Les últimes cinc dècades han sigut cada una més càlida que l’anterior

Per entendre el perquè d’aquestes xifres rècord cal remuntar-se, almenys, un segle enrere. Amb l’esclat de la revolució industrial, l’activitat humana va començar a generar ingents quantitats de gasos amb efecte hivernacle; uns gasos que, en la seva justa mesura, permeten que hi hagi vida a la terra, però que, en excés, impregnen l’atmosfera de calor. Segons corroboren els registres, des de 1850 fins a l’actualitat les emissions no han fet més que créixer. I això és el que, finalment, ha desencadenat un augment global de les temperatures que ha trastocat el clima a tot el planeta.

L’últim balanç de les Nacions Unides sobre el clima terrestre, de fet, conclou que des dels anys vuitanta fins a l’actualitat cada dècada ha sigut més càlida que l’anterior. A llarg termini, segons apunta l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), l’avenç de l’escalfament global podria provocar un augment de la temperatura mitjana de fins a dos graus abans que acabi el segle. Aquesta xifra, en llocs com el Mediterrani, podria traduir-se en una pujada dels termòmetres d’entre quatre i set graus. 

2021, any de rècords globals

No fa falta anar gaire lluny, o especular sobre com serà el món del futur, per il·lustrar l’avenç de l’escalfament global. El balanç anual de l’Organització Meteorològica Mundial apunta que el 2021 va ser el setè any consecutiu en què la temperatura mitjana del planeta va estar un grau per sobre dels nivells preindustrials, d’entre 1850 i 1900. L’anàlisi global també assenyala que l’any passat va destacar per la concatenació de fenòmens meteorològics extrems a tot el planeta; des de l’onada de calor històrica que va deixar més de 50 graus al Canadà fins a les devastadores inundacions que van fuetejar Alemanya.

A Europa, la xarxa satel·litària Copernicus va detectar durant el 2021 l’estiu més càlid mai registrat al continent, amb onades de calor extremes i un tsunami d’incendis en tot l’arc Mediterrani. A l’agost es va batre un nou rècord de temperatura amb els 48,8 graus registrats a diverses localitats de Sicília (Itàlia). L’anàlisi europea també apunta que durant el 2021 es van batre nous rècords en la concentració de diòxid de carboni i metà a l’atmosfera; signe que els nivells de pol·lució global, lluny de baixar, segueixen a l’alça.

Mig grau més a Espanya

Notícies relacionades

El 23% de la població mundial està en risc d’inundacions extremes

Guterres: «Els combustibles fòssils no tenen sentit polític o econòmic»

El catastròfic balanç global del 2021 també es reflecteix en les dades d’Espanya. L’informe anual de l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) apunta que la temperatura mitjana peninsular va estar mig grau per sobre dels valors mitjans anuals. És a dir, del rang de temperatura que fins ara es considerava normal. Els termòmetres també van pujar gairebé mig grau tant en les mínimes com en les màximes diàries registrades. En autonomies com Andalusia, Regió de Múrcia, el País Valencià i Catalunya, aquest increment va sumar fins a un grau més respecte als valors normals per a cada un dels territoris.

El resum anual del Servei Meteorològic de Catalunya situa l’increment de temperatures del 2021 com el sisè valor més alt mai registrat des de l’Observatori de l’Ebre i el tercer més alt de la sèrie històrica de l’Observatori Fabra. Quant a les precipitacions, l’estació barcelonina també va apuntar que, al llarg del 2021, les precipitacions amb prou feines van sumar la meitat dels valors habituals de l’últim segle. En una ciutat com Barcelona, on històricament sempre ha plogut el mateix que a Londres, la pluja es va comportar com a Atenes o Madrid. El balanç de l’any, en paraules dels meteoròlegs, es tanca amb una «nova, important i trista efemèride».