Catalunya triplicarà la producció de biogàs com a estratègia per reduir les emissions del sector agrari per al 2030

La mesura, presentada durant una trobada de la plataforma ‘Agroecology Coalition’, forma part de l’estratègia catalana de biogàs aprovada recentment pel Govern amb l’objectiu de reduir les emissions de Catalunya i complir així els seus compromisos ambientals. I és que tot i que es parla molt de la lluita contra el diòxid de carboni, el metà té un poder d’escalfament 28 vegades superior al CO₂ i, per tant, cada vegada són més les iniciatives que se centren a reduir les emissions d’aquest gas ambefecte hivernacle. A Catalunya, s’estima que una part important de les seves emissions prové de la gestió de dejeccions ramaderes, un residu inevitable del sector agrícola que, si s’emmagatzema o es tracta de forma inadequada, pot alliberar grans quantitats de metà i amoníac a l’atmosfera.

Segons ha anunciat aquest divendres Letang, Catalunya es disposa a impulsar una estratègia de biogàs no només per reduir emissions sinó com «una oportunitat per transformar el nostre model agrari en un sistema més eficient, circular i competitiu». Segons ha explicat la portaveu de la Generalitat en la cimera del Brasil, el pla català preveu la construcció d’entre 6 i 12 noves plantes de biogàs cada any fins a arribar a una producció de més de 1.900 GWh anuals de cara al 2030. «Aquest model, de caràcter descentralitzat, busca aprofitar els recursos locals i minimitzar els costos de transport, creant alhora noves oportunitats econòmiques en l’entorn rural», ha argumentat.

Tres biopolígons pioners

Un dels pilars del pla és el desenvolupament de tres biopolígons pilot a Alcarràs (Segrià), Vallfogona de Balaguer (la Noguera) i Montoliu de Lleida (Segrià). Aquests espais actuaran com a ecosistemes d’innovació, on cooperatives i empreses compartiran infraestructures per valoritzar els seus residus i generar energia renovable que es podrà reutilitzar dins del mateix polígon o injectar a la xarxa. En aquests biopolígons també s’experimentarà amb «sistemes de recuperació de nutrients i tractament d’aigües residuals«de manera que els residus d’una empresa es converteixin en matèria primera per a una altra. D’aquesta manera, aquestes infraestructures podran convertir-se en espais de «simbiosi industrial» per promoure l’economia circular.

Notícies relacionades

Els 6 bolets comestibles més fàcils de trobar a Catalunya

Així neix el Bosque Marino que restaura la vida sota les aigües espanyoles

Com a exemple d’èxit i model per inspirar futurs projectes, Letang ha parlat de la planta d’Alcarràs, una cooperativa, formada per més de 150 famílies ramaderes del Segrià i que gestiona anualment unes 70.000 tones de dejeccions. Les dades del projecte indiquen que, gràcies a l’ús d’aquestes eines, la plataforma ha aconseguit convertir un residu problemàtic en una font d’energia renovable i compost d’alt valor agronòmic. Aquest és un dels casos que el Govern ha presentat com a exemple d’iniciatives que ja s’estan portant a terme amb èxit i que, en un futur, podrien replicar-se a escala internacional.

Més enllà de l’impacte ambiental d’aquestes iniciatives, aquests programes també arrenquen posant en valor que també tenen una dimensió econòmica i social. Per exemple, perquè contribueixen a la generació descentralitzada d’energia renovable i a l’impuls a iniciatives sostenibles al cor d’àrees rurals, uns territoris tradicionalment més vulnerables a la despoblació i que poden trobar en aquests projectes nous horitzons econòmics i d’oportunitats. Amb tot això, l’impuls català a aquestes iniciatives de biogàs aconsegueix que Catalunya faci un pas endavant per consolidar-se, una vegada més, com un «laboratori viu de solucions climàtiques sostenibles» i la prova vivent que és possible aconseguir una agricultura més neta, eficient i rendible.