5
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

L’avanç de la crisi climàtica preocupa, sobretot, perquè obre molts interrogants sobre com podria canviar el món en les pròximes dècades i com tot això podria afectar de forma diferent cada territori. ¿Què passarà amb els cultius del sud de la Península quan els termòmetres globals superin els 1,5 graus d’augment? ¿Com quedaran els arrossars del delta de l’Ebre en un món amb més tempestes extremes i una creixent pujada del nivell del mar? ¿I com serà la vida en ciutats com Barcelona o Madrid quan els estius siguin cada vegada més càlids i extrems?

Un equip internacional d’investigadors, en gran part liderat des de Barcelona, està creant una «rèplica virtual» de la Terra per intentar respondre totes aquestes preguntes i, sobretot, per ajudar a dissenyar mesures d’adaptació i mitigació més eficients. «Necessitem tenir com més informació millor per fer front a tots els reptes que ens planteja la crisi climàtica. Cal entendre com afectaran fenòmens com l’escalfament global i les sequeres als cultius d’una zona concreta per dissenyar més i millors eines per protegir-los», comenta Francisco Doblas-Reyes, un dels científics darrere d’aquesta iniciativa, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

«Necessitem tenir com més informació millor per fer front a tots els reptes que ens planteja la crisi climàtica»

Francisco Doblas-Reyes

El projecte es coneix com a ‘Destination Earth’, compta amb un pressupost total de 150 milions d’euros i ha sigut impulsat per la Comissió Europea amb la col·laboració d’institucions com l’Agència Espacial Europea (ESA) i el Centre europeu de Pronòstics Meteorològics (ECMWF). El disseny i acoblament del primer «bessó digital» del nostre planeta s’està engendrant en els circuits de diversos superordinadors europeus com, per exemple, el Barcelona Supercomputing Center; un centre que, ara com ara, destaca entre els principals desenvolupadors d’aquest projecte.

¿Per a què serveix un ‘bessó digital’ de la Terra?

Fa anys que en la indústria s’utilitzen ‘bessons digitals’ per estudiar, per exemple, com reaccionarà un cotxe davant un impacte i, al seu torn, per implementar millores que permetin protegir els seus tripulants. En el cas del nostre planeta, la creació d’una rèplica digital de la Terra permetrà, per exemple, estudiar l’impacte de la sequera en una plantació concreta a Lleida. O avaluar el risc d’inundació als municipis propers a les rieres del Maresme o del Garraf. O vaticinar com afectaran les onades de calor determinats barris de Barcelona, Madrid o Sevilla. O fins i tot estudiar com en un futur les tempestes extremes podrien incrementar-se en algunes latituds del planeta i, a partir d’aquí, millorar els sistemes d’alerta davant aquest tipus de fenòmens extrems.

Cada un d’aquests escenaris es podrà modificar en funció de diferents factors. Per exemple, per veure què passa si les temperatures pugen per sobre del llindar dels 1,5 graus de mitjana, si els termòmetres s’eleven per sobre dels 2 graus o si anem cap a un increment superior als 3 graus. «També serà una eina clau per a les negociacions de les futures cimeres del clima perquè permetrà saber, per exemple, com evolucionaran les temperatures si les emissions es redueixen un 20% o un 50%», comenta Doblas-Reyes. «Fins ara, entre que es formulava una pregunta fins que trobàvem la resposta podien passar mesos. Ara serà qüestió de setmanes i en alguns casos fins i tot es podrien obtenir alguns pronòstics en temps real», afegeix Doblas-Reyes, investigador ICREA i director del departament de Ciències de la Terra del Centre Nacional de Supercomputació (BSC-CNS).

¿Quina resolució tindrà aquesta rèplica virtual?

Un dels punts forts d’aquest projecte, segons expliquen els seus impulsors, serà la precisió dels diagnòstics i de les prediccions climàtiques a mitjà i llarg termini. «Els models més avançats fins ara tenien una resolució d’uns 100 km i, majoritàriament, se centraven en regions com Europa i Amèrica del Nord. En aquest nou projecte volem aconseguir una resolució d’entre 10 i 5 km a tot el planeta», comenta Doblas-Reyes. A la pràctica, serà com passar d’una panoràmica amb una resolució al detall «molt dolenta» a una imatge d’alta definició. «Aquest model ens permetrà afinar a un nivell fins ara inèdit. També ens ajudarà estudiar la interacció de diversos fenòmens complexos com, per exemple, els corrents oceànics i els patrons atmosfèrics i el seu efecte en el clima regional», afegeix aquest investigador.

«Aquest model ens permetrà afinar a un nivell fins ara inèdit. Tindrem una resolució d’entre 10 i 5 km a tot el planeta»

Aquest científic també va ser un dels experts que va liderar l’última entrega de l’informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC). Ja llavors, gràcies als seus models climàtics es va poder observar com el Mediterrani s’ha convertit en un «punt vermell» del canvi climàtic i com, en un futur, l’avanç de la crisi climàtica podria elevar els termòmetres espanyols entre quatre i set graus de mitjana. «En aquests moments ja sabem ‘grosso modo’ quina trajectòria ens ofereix la crisi climàtica. Ara necessitem afinar el diagnòstic en àrees més concretes per preparar-nos al màxim per al que pugui passar», comenta l’investigador del Barcelona Supercomputing Center.

¿Quan estarà disponible?

Notícies relacionades

Segons explica l’equip que treballa en aquest projecte, el primer bessó digital de la Terra en alta resolució podria trigar entre set i deu anys a acoblar-se. Tot i així, és possible que entre finals del 2023 i principis del 2024 ja es llanci el primer model pilot per entendre com l’avanç de la crisi climàtica podria impactar en diferents zones del planeta. El primer prototip, a més, estarà integrat amb un sistema d’intel·ligència artificial que permetrà als usuaris formular preguntes concretes i, al seu torn, rebre una anàlisi detallada de les prediccions. Es tractarà doncs d’una espècie de xat que permetrà consultar les prediccions climàtiques més avançades fins ara.

La primera rèplica digital del nostre planeta està sent acoblada en els circuits de nou superordinadors europeus com, per exemple, el del Center for Science Ltd de Finlàndia. El Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), al costat del seu superordinador Marenostrum 5, és el centre que està assumint un pes més gran en aquesta part del projecte. En total, la participació espanyola en aquest projecte ha obtingut un finançament de 4,5 milions d’euros. Els investigadors espanyols també destaquen entre els principals experts europeus encarregats de la coordinació d’aquest projecte i, en general, de l’acoblament del primer bessó virtual del nostre planeta