Naturalesa i biodiversitat a peu de carrer

Ha arribat la primavera, i amb ella ha arribat el color als carrers, places i parcs de la ciutat. I aquest any, encara amb més força si és possible i, sobretot, amb més biodiversitat. El motiu: els serveis de manteniment de l’Ajuntament de Barcelona han abandonat definitivament l’ús del glifosat, el potent herbicida que durant més de tres dècades ha ser-

vit per eliminar les conegudes injustament com a males herbes. 

    

L’origen d’aquesta petita gran revolució comença el febrer de l’any passat quan la Comissió d’Ecologia Urbana i Mobilitat va aprovar per unanimitat l’erradicació progressiva del glifosat basant-se en un informe d’una agència adscrita a l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que incloïa aquest herbicida en una llista de substàncies «probablement carcinògenes per a humans».

CANVI DE XIP 

El glifosat es va imposar en el seu moment perquè retirar manualment les herbes que creixen espontàniament als escocells de tota la ciutat requeria invertir molts recursos. L’ajun-

tament de la capital catalana, com tantes altres ciutats, va optar pel  citat herbicida perquè era la solució més ràpida i econòmica. Amb el temps, no obstant, s’ha demostrat científicament que aquest producte és perjudicial per al medi ambient i potencialment perjudicial per a la salut.  «Des de fa anys l’ús de productes fitosanitaris s’ha anat reduint progressivament, prioritzant tècniques alternatives, però ara la ciutat fa un pas endavant més en aquest sentit», sub-ratlla Joan Guitart, cap del departament de Gestió de l’Arbrat de l’Ajuntament de Barcelona. «És necessari un canvi de xip. Les plantes que anomenem males herbes no s’haurien d’interpretar com a signe de poc o mal manteniment. En la naturalesa no hi ha plantes bones i dolentes, sinó que cada una té la seva funció en l’ecosistema», puntualitza.

    

A més a més de tractar-se d’una substància probablement carcinògena, el glifosat suposava un gran problema per a les persones afectades per malalties considerades emergents, com la sensibilitat química múltiple (SQM). Organitzacions no governamentals com el Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS) des del 1983 promouen, entre altres coses, un canvi de model, molt més natural, per garantir la qualitat de vida de tota la ciutadania.

    

Conscients d’aquesta problemàtica, al marge de la col·locació de cartells in situ amb suficient antelació, l’Administració comparteix a finals de mes tots els tractaments fitosanitaris previstos per al mes següent i els actualitza cada vegada que hi ha canvis. «Així, els col·lectius sensibles poden prendre les mesures oportunes. Així mateix, ens reunim periòdicament amb diferents col·lectius i associacions per parlar dels aspectes a millorar en el traspàs d’informació», explica el responsable de Gestió de l’Arbrat de Barcelona. «A l’abril, per exemple –continua Guitart–, més del 95% dels tractaments són insecticides per combatre el morrut de les palmeres. A part d’això, es realitzen pocs tractaments».

PER BARRIS

L’erradicació del glifosat es va realitzar de manera progressiva. Es va començar l’abril del 2016, a manera de prova, en 10 barris, un per districte. Un any és poc temps per treure conclusions, però se’n van poder comprovar alguns aspectes esperats. «En barris molt densos i amb terres molt compactades, com a la Vila de Gràcia, no va sortir ni una herba en tot l’any. En canvi, en barris pròxims a zones naturals, com Montjuïc i Collserola, hi havia més herbes; també al Poblenou, perquè hi ha solars amb herbes espontànies i les seves llavors es dispersen per l’aire», explica Guitart. 

ALTERNATIVES

Notícies relacionades

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

L'Ajuntament es personarà com a acusació en delictes de furt agreujat

Per combatre plagues, Barce-lona fa servir mesures alternatives com la introducció de depredadors naturals, que permeten fer un control biològic. L’anomenada lluita biològica consisteix a combatre les plagues dels arbres a través dels seus enemics naturals. Però també s’utilitzen tractaments amb adobs per enfortir les plantes, i així fer-les més resistents a plagues i malalties. 

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.