Efectes de l’escalfament global

Huracans i ciclons, cada vegada més violents per la crisi climàtica

  • L’augment de la humitat i de la temperatura i el nivell del mar expliquen la virulència més greu de fenòmens com l’‘Ian’

Huracans i ciclons, cada vegada més violents per la crisi climàtica
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

El planeta viu un auge sense precedents d’extrems climàtics. En els últims dies, sense anar gaire lluny, diverses regions del món s’han vist assolades per fenòmens meteorològics extrems. Al mar del Carib, per exemple, l’huracà ‘Ian’ hi va brotar amb violència, va tocar terra a Cuba, es va estendre pel golf de Mèxic i va arribar a Florida convertit en un dels huracans més poderosos mai registrats en les últimes dècades. Mentrestant, a l’arxipèlag canari, l’arribada del cicló tropical ‘Hermine’ va encendre totes les alarmes per la intensitat de les pluges, les violentes ratxes de vent i l’elevat risc d’inundacions. Veient aquestes notícies, hi deu haver qui es pregunti si la crisi climàtica té alguna cosa a veure amb tot això. I, sobretot, si l’avenç d’aquest fenomen podria empitjorar els ciclons i els huracans del planeta.

 L’últim gran informe sobre l’avenç de la crisi climàtica en dona una resposta clara: l’escalfament global no ha provocat un augment del nombre de ciclons tropicals i huracans en les últimes dècades, però sí que ha incrementat la violència d’aquests episodis. «Les tempestes són cada vegada més intenses i destructives», resumeix l’última anàlisi del Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC). «Tenim un nivell de confiança alt per afirmar que el canvi climàtic antropogènic [és a dir, causat per la humanitat] està contribuint a aquest augment de les pluges extremes», afegeix l’informe. 

«Les tempestes són cada vegada més intenses i destructives»

Segons apunta una anàlisi de la World Weather Attribution, hi ha almenys tres raons per explicar aquest fenomen. En primer lloc, l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle està escalfant l’atmosfera i això, al seu torn, està augmentant la humitat present a l’aire. I com més humitat hi ha a l’atmosfera, més ‘combustible’ per alimentar les tempestes. En segon lloc, l’augment de la temperatura del mar crea les condicions perquè apareguin tempestes més potents, més ràpides a intensificar-se i més persistents. En tercer lloc, l’augment del nivell del mar també està augmentant el risc que els ciclons tropicals vinguin acompanyats de cada vegada més inundacions costaneres. 

Ciclons més intensos

Fins i tot, diversos estudis han aconseguit calcular fins a quin punt la crisi climàtica ha contribuït a embravir ciclons i huracans. Una anàlisi de l’huracà ‘Harvey’, que el 2017 va arrasar l’estat de Texas, demostra que les violentes precipitacions registrades durant aquest episodi haurien sigut «pràcticament impossibles» si l’aigua del golf de Mèxic no hagués batut el seu rècord de temperatura. En aquest sentit, la investigació també apunta que l’escalfament global hauria augmentat almenys un 15% la intensitat del ‘Harvey’, que ara com ara continua destacant com l’huracà més catastròfic mai registrat a Texas.

Notícies relacionades

Altres estudis d’atribució també apunten a la crisi climàtica com un ‘accelerador’ d’huracans tan devastadors com el ‘Katrina’ (2005), l’’Irma’ (2017) i el ‘Dorian’ (2019). Segons apunten les anàlisis realitzades fins ara, en un món sense crisi climàtica aquests episodis meteorològics haurien sigut entre un 5% i un 15% menys extrems respecte al registre real.

¿Llavors què passarà amb els huracans i ciclons del planeta si la crisi climàtica avança com fins ara? El grup més important d’experts del món sobre canvi climàtic afirma que, d’una banda, és probable que la quantitat de pluges arrossegades per ciclons i huracans augmenti i, de l’altra, també veu molt probable que s’incrementi el nombre d’huracans classificats com a extrems (sota la categoria 4 o 5). No s’espera, però, un augment en la freqüència d’aquests fenòmens meteorològics extrems.