Montaner, regidor d'habitatge: «Les regles del joc han d'estar clares per a tothom»

JOSEP MARIA MONTANER aposta per incrementar la disciplina en matèria de vivenda, pilar bàsic per mantenir la cohesió social

Montaner, regidor d’habitatge de l’ajuntament.

Montaner, regidor d’habitatge de l’ajuntament. / AJUNTAMENT DE BARCELONA

2
Es llegeix en minuts

El doctor arquitecte Josep Maria Montaner (Barcelona, 1954), regidor d'habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, considera fonamental incrementar la disciplina en matèria de vivenda. Es tracta, subratlla el també regidor del districte de Sant Martí, d'assegurar i enfortir un dret tan bàsic com és el dret a la vivenda.

-Últimament sentim parlar molt de disciplina de la vivenda.

-Sí, és un concepte relativament nou. A Catalunya comença amb la llei del dret a la vivenda del 2007, que marca un nou precedent. Ara podem parlar d'un marc clar gràcies a l'aprovació d'aquesta llei, que segueix en vigor, i d'altres lleis posteriors com la famosa 24/2015 que va estar vigent durant uns mesos i que ara precisament volem rellançar amb una versió actualitzada i estudiada legalment perquè sigui més difícil d'impugnar.

-¿Com afecta tot això la ciutadania?

- Això significa que, a Catalunya i al País Basc, per exemple, on estan més avançats en aquest sentit, hi ha unes pautes clares. Aquestes pautes estableixen què és un pis buit, quant de temps pot estar buit -dos anys en el cas de Catalunya, detallat a la llei del 2007-, i la definició d'infravivenda, vivendes difícils d'adaptar, amb uns barems de sancions que marquen les quantitats a pagar. Aquestes referències, que no existien fa 10 anys, permeten als ciutadans reclamar els seus drets, però també establir els drets i les obligacions de l'administració. L'UCER (Unitat Contra l'Exclusió Residencial), precisament, es va crear per fer complir aquesta disciplina.

-La gent del carrer desconeix els seus drets. 

-Molts professionals, entitats i plataformes com la PAH han ajudat molt en aquest sentit últimament, perquè han assessorat molta gent.

-I la xarxa d'oficines de l'habitatge. 

- Sí, per descomptat. Són el punt de referència i volem que ho siguin encara més, que siguin molt més proactives. Al setembre, simplificarem els processos en aquestes oficines, reforçarem el personal i farem una campanya informativa per donar a conèixer el dret a la vivenda.

-Sense assegurar el dret a una vivenda digna no hi ha cohesió social.

-Si es complís la constitució i el dret a la vivenda, si tinguéssim suficients vivendes de protecció oficial… Potser no seria tan necessària aquesta disciplina de la vivenda. Però quan aquest dret tan bàsic no es compleix, quan tanta gent no pot accedir al mercat i els preus de lloguer són tan alts, hem de fer alguna cosa.

-¿Com es fa per millorar el compliment d'aquesta disciplina de vivenda?

-És necessari un cert consens social entre els diferents actors: grans propietaris com bancs, usuaris i administració. Les regles del joc han d'estar clares per a tothom.

-Trobar aquest consens no és una feina fàcil.

-Existeix el dret a la propietat, però ha de tenir un ús social. Quan els pisos estan buits més de dos anys, per exemple, xoquen amb un dret social, i l'Administració ha d'intervenir en l'assumpte. Mantenir la cohesió social és bàsic i està relacionat amb el dret a tenir una vivenda digna.

-¿El dret a una vivenda digna és prioritari ara?

Notícies relacionades

-Sí, igual que ho és tenir feina, educació, sanitat... En els últims anys s'han produït moltes retallades, i això ha plantejat la necessitat de crear un nou model, capaç de garantir aquests drets retallats amb l'excusa de la crisi. L'Administració ha de crear les condicions necessàries per recuperar aquests drets i esmorteir els efectes d'aquesta llarga crisi. 

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona.