Primer esborrany dels acords

Glasgow posposa l’acord global per reduir les emissions

L’últim esborrany dels pactes de la Cimera del Clima (COP26) demana als governs que redissenyin les seves estratègies de reducció d’emissions entre el 2022 i el 2023

El text esmenta la fi dels combustibles fòssils però no concreta cap mesura

Glasgow posposa l’acord global per reduir les emissions

REUTERS/Yves Herman

1
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Glasgow arrenca la recta final d’unes negociacions clau per al futur del planeta. Aquest dimecres, quan tan sols falten dos dies per al final de la Cimera del Clima, la presidència de la COP26 ha publicat el primer esborrany dels acords pactats després de deu esgotadors dies de debat. Després de més d’una setmana i mitja de reunions, els governs afirmen que estan compromesos amb els objectius de l’Acord de París però, malgrat això, necessiten entre un i dos anys més per redissenyar les seves estratègies de reducció d’emissions. El full de ruta definitiu per limitar l’escalfament global a 1,5 graus de mitjana, doncs, haurà d’esperar a la Cimera del Clima del 2022 i 2023. Almenys segons recull aquest primer esborrany dels acords de Glasgow.

Notícies relacionades

El text, publicat a les sis del matí d’aquest dimecres, desplega en poc més de deu pàgines tots els acords, compromisos i deures que els països han posat sobre la taula aquests dies. El diagnòstic del problema i l’enfocament de les solucions sembla que és clar. Els països reconeixen que per limitar l’escalfament global a 1,5 graus el 2100 es necessita «una reducció ràpida, profunda i sostinguda de les emissions globals de gasos amb efecte d’hivernacle, inclosa la reducció de les emissions globals de diòxid de carboni en un 45% per al 2030 i a emissions zero per a mitjans de segle». També mostren la seva preocupació perquè, segons constaten recents estudis, tot apunta que els nivells d’emissió pujaran almenys un 13% durant la pròxima dècada.

El problema comença quan toca passar de la teoria a la pràctica, del diagnòstic a les solucions. Segons recull aquest primer esborrany dels acords de Glasgow, «urgeix» que els governs continuïn treballant per «actualitzar les seves estratègies climàtiques amb la millor evidència científica disponible» per aconseguir emissions zero per al 2050. El document també inclou una breu menció a la necessitat d’«accelerar l’eliminació progressiva del carbó i les subvencions als combustibles fòssils», tot i que, més enllà d’aquesta picada d’ullet, no desenvolupa cap pla o proposta concreta per aconseguir-ho.