Un informe de l’ONU destaca els eixos verds de Barcelona com a exemple a seguir

La panoràmica global de ciutats que són «exemples a seguir» en temes de sostenibilitat dissenyada per les Nacions Unides descriu el projecte de Barcelona amb especial optimisme. Les superilles, apunta l’informe, són el primer pas d’un projecte de transformació urbanística que pretén «recuperar per als ciutadans part de l’espai que fins ara ocupaven els cotxes» i crear un «espai públic més verd, més just i més segur». L’estudi també celebra la iniciativa dels eixos verds, que entre el 2022 i el 2032 preveu convertir desenes d’avingudes en zones verdes. Al barri de l’Eixample, per exemple, s’estima que un de cada tres carrers deixarà enrere l’asfalt i es convertirà en un espai per als vianants i ple de vegetació.

L’anàlisi de l’ONU sobre els projectes verds de Barcelona destaca dos punts clau sobre l’impacte d’aquests projectes en un món immers en una crisi climàtica sense precedents. En primer lloc, el fet que aquestes iniciatives restin espai als vehicles contaminants ja suposa, per si mateix, un punt d’inflexió per reduir la contaminació de l’aire a la ciutat. En segon lloc, l’informe veu amb bons ulls que el disseny d’aquests projectes està pensat per «proporcionar una ombra estratègica». 

Segons destaca l’anàlisi, de fet, l’ús de paviments permeables i, sobretot, l’expansió del verd podria esmorteir l’impacte de l’augment global de les temperatures (que en el millor dels casos podria limitar-se a 1,5 de mitjana global o, si la Cimera del Clima de Glasgow fracassa, podria sumar fins a 3 graus als termòmetres). Iniciatives similars portades a terme en altres parts del món, assenyala l’estudi, han aconseguit baixar els termòmetres fins a quatre graus en les àrees amb corredors verds urbans. 

L’exemple de Barcelona és un dels quatre projectes europeus destacats per l’informe de les Nacions Unides, que també aplaudeix les iniciatives comunitàries de Ljubljana (Eslovènia), París (França), Munic (Alemanya). La radiografia global de projectes urbanístics exemplars també destaca el cas de Seül (Corea del Sud), Medellín (Colòmbia), Toronto (Canadà) i Guangzhou (Xina); ciutats que s’han transformat per mitigar l’impacte de la crisi climàtica.

Metròpolis de calor extrema

L’avenç de l’escalfament global podria transformar radicalment el món tal com el coneixem. Segons destaca aquesta última anàlisi global de les Nacions Unides, el 2050 la població urbana exposada a temperatures extremes s’incrementarà un 800% fins a arribar els 1.600 milions de ciutadans d’arreu del món. En tan sols tres dècades, doncs, el 20% de la població mundial podria viure en ciutats on els termòmetres siguin per sobre dels 35 graus amb cada vegada més freqüència (i durant cada vegada més temps). 

Encara estem a temps d’esquivar aquest catastròfic futur. Tal com assenyala l’últim informe del Plafó Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC), publicat l’agost passat, urgeix frenar l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i aplicar polítiques de mitigació i adaptació a tot el globus. I és allà on, segons assenyala la recent anàlisi de les Nacions Unides, podem i hem de prendre com a referència el cas de ciutats que han començat a transformar-se per fer front a la crisi ecològica.

Exemples a seguir

A Seül, per exemple, la ciutat ha recuperat la riera de Cheonggyecheon eliminant gairebé sis quilòmetres d’autopista i, així fent, ha aconseguit abaixar la temperatura més de cinc graus en aquesta zona. A l’altra punta del globus, a Medellín, l’expansió dels corredors verds per les artèries de la metròpolis també ha aconseguit baixar els termòmetres uns quatre graus. «Les solucions basades en la naturalesa són algunes de les eines més poderoses de les ciutats per reduir la demanda de refrigeració i millorar el confort tèrmic a l’aire lliure», resumeix l’informe, que també destaca els «beneficis per a la salut física i mental» d’aquests espais. 

Notícies relacionades

Les energies netes ja abasten el 50% de la generació elèctrica total a la UE

Set plantes i herbes medicinals: maneres de preparar-les i per a què serveixen

L’informe de l’ONU també assenyala exemples centrats en solucions tècniques. El cas de París, per exemple, destaca com «el primer i més gran sistema de refrigeració d’Europa». Fa anys que la ciutat ha desplegat un sistema de refredament en el qual fins i tot s’utilitza l’aigua del mateix riu Sena per aclimatar tota mena d’edificis. En aquesta mateixa línia, la ciutat canadenca de Toronto presumeix del sistema de refredament més important del món gràcies a les gèlides aigües del llac Ontario. A la metròpolis xinesa de Guangzhou, el desplegament d’un sistema de refrigeració centralitzada ha aconseguit abaixar els termòmetres entre dos i tres graus. 

Bretxa entre barris

La radiografia global de les iniciatives urbanes ecològiques acaba amb una advertència: aplicar aquests projectes només a les zones nobles de la ciutat podria augmentar, encara més, les desigualtats socials. Segons destaca l’anàlisi de les Nacions Unides, els barris pobres destaquen com «punts calents» per la falta d’espais verds, la ubicació de les activitats industrials i la falta de recursos que impedeix als seus habitants costejar-se una refrigeració adequada. «Aquestes comunitats solen ser les més vulnerables a la calor, suportant desproporcionadament els impactes negatius de l’escalfament excessiu de les ciutats», remarca l’informe.