Residus

El llac més gran d’Europa occidental acumula 600 tones de microplàstics

La fauna, la flora i els humans, en perill per la creixent contaminació en un espai natural que comparteixen Suïssa i França

El llac més gran d’Europa occidental acumula 600 tones de microplàstics
3
Es llegeix en minuts

Segons l’associació suïssa OceanEye, cada any s’aboquen al llac Leman 55 tones de plàstics contaminants invisibles a l’ull humà, una quantitat equivalent al pes de setanta vaques suïsses. Els pneumàtics produeixen la majoria d’aquestes petites partícules (30 tones), però la resta dels microplàstics provenen d’envasos, tèxtils i materials de construcció.

Suïssa i França comparteixen 156 quilòmetres de costa al voltant del Léman, on viuen aproximadament un milió de persones repartides en ciutats com Ginebra i Lausana i en desenes de petites localitats que a l’estiu aprofiten el llac com a principal atractiu turístic i converteixen les seves vores en platges lacustres.

«La fauna i la flora són els primers afectats pels microplàstics», afirma en una entrevista la portaveu d’OceanEye, Laurianne Trimoulla, que adverteix que molts dels peixos que ingereixen aquests materials contaminants serviran després com a aliment per als humans. L’associació no ha pogut determinar si aquests microplàstics també es troben a l’aigua potable que consumeixen diàriament les famílies que viuen a la zona.

OceanEye alerta que aquesta situació no és exclusiva del llac Léman i que pot ser molt pitjor en altres llocs del món on les instal·lacions de gestió de residus són menys eficients que a Suïssa.

Una exposició titulada ‘Plastic Léman’ –organitzada per OceanEye, el Museu Léman de Nyon i el fotògraf Nicolas Lieber al Museu d’Història Natural de Ginebra– posa el focus sobre com els microplàstics són presents a l’aigua i com contaminen al llarg del seu curs, des dels llacs alpins fins a l’oceà, a través dels rius.

Al llac Léman, la concentració de fragments plàstics és de 41,6 grams per quilòmetre quadrat, una quantitat molt superior a la que es calcula al nord-est de l’oceà Atlàntic.

Extremar els esforços en el reciclatge

Segons OceanEye, cada any es produeixen arreu del món 400 milions de tones de plàstics, un 8% de la producció mundial de petroli. L’Organització de les Nacions Unides (ONU) calcula que aquesta dada podria multiplicar-se per quatre en les pròximes tres dècades, de manera que, lluny de disminuir, la presència de microplàstics als espais d’aigua dolça augmentaria cada any.

A l’exposició s’aprecia que els extrems del llac estan més contaminats, ja que és on viuen més persones i on el curs del Roine arrossega una quantitat de residus més gran dins i fora del Léman.

Cada suís consumeix a l’any 125 quilograms de plàstic, dels quals rebutja uns 90 quilos. Més de la meitat provenen d’embalatges i embolcalls. Només Irlanda supera el país helvètic com a productor de rebutjos plàstics i totes dues sobrepassen la mitjana de la Unió Europea per més de 20 quilograms per persona.

En primer lloc, les persones haurien d’extremar els seus esforços a reciclar i reutilitzar els plàstics en la mesura possible. Per la seva banda, OceanEye demana als polítics que «compleixin la seva tasca i endureixen les normes que limiten l’ús de plàstics per part de les empreses».

Precisament les corporacions són el tercer actor implicat en aquesta problemàtica i l’oenagé els insta a reduir el plàstic que utilitzen en molts dels seus productes. De les seves accions conjuntes depèn el futur dels llacs i els rius de tot el món, incloses les aigües del llac més emblemàtic de Suïssa, que corren el risc d’enterbolir-se per sempre.

Peces en perill d’extinció

L’Oficina Federal de Medi Ambient de Suïssa considera que més de la meitat de les espècies de peixos del país estan en perill d’extinció, segons un estudi publicat aquest dimecres. A aquesta «llista vermella» caldria sumar-li nou espècies «potencialment amenaçades» i nou més que ja podrien estar extingides.

En total, només catorze espècies de peixos no estan amenaçades, segons l’oficina suïssa. En comparació amb els països del seu entorn, la situació dels peixos és pitjor a Suïssa que a França o que al sud d’Alemanya.

Notícies relacionades

La institució apunta que la contaminació de les aigües al país, la degradació dels hàbitats fluvials i lacustres, l’explotació hidroelèctrica i la competència d’altres espècies són els factors que més amenacen aquests animals.

Amb tot, les autoritats helvètiques creuen que la protecció dels ecosistemes subaquàtics als grans llacs i el tractament de les aigües residuals han millorat «considerablement» en les últimes quatre dècades. En comparació amb l’anterior estimació de l’oficina sobre els peixos en perill d’extinció a Suïssa, elaborada el 2007, la tendència no ha millorat i el nombre d’espècies amenaçades continua creixent.