Catalunya inicia un projecte pioner per estudiar l’impacte de la crisi climàtica en la salut

Catalunya acaba de posar en marxa un projecte pioner per estudiar l’impacte del canvi climàtic en la salut de la població. La iniciativa estarà liderada, d’una banda, per la Mútua de Terrassa i, d’altra banda, pel Servei Metereològic de Catalunya. Les dues entitats treballaran de forma conjunta per esbrinar com els canvis de les condicions meteorològiques poden afectar la salut de pacients amb diferents patologies cròniques i, en general, en poblacions més vulnerables davant els extrems climàtics.

El projecte es dividirà en dues parts. En la primera s’estudiaran de forma retrospectiva més de 15 anys de dades de salut, d’una banda, i de clima, de l’altra. Aquesta informació s’analitzarà mitjançant tècniques de ‘big data’ i d’intel·ligència artificial per intentar esbrinar si, per exemple, hi ha perfils de pacients més susceptibles davant els extrems climàtics i, al seu torn, si hi ha certes circumstàncies que poden empitjorar l’estat de pacients amb malalties cròniques. Segons apunten estudis previs, tant en els dies d’extrems de calor com durant els pics de contaminació s’observa un empitjorament de les persones amb problemes cardiovasculars i respiratoris.

La segona part de l’estudi es realitzarà més sobre el terreny. En aquest cas es preveu fer un seguiment de grans grups de pacients per estudiar com canvia el seu estat en funció de les condicions climàtiques del moment. Segons expliquen els impulsors d’aquest projecte, aquesta dinàmica permetrà, d’una banda, proporcionar recomanacions anticipades als pacients quan s’acosta algun extrem climàtic perillós i, d’altra banda, reforçar l’atenció sanitària en els moments de l’any en què s’espera l’arribada d’aquests fenòmens i avisar els professionals de la salut per intensificar el seguiment de les poblacions més vulnerables davant determinats escenaris.

Col·laboració científica

Segons expliquen els impulsors d’aquest projecte, es tracta de la primera iniciativa d’aquestes característiques que es realitza a Espanya i un pla pioner a nivell internacional. «Aquesta unió de coneixements mèdics i meteorològics és el que ens ajudarà a millorar l’atenció i el seguiment d’aquelles persones més susceptibles a les diferents circumstàncies climàtiques i mediambientals», han explicat els portaveus de la Mútua de Terrassa i el Meteocat durant la firma del conveni de col·laboració, que ha tingut lloc aquest dimecres.

La iniciativa també compta amb la col·laboració d’altres universitats i centres d’investigació de Catalunya. La investigació comptarà amb professionals de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre de Recerca a Enginyeria Biomèdica (CREB) i la Universitat Rovira i Virgili (URiV). Així mateix, segons s’ha avançat aquest dimecres, pròximament també es firmarà una col·laboració amb la Universitat de Barcelona (UB) per fomentar la «investigació, innovació i formació» de diferents tipus de professionals en aquest àmbit.

La iniciativa presentada aquest dimecres a Terrasa se suma al batalló de projectes que, des de fa uns anys, intenten mesurar l’impacte d’aquest fenomen. Fa tan sols una setmana, per exemple, el Consell de Ministres també va aprovar la creació de l’Observatori de Salut i Canvi Climàtic per «unificar tots les tasques d’anàlisi, diagnòstic, avaluació i seguiment dels efectes de l’emergència climàtica sobre la salut». En aquest cas, un dels principals objectius d’aquesta iniciativa serà la creació d’un sistema d’alarmes més robust per alertar de l’impacte de determinats extrems climàtics per a la salut de la població.

Efectes del canvi climàtic

La preocupació sobre l’impacte de la crisi climàtica en la salut no ve de nou. Ja fa anys que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerta que «la crisi climàtica suposa l’amenaça més gran per a la salut a què s’enfronta la humanitat». Això es deu al fet que, segons apunten els estudis científics més exhaustius fins ara, el canvi climàtic ja està actuant com un «disparador» d’una gran varietat de problemes de salut i, en un futur, podria augmentar encara més el seu impacte.

Notícies relacionades

Barcelona crea una «rèplica virtual» de la Terra per provar mesures contra la crisi climàtica

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

El cas més clar és el de la calor extrema. L’augment dels termòmetres a l’estiu, així com l’arribada de cada vegada més onades de calor, es relaciona amb un empitjorament de l’estat de pacients amb problemes cardiovasculars. En èpoques de calor extrema també empitjoren de les al·lèrgies i malalties respiratòries a causa de l’augment de les concentracions de pol·len en l’aire.

Els extrems climàtics també solen relacionar-se amb un empitjorament en la salut mental de la població. Durant els episodis d’onada de calor extrema, per exemple, s’observen més «alteracions de la conducta» i «brots psicòtics» en pacients amb trastorns ja diagnosticats, així com més canvis emocionals, cansament i irritabilitat en la població general. En episodis climàtics extrems, com tempestes torrencials i huracans, tots els indicadors de salut mental també empitjoren dràsticament i, en molts casos, es tradueixen en un augment dels ingressos hospitalaris, en general, i psiquiàtrics, en particular.