Cap al consum responsable

Consumir béns i serveis per satisfer necessitats és inherent als éssers humans. La forma com una persona consumeix acostuma a ser una de les interaccions més importants que té amb la societat. Per això, l’acció de consumir no té una dimensió simplement econòmica, sinó ètica, ambiental i política.

Des de fa unes dècades s’ha anat estenent una altra manera d’entendre el consum. És l’anomenat ‘consum responsable’. També conegut com a conscient, crític, ètic, ecològic, transformador, sostenible, solidari o just; cada terme posa èmfasi en una dimensió concreta d’aquesta mateixa manera de concebre l’acció de consumir. El responsable posa l’accent en el valor de la responsabilitat com a consumidors; el conscient, més en la consciència de l’individu, que té una capacitat limitada d’influir en el seu entorn a través del consum. El sostenible, fa referència al respecte pel medi ambient i d’altres, com el comerç just, o el consum ètic, se centren en el vessant més humà. 

El consum responsable, en definitiva, significa una nova mirada a les repercussions socioeconòmiques i ambientals de l’acció de consumir, no només individualment sinó en la totalitat del model de sistema que, des del consum, contribuïm a construir. Així mateix, d’aquesta mirada alternativa també neix un nou concepte: el ‘bon viure’. Una reinterpretació de la qualitat de vida basada en la frugalitat, que ens proposa un model de felicitat, de benestar, d’èxit personal i col·lectiu alternatiu a l’hegemònic capitalista.

IMPULS AL CANVI

Tradicionalment, les polítiques de consum de les administracions públiques s’han centrat a incentivar qualsevol consum que generés riquesa i ocupació. També han vetllat per defensar els drets de les persones consumidores, la seva salut i seguretat, i per pal·liar les dificultats d’accedir al consum de productes i serveis pels sectors més vulnerables. Es tracta, en el fons, d’una mirada al consum centrada sobretot en la protecció dels drets individuals de les persones consumidores, i és per això que molts municipis compten amb oficines d’informació al consumidor. Fins fa poc, la política de consum de l’Ajuntament de Barcelona també s’havia centrat en aquests objectius. No obstant, ara el consistori prova d’iniciar una nova política local de consum que configuri un relat coherent i integrador amb altres àmbits d’actuació com la vivenda, l’energia, el turisme o les finances; a més d’incorporar una nova línia d’actuació: l’impuls al model de consum responsable.

El consum conscient va més enllà de comprar productes amb l’etiqueta ecològica. Es tracta de qüestionar la nostra pròpia manera de consumir buscant opcions socioeconòmiques i ambientals més responsables. De vegades, és qüestió de canviar quantitat per qualitat. Per exemple, pel que fa a l’alimentació, portar una dieta més rica en vegetals i llegums i no tant en carns. El mateix passa amb la roba. En comptes de canviar-nos el vestuari cada temporada, tot i que sigui de producció ètica i sostenible, potser una solució alternativa pot ser anar a mercats d’intercanvi, botigues de segona mà o bescanviar la roba amb els nostres amics, familiars o veïns. 

Es tracta de qüestionar com vivim i buscar solucions basades en el sentit comú. Repensar el nostre consum per saber quines són les prioritats que s’adapten als nostres valors. La bona notícia per al ciutadà és que encara hi ha marge d’acció per al canvi; la dolenta és que moltes coses no depenen de l’acció individual. Tot canvi social ha d’anar acompanyat de polítiques públiques i aquest canvi, tot i que lent, ja està a tocar.

NOVES ESTRATÈGIES

El canvi individual comporta la promoció d’alternatives col·lectives, que acaben amarant les institucions i les seves polítiques públiques perquè impulsin nous models de consum. 

La ciutat de Barcelona n’és un bon exemple, amb l’operador públic Barcelona Energia, que neix inspirat per l’èxit de les cooperatives ciutadanes i comercialitza electricitat d’origen renovable. En l’àmbit divulgatiu, hi ha la Fira de Nadal de Consum Responsable i l’Economia Social i Solidària. Ubicada a la plaça de Catalunya, és una estratègia amb alta càrrega simbòlica, perquè, fins fa només dos anys, el punt neuràlgic de Barcelona estava ocupat per una pista de gel; un model de lleure contaminant i d’ús privat que ocupava l’espai públic. Ara, durant el Nadal, la plaça es destina a aquesta iniciativa municipal que vol acostar a la ciutadania les alternatives i les empreses d’economia solidària, i on també es realitzen activitats de sensibilització. 

Notícies relacionades

Barcelona impulsa un pla per combatre l'addicció a les pantalles dels joves

Comença la nova temporada de l'Espai de Joc 0-99

L’Espai Consum Responsable és una altra novetat il·lustrativa d’aquest canvi, ja que complementa la informació que tradicionalment s’ha proporcionat a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor (OMIC), amb noves propostes i promoció d’alternatives de consum responsable. L’obertura del nou espai exemplifica l’eixamplament de la mirada en el consum de les administracions públiques. Aquestes estratègies s’uneixen a programes de llarga trajectòria com el programa Barcelona + Sostenible, que compta amb el Mapa Barcelona + Sostenible, una eina que acosta les alternatives de consum responsable a la ciutadania; juntament amb una altra iniciativa impulsada des de la societat civil que és el mapa Pam a Pam, un pla de l’economia solidària en tot l’àmbit de Catalunya. 

En l’àmbit normatiu destaquen mesures com les sancions als propietaris de vivendes buides o vivendes turístiques il·legals, ja que el consistori entén que el consum de vivenda s’ha de posar al servei de les necessitats de la ciutadania. També destaca l’esforç per ampliar la xarxa de carrils bici i de transport públic; el disseny de les superilles o l’impuls en la contractació municipal sostenible. I és que, finalment, sembla que el consum responsable ha arribat a la ciutat per quedar-s’hi.