Així amenaça l’alimentació mundial la desaparició dels pol·linitzadors

L’alimentació de milions de persones depèn dels serveis ecosistèmics de colibrís, abelles, papallones i altres animals que pol·linitzen les plantes de nombrosos cultius bàsics per a la vida humana. Però la destrucció d’hàbitats i l’ús de pesticides estan minvant dràsticament les seves poblacions, cosa que ha disparat totes les alarmes.

La destrucció d’hàbitats i l’ús de pesticides estan provocant la pèrdua d’espècies pol·linitzadores arreu del món. Això pot tenir enormes repercussions per a la humanitat, ja que amenaça els serveis ecosistèmics que proporcionen aliments a moltes persones, i obliga a gastar milers de milions de dòlars per millorar la productivitat dels cultius.

Així ho afirma un grup internacional d’experts, liderat per la Universitat de Cambridge (Regne Unit), que fa dos anys va crear el primer índex de risc global de les causes i efectes de la dràstica disminució dels pol·linitzadors en sis regions del món. La investigació, que s’ha portat a terme amb l’ajuda de representants indígenes, es va publicar a la revista Nature Ecology & Evolution.

Abelles, papallones, vespes, escarabats, ratpenats, mosques i colibrís distribueixen el pol·len, cosa que permet la reproducció de més del 75% dels cultius alimentaris i les plantes amb flor –inclosos el cafè, la colza i la majoria de les fruites–.

«Aquestes petites criatures exerceixen un paper fonamental en els ecosistemes del món, inclosos molts d’aquells de què els humans i altres animals depenen per alimentar-se. Si desapareixen, tindrem greus problemes», afirma Lynn Dicks, investigadora de la Universitat de Cambridge.

Crisi d’extinció d’espècies

Segons l’estudi, les tres causes principals de la pèrdua de pol·linitzadors són la destrucció d’hàbitats, seguit dels canvis d’ús del terra –principalment el pasturatge, els fertilitzants i el monocultiu– i l’ús generalitzat de pesticides. L’efecte del canvi climàtic ocupa el quart lloc, tot i que les dades són limitades.

Ja un informe publicat el 2016, al qual també va contribuir Dicks, va suggerir que s’ha produït un augment de fins al 300% en la producció d’aliments dependents dels pol·linitzadors en l’últim mig segle, amb un valor de mercat anual que pot arribar als 577.000 milions de dòlars.

La pèrdua de biodiversitat es considera un risc global de primer ordre per als humans, perquè no només posa en perill la seguretat alimentària, sinó també el ‘valor estètic i cultural’ del nostre planeta. 

«Els pol·linitzadors han sigut fonts d’inspiració per a l’art, la música, la literatura i la tecnologia des de les albors de la història de la humanitat», destaca l’autora. «Som enmig d’una crisi d’extinció d’espècies, però per a molta gent això és intangible. Potser aquestes espècies siguin el baròmetre de l’extinció massiva», continua.

La desaparició dels pol·linitzadors gestionats –aquells que s’introdueixen de manera deliberada als camps de cultiu per augmentar el rendiment i la qualitat de les collites– també suposa un alt risc. Per exemple, a Amèrica del Nord, on es potencien cultius com les pomes i les ametlles, s’han observat greus descensos en les poblacions dels ruscos industrials a causa de malalties i del problema del col·lapse de colònies.

Regions vulnerables

L’impacte de la pèrdua de les espècies pol·linitzadores en les plantes i fruits silvestres és considerat un seriós perill a l’Àfrica, Àsia-Pacífic i Amèrica del Sud, regions amb molts països de baixos ingressos on les poblacions rurals depenen dels aliments d’origen silvestre. De fet, Amèrica Llatina és la regió més vulnerable.

Els cultius fertilitzats per insectes, com l’anacard, la soja, el cafè i el cacau, són essencials per al subministrament regional d’aliments i el comerç internacional a tot el continent. Així mateix, les poblacions indígenes depenen de les plantes pol·linitzades i les seves espècies pol·linitzadores, com els colibrís, que, a més, estan fortament arrelades en la seva cultura i història.

La regió d’Àsia-Pacífic és una altra de les regions del món en les quals es considera que aquest declivi suposa un greu risc per al benestar humà. La Xina i l’Índia depenen cada vegada més dels cultius de fruites i hortalisses que necessiten pol·linitzadors, alguns dels quals ara requereixen que siguin pol·linitzats a mà.

Dades del declivi a Europa

Els investigadors adverteixen que no se sap prou sobre l’estat de les poblacions de pol·linitzadors que habiten el sud del planeta, ja que les evidències del declivi provenen principalment de regions enriquides com Europa (on almenys el 37% de les espècies d’abelles i el 31% de les papallones estan disminuint). El dèficit de pol·linització i la pèrdua de biodiversitat són els riscos més grans per als europeus, cosa que podria afectar una gran quantitat de cultius, com la maduixa o la colza.

«Aquest estudi posa de manifest com encara desconeixem el declivi dels pol·linitzadors i l’impacte que té en les societats humanes, especialment als països en vies de desenvolupament», explica Tom Breeze, coautor i investigador de la Universitat de Reading (Regne Unit).

Per això, «es necessita més investigació a escala mundial per entendre realment els problemes a què ens enfrontem i com podríem abordar-los», conclou l’expert.

Estudi de referència: https://www.nature.com/articles/s41559-021-01534-9

Notícies relacionades

¿Com adoptar un gat? Cinc coses a tenir en compte

Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

........

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es