia, per contenir la pujada dels preus i augmentar el parc de vivendes de lloguer, s’han introduït novetats en la nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació. 

Els propietaris que vulguin optar als ajuts a la rehabilitació hauran de llogar les seves vivendes per un preu situat entre el mínim i el màxim que assenyala l’índex de referència de preus de lloguer impulsat per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. “L’objectiu és protegir els llogaters, ja que només se subvencionen les obres als que tinguin el pis per sota de l’índex de referència i mantinguin el lloguer durant cinc anys com a mínim a partir de la subvenció”, recalca Anna Rigalt, cap del departament de Foment de la Rehabilitació de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona. L’índex, entès com el preu de lloguer recomanat, es pot consultar a internet. “L’índex calcula el valor del metre quadrat a partir d’unes quantes variables com la planta, els metres quadrats i l’estat de manteniment del pis”, afegeix Rigalt.

Aquesta mesura –que exclou les vivendes destinades a ús turístic–impedeix que, finalitzat el contracte vigent, s’apugi de manera desorbitada el preu del lloguer i, d’aquesta manera, s’intenta posar fre a l’ennobliment o expulsió dels antics habitants per l’arribada de persones amb un poder adquisitiu més elevat. 

Interiors de pisos

La convocatòria del 2018, oberta fins al pròxim 30 de novembre i que compta amb un pressupost general de 21,2 milions d’euros, també inclou línies d’ajuts per fer obres als interiors dels pisos dirigides a les famílies més vulnerables, un subpograma dotat amb 2 milions d’euros. L’any passat es van atendre 821 sol·licituds. “Es va atendre sobretot persones que viuen soles en una vivenda, que no necessiten grans obres però que els propietaris o llogaters no aconseguien tirar-les endavant per ells mateixos”, detallen fonts municipals. Aquestes petites actuacions a les vivendes suposen una millora en aspectes com l’accessibilitat, la higiene i l’eficàcia energètica mínima. Rigalt considera que s’ha de posar èmfasi en aquests ajuts perquè amb una inversió mínima “es millora la qualitat de vida de les persones”, i posa com a exemplel’impacte positiu que té en persones grans o amb mobilitat reduïda la instal·lació d’un plat de dutxa en lloc d’una banyera.

Una altra de les novetats de la nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació s’emmarca en el desplegament del pla de barris, el programa que té com a objectiu combatre les desigualtats. “Es tracta d’una bateria de mesures extraordinàries dirigides a les finques d’alta complexitat, comunitats que per la seva complexitat social o econòmica no aconsegueixen beneficiar-se de les polítiques de rehabilitació municipals. O no els arriba la informació o no estan prou estructurades o organitzades”, explica Rigalt.  

En total, aquest any la inversió en rehabilitació suma 40,1 milions d’euros i es calcula que generarà més de 120 milions d’euros d’inversió privada que suposaran la creació de més de 3.800 llocs de treball, segons la metodologia de Construmat i la CEOE.

Finques d’alta complexitat

Un estudi de la UPC va detectar uns 404 edificis amb grans dificultats per atendre les necessitats de manteniment dels seus edificis. Amb aquest treball previ, uns equips del pla de barris de l’ajuntament estan contactant amb aquestes comunitats –ja han contactat amb 158 finques, de les quals s’han firmat 71 convenis d’assessorament i 35 convenis d’obres– per informar-los del programa de rehabilitació de vivendes i motivar-los a adherir-s’hi.  

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

Es calcula que amb la dotació pressupostària disponible per al 2018 es podran firmar convenis d’execució d’obres amb uns 70 edificis i, per tant, se’n podrà beneficiar unes 2.000 persones, que viuen en unes 404 vivendes on s’ha detectat que els ajuts no arriben mai.

A més dels ajuts ordinaris a la rehabilitació, aquest programa inclou una subvenció complementària d’entre el 25 i el 40% del cost de les obres provinent del pla de barris i, a nivell individual, subvencions i ajuts que poden arribar al 100% del cost de les obres per a persones que compleixin els requisits de la convocatòria.