Informe global

Els pactes de Glasgow no aconsegueixen, per ara, frenar l’escalfament global

  • Un nou estudi calcula que els compromisos firmats fins ara portarien el món a un augment global de les temperatures de 2,4 graus

  • L’anàlisi, publicada per Climate Action Tracker, es mostra especialment crítica amb els pactes globals anunciats els últims dies

Els pactes de Glasgow no aconsegueixen, per ara, frenar l’escalfament global

Valentina Raffio

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

Les promeses de Glasgow comencen a enfonsar-se. Fa tan sols una setmana, l’anunci de grans pactes globals per frenar l’avenç de la crisi climàtica va crear el miratge que, potser, el planeta es trobava davant un punt d’inflexió. Segons van calcular diversos organismes, de fet, els compromisos anunciats  durant la Cimera del Clima de Glasgow podien frenar l’augment global de les temperatures. L’Agència Internacional de l’Energia, per exemple, va estimar que aquests pactes podien limitar l’escalfament global a 1,8 graus de mitjana i una anàlisi de la revista ‘Science’, per la seva banda, va calcular que els termòmetres tocarien sostre just per sota dels dos graus. Una setmana més tard, un estudi de la plataforma Climate Action Tracker aconsegueix esvair el miratge. «Les ‘bones notícies’ sobre l’impacte potencial d’aquests pactes està generant una falsa esperança sobre la realitat de l’escalfament global», conclou l’anàlisi.

L’estudi, publicat aquest dimarts, dibuixa la següent panoràmica. Abans de l’arrencada de la Cimera de Glasgow, el món es dirigia a un augment global de les temperatures de 2,7 graus de mitjana. Els compromisos de ‘zero net’ anunciats els últims dies podrien aconseguir, en el millor dels casos, esquivar a penes unes dècimes d’aquesta tendència. Segons recull aquest últim balanç, l’escenari més probable ara mateix és que els termòmetres augmentin uns 2,4 graus de mitjana des d’ara i fins a finals de segle. L’escenari més optimista, que només s’aconseguiria si tots els pactes es compleixen al peu de la lletra i en el temps previst, apunta a un escalfament global limitat a 1,8 graus de mitjana; tres dècimes per sobre del ‘sostre’ pactat a l’Acord de París. 

«La gran majoria de les accions per al 2030 són inconsistents amb els objectius nets zero: hi ha una bretxa de gairebé un grau entre les polítiques actuals dels governs i els seus objectius de zero emissions», afirma Bill Hare, director executiu de Climate Analytics, una de les entitats a càrrec d’aquest estudi. «Està molt bé que els líders afirmin que tenen un objectiu net zero, però si no tenen plans sobre com arribar-hi les seves promeses no són res més que xerrameca», comenta Hare després de la publicació d’aquest últim informe.

En aquests moments, 140 països ja s’han compromès a arribar ‘a zero emissions’ durant les pròximes dècades. A Europa, per exemple, els Vint-i-set es comprometen a reduir les seves emissions per al 2030 i arribar a la neutralitat el 2050. L’Índia, per la seva banda, ha anunciat que el seu objectiu és arribar al seu ‘net zero’ el 2070. Promeses a banda, l’últim informe de Climate Action Tracker apunta que només una minoria de països disposa d’un pla «acceptable» per aconseguir els seus objectius. En el millor dels casos, doncs, només tenim assegurat un full de ruta per reduir un 6% de les emissions globals

Impacte real dels compromisos

L’anàlisi es mostra especialment crítica amb l’escàs impacte dels pactes globals anunciats la setmana passada. El compromís global per frenar la desforestació i per reduir les emissions de metà «només redueixen la bretxa d’emissions una mica, si és que ho fan», afirma l’estudi. El que sí que podria marcar la diferència és el final dels combustibles fòssils; una cosa que, segons apunta la investigació, encara no s’està perseguint amb prou ambició. 

Notícies relacionades

Diversos estudis publicats els últims dies apunten que l’única manera de frenar l’augment global de les temperatures és abandonar definitivament l’ús de carbó les pròximes dècades. Als països desenvolupats, aquest objectiu hauria d’aconseguir-se el 2030 i al sud global l’horitzó podria demorar-se una dècada més. Sigui com sigui, preocupa la falta d’un full de ruta clar sobre com aconseguir-ho. Segons explica Hare, de fet, molts dels principals productors de carbó com la Xina, l’Índia, Indonèsia i el Vietnam planegen substituir aquest combustible per gas. «No podem permetre que els combustibles fòssils siguin reemplaçats per més combustibles fòssils», comenta l’investigador.