Conservació d’espècies
La comunitat internacional posa límit al comerç d’aletes de tauró
Espanya, país clau en el cruel negoci d’aquests apèndixs destinats a gastronomia i altres usos
Més de 160 països han votat a favor de posar límit al comerç d’aletes de tauró, cosa que limita l’explotació de fins a 60 espècies d’esquals, entre les quals es troben els taurons foscos i els martell. La comunitat internacional ha reconegut la necessitat de vetllar encara més per la conservació d’aquesta espècie, igual com la dels rèptils, les aus cantaires i altres centenars d’animals i plantes la supervivència de les quals s’ha vist minvada pel comerç mundial.
Així ho han decidit en l’última Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestres (CITES), celebrada dies passats i a la qual van assistir 160 països. En aquesta cimera internacional es van reafirmar els compromisos internacionals de prohibir la venda transfronterera d’ivori d’elefant i banya de rinoceront, mentre que es va reforçar la protecció de molts animals que han guanyat popularitat en els últims anys en el comerç de mascotes exòtiques.
El tauró martell, els foscos i fa temps que les rajades apareixen en els registres del comerç mundial d’aletes de tauró. L’explotació, tanmateix, ha començat a ser desmesurada en els últims temps i podria arribar a posar en perill la supervivència d’aquestes espècies. La decisió de CITES és, en aquest sentit «històrica», perquè regularà la major part del «profundament insostenible comerç d’aletes de tauró», com va afirmar Luke Warwick, director del programa de taurons i rajades de l’organització sense ànim de lucre Wildlife Conservation Society.
L’informe Supply and demand: The EU’s role in the global shark trade (‘Oferta i demanda: El paper de la UE en el comerç mundial de taurons’), publicat a principis d’aquest any pel Fons Internacional per al Benestar Animal (IFAW), posava en relleu que en tan sols 50 anys algunes espècies de tauró han disminuït un 70%. Segons un estudi recent, les poblacions de taurons es troben funcionalment extingides al 20% dels esculls estudiats a escala internacional.
Espanya, més gran importador de tauró
En aquest comerç Espanya té un paper fonamental, ja que és la font més gran d’importacions declarades de la Unió Europea (UE), amb un total de 51.795,32 tones registrades. La UE és, per la seva banda, l’origen del 45% dels productes relacionats amb el tauró que s’importen a països asiàtics, com Hong Kong, Singapur o Taiwan. Respecte a les exportacions, Espanya ocupa el segon lloc de la UE –darrere d’Itàlia– amb 680,47 tones registrades que s’han consumit al nostre país.
Concretament, els països van decidir regular el comerç de 60 espècies de taurons foscos i 37 de rajades, algunes de les quals es troben, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), amenaçades, en perill o en perill crític. Exemple d’això són el tauró cap de pala, el tauró gris i el tauró fosc. Totes van ser introduïdes a l’Apèndix II. Aquesta regulació suposa que el seu comerç requereix permisos d’importació i exportació que depenen de la sostenibilitat.
Tot i que no totes les espècies incloses a l’Apèndix II estan en perill, aquesta fórmula impedeix que s’explotin recursos ‘similars’ que poguessin portar, a llarg termini, també a una sobreexplotació d’una altra espècie.
52 propostes
52 propostesAquesta va ser una de les 52 propostes que es van examinar durant la reunió internacional, en la qual també van tornar a sorgir antics i controvertits debats. Els països van tornar a debatre sobre la manera de finançar la conservació, què fer amb les existències d’ivori i si les restriccions comercials suposen una càrrega injusta per a les comunitats locals. La UE, que vota com una sola nació, va exercir un important poder de veto sobre diverses propostes controvertides, inclosa una que pretenia prohibir la venda de dents d’hipopòtam (una alternativa a l’ivori d’elefant), a la qual es va oposar.
La cimera va posar de manifest la importància del comerç mundial de fauna i flora silvestres, ja que moltes comunitats depenen d’aquests recursos (ivori d’elefants, plantes silvestres per a cosmètics o granotes de vidre com a mascotes) per subsistir. Tanmateix, també va donar compte dels perills a què s’enfronten aquestes espècies per la gran pressió que la caça, la recol·lecció o la pesca exerceixen sobre elles.
Tot i que gran part de la conversa sobre el comerç mundial d’espècies silvestres sol posar el focus en els elefants i els rinoceronts, en aquesta ocasió els països també van voler centrar gran part del debat en els rèptils. No en va gairebé la meitat de les 52 propostes d’espècies estaven relacionades amb llangardaixos, serps, dragons i nombroses tortugues. La demanda de mascotes exòtiques a Àsia, els Estats Units i Europa impulsa gran part del comerç d’aquests animals, però alguns també es busquen per al consum humà o el seu ús en la medicina tradicional.
Entre els rèptils exòtics més populars hi ha les granotes de vidre (conegudes pel seu cos transparent), els lludrions pigmeus de llengua blava o les tortugues de sostre de corona vermella. Tots van guanyar una protecció més gran que n’impedeix el comerç desmesurat. Va passar el mateix amb la tortuga caiman, d’origen nord-americà, el comerç de la qual està molt estès a l’est d’Àsia.
De fet, els Estats Units van acudir a CITES amb la intenció de dotar de més protecció nombroses espècies de tortugues autòctones, com la tortuga caiman, la tortuga comuna, diverses tortugues de closca tova i les tortugues mapa de cap ample, entre d’altres. En total, 36 tortugues autòctones van ser incloses per primera vegada a l’Apèndix II. Les proteccions són un «pas fonamental» per acabar amb «les llacunes jurídiques que han permès la recol·lecció insostenible per al comerç internacional», va assegurar Martha Williams, directora del Servei de Pesca i Vida Silvestre dels EUA.
El debat de la conservació
El debat de la conservacióDurant la reunió, de nou es va tornar a obrir el meló sobre qui ha de pagar els plats trencats i com ha de fer-ho. Com de costum, el debat es va intensificar quan es va parlar sobre elefants i rinoceronts, ja que es requereixen molts fons per protegir-los dels caçadors. El país sud-africà Esuatini (antiga Swazilàndia) va denunciar les dificultats per fer front a aquestes tasques quan l’interès pels safaris i les experiències d’observació de la vida salvatge han caigut en picat després de la crisi de covid-19. «Els efectes de la pandèmia de la covid-19 sobre la sostenibilitat econòmica han sigut calamitosos», va assenyalar el país.
La seva proposta va ser permetre el comerç de rinoceronts blancs per poder fer front al pagament dels guardaboscos i empleats dels parcs on es troben els elefants. Va ser rebutjada amb l’oposició del Regne Unit, la UE, Israel i Nigèria, entre d’altres, al considerar que això en podria augmentar la demanda i el comerç il·legal.
Per a més informació:
Notícies relacionades.......
Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es
- Referent crític Felipe González amenaça de deixar de votar el PSOE si el Constitucional avala la llei d’amnistia
- Accidents en platges i piscines La Vall d’Hebron ja ha atès dos lesionats medul·lars per capbussades aquest estiu: «És una cosa evitable i no descendeix»
- En el ple El TC declara constitucional l’amnistia del procés amb els vots de la majoria progressista
- Política municipal Albiol: "A Badalona hem recuperat l’autoestima"
- Maltractament a gent gran La Fiscalia de Barcelona investiga una vintena de cuidadores i familiars per abús econòmic d’avis