La vivenda, qüestió de drets

La modificació de la llei dels arrendaments urbans (LAU) aprovada el 2013, una mesura que buscava sobre el paper fomentar el mercat del lloguer de vivendes, és un dels causants de l'actual inestabilitat dels contractes de lloguer. Amb aquesta reforma, entre altres coses, els contractes de lloguer passen de durar cinc anys amb pròrroga de tres anys a tres anys amb una pròrroga d'un any. Així, a partir dels tres anys de contracte, el propietari pot actualitzar el preu, cosa que en la pràctica sol ser sinònim gairebé sempre d'una pujada.

Amb aquest escenari, sense perdre de vista el drama dels desnonaments, l'Ajuntament de Barcelona està impulsant diferents accions per defensar el dret a una vivenda digna. Una de les principals mesures consisteix a incrementar el parc de vivenda pública a partir de la compra de solars o vivendes existents i, sobretot, de la mobilització de pisos buits, ja siguin propietat de particulars com d'entitats financeres, per incloure'ls en la borsa de vivenda de lloguer social.

PARC PÚBLIC

L'ajuntament espera seguir mobilitzant pisos buits, posant-los a la disposició de la ciutadania amb totes les garanties per als propietaris. El pla municipal preveu augmentar a poc a poc el parc públic de lloguer. A l'horitzó desitjat: un parc públic de 100.000 vivendes, entre lloguer social i lloguer assequible. Queda molt per fer si es té en compte que les 7.000 vivendes socials del consistori, les 2.000 de la Generalitat i les 11.000 vivendes que reben ajudes per al pagament del lloguer suposa només una cinquena part del que es desitja.

En una de les vivendes socials de l'Ajuntament viu Cristina Valdivia, de 63 anys. Aquesta jubilada comparteix un pis adaptat del passeig de Santa Coloma, al districte de Sant Andreu, amb el seu fill. Tots dos van en cadira de rodes. «Amb la meva pensió no contributiva no podríem permetre'ns una altra vivenda», explica agraïda Valdivia, que va treballar durant molts anys en una botiga de roba. «La vivenda, el mercat laboral, les retallades... La labor social de l'ajuntament és fonamental en un moment en què tot està fatal», afegeix.

En aquesta mateixa línia, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona i presidenta de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també ha destacat el paper que juguen les administracions locals en aquesta matèria. I és que, en un moment en què els recursos en matèria de vivenda procedents de l'Estat s'han reduït en un 70%, «els Ajuntaments són els que afronten les situacions d'emergència». Colau va fer aquestes declaracions en la presentació de l'Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), el juliol del 2017.

PRIMERS INFORMES

L'observatori metropolità ja està proporcionant les primeres dades sobre la vivenda a la gran Barcelona, una informació que permetrà analitzar i detectar tendències que serveixin per dissenyar les polítiques públiques de la vivenda. Els informes realitzats per aquest nou instrument, a més, estan a l'abast de la ciutadania a través de la web. 

El primer informe realitzat per l'observatori posa en relleu les dificultats de la població per mantenir-se a la seva vivenda, sigui de compra o de lloguer, a través de l'anomenada taxa de sobrecàrrega. Aquest indicador revela que el 42% de la població de l'àrea metropolitana està destinant 4 de cada 10 euros a pagar el lloguer i els subministraments bàsics. Per ser més exactes, la població inverteix el 42% dels seus ingressos o més en la vivenda, per sobre del terç (33% màxim) que seria recomanable segons els experts. Aquest percentatge s'incrementa a mesura que la renda familiar disminueix. «En les famílies amb uns ingressos inferiors als 9.000 euros han de destinar el 64% de les despeses en vivenda», expliquen fonts municipals, que assenyalen els desnonaments per impagament de lloguer com un dels fenòmens vinculats a aquestes dificultats.

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Barcelona publica dues noves convocatòries de subvencions: Reforç de l'economia social solidària i lluita contra la sequera

L'Ajuntament de Barcelona avança la precampanya forestal de prevenció d'incendis

«Estava pagant més de 500 euros de lloguer amb una pensió de 636 euros». Així resumeix Encarnación Crespo, una veïna de Sant Martí de 72 anys, els malabars que havia de fer fins fa poc. Des del mes passat viu en un pis de l'Ajuntament, pel qual paga uns 179 euros. «És petitó, però molt ben aprofitat. I m'he quedat al meu barri, a prop de la meva filla», subratlla Crespo, usuària de l'Oficina de l’Habitatge. «Els més grans i els més joves són els que tenim més dificultats per accedir a una vivenda. El meu net, encara que té feina, no es pot emancipar perquè els preus han pujat molt», lamenta. El cas del seu net és cada vegada més comú, segons les dades de l'observatori. I és que la dificultat d'accés i manteniment d'una vivenda a més dels preus elevats dels pisos han provocat una disminució de l'emancipació dels joves entre 16 i 29 anys. En concret, el descens en els últims 10 anys ronda el 27%.

INDICI DE SOSTRE

El preu mitjà del lloguer a la gran Barcelona està situat en els 900 euros al mes, segons Incasòl, encara que en portals immobiliaris l'import més freqüent ronda els 1.300 euros. «L'escassa coincidència entre la gran proporció de demanda situada entre els 600 i 800 euros al mes, i la gran proporció d'oferta situada per sobre dels 1.000 euros mensuals podria ser un indici de sostre en la pujada de preus», apunten fonts municipals.