"L'accés a la informació ambiental és fonamental"

L’ús de tractaments químics per mantenir els espais públics s’ha de notificar amb vuit dies d’antelació. L’objectiu és reduir els riscos d’exposició a la ciutadania i especialment dels grups vulnerables. Anna Font, psicòloga i especialista en Sensibilitat Química Múltiple i pesticides, explica per què  aquesta informació és tan important.

–¿Com s’ha de comunicar aquesta informació?

–Segons el Llibre blanc sobre Control de Plagues en Espais Verds, que amplia la informació del reial decret de productes fitosanitaris del 2012, mitjançant cartells situats en llocs ben visibles i sobre un suport estable, també avisos a comunitats de veïns, associacions o organismes, per mitjans electrònics...

–¿I segons la seva experiència, es fa així?

–No sempre. En algunes poblacions ni tan sols es col·loquen cartells. Altres informen mitjançant la premsa o la ràdio local, o bé a través de notícies a la web municipal, encara que a vegades ho fan mentre estan tenint lloc els tractaments, o després que s’hagin finalitzat, cosa que no permet prendre prou mesures de precaució. Alguns ajuntaments disposen d’un llistat intern de persones vulnerables i sensibles a avisar abans de les aplicacions. I hi ha diverses administracions pioneres que han habilitat una secció específica a la web o blog municipal amb els avisos fitosanitaris.

–¿Quines dades ofereixen i quina utilitat tenen?

–Les dates previstes de tractament, lloc, tipus de producte (insecticida, fungicida, herbicida), nom, recomanacions. A la web de l’ajuntament les previsions apareixen agrupades per districtes i s’hi indica la data d’actualització de les dades.

–L’Ajuntament de Barcelona informa a la seva web des del 2014.

–Sí, i juntament amb Sabadell, és un gran referent per a altres administracions. De moment, a Catalunya ja hi ha 14 ajuntaments, repartits en 6 comarques, amb un apartat específic d’informació fitosanitària a la pàgina web municipal. A Barce-lona ciutat, a més a més de l’ajuntament, ara també informa la diputació –que gestiona cinc recintes a la ciutat, encara que només tres amb vegetació–, el Palau Robert, el primer jardí de la Generalitat a informar, i l’Àrea Metropolitana, que gestiona 47 parcs en 29 poblacions. Aquest és un fet  insòlit. No passa en altres ciutats.

–¿Què suposa disposar de tota aquesta informació?

–Aquesta informació és de molta utilitat per a les persones amb malalties que s’agreugen a l’exposar-se a contaminants ambientals i a productes químics, com l’asma, la sensibilitat química múltiple, la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o l’electrohipersensibilitat, i per a qualsevol persona que vulgui cuidar la seva salut. 

–Per a aquestes malalties relacionades amb substàncies nocives presents en l’ambient, ¿quins avantatges suposa l’erradicació recent del glifosat a moltes poblacions com Barcelona?

–A més a més de les millores per al medi ambient, suposa una reducció dràstica de l’exposició a aquesta substància, però no només per a aquest col·lectiu, sinó també per a tota la població, i també per als gossos, ja que deixen de tractar-se voreres, parcs, jardins i escocells, entre altres.

–Encara que el glifosat ja no s’utilitza a Barcelona, segueix estant autoritzat.

–Sí, però autoritzat no és sinònim d’innocu. 

–Suposo que la publicació en pàgines web municipals és perfecta perquè permet informar-se sense necessitat d’estar-hi 'in situ'.

–Exactament. Aquestes pàgines permeten conèixer amb antelació des de qualsevol lloc què, on, quan i amb què es tractarà, i poder prendre mesures de precaució, minimitzar exposicions i mantenir un estat de salut ciutadana millor. 

–¿Es pot demanar més?

–Sí, és clar. Després de les reivindicacions d’entitats ecologistes i de malalts ambientals, cada vegada més pobles i ciutats es declaren lliures de glifosat, però encara en queden molts que l’utilitzen en tot l’àmbit municipal. Seria ideal disposar d’un estat màxim de protecció de la salut per a tota la població en matèria de pesticides urbans, utilitzar tècniques de jardineria més adequades a l’entorn, optar per estratègies insecticides i fungicides innòcues, i disposar de canals d’informació inclusius per a persones amb discapacitat intel·lectual o visual, electrohipersensiblilitat, edat avançada, desconeixement de la llengua o altres limitacions. 

Notícies relacionades

Lliurats els primers 60 habitatges de lloguer assequible de l’Illa Acer

L'Ajuntament es personarà com a acusació en delictes de furt agreujat

–¿Com poden ampliar la informació els lectors interessats en aquesta matèria?

–L’accés a la informació mediambiental és fonamental, és un dret de la ciutadania, i qualsevol persona pot exercir-lo sol·licitant les dades desitjades al seu ajuntament o a qualsevol administració.