Els grans desafiaments climàtics del planeta

Per evitar que l’escalfament global superi un punt a partir del qual la vida a la Terra vegi seriosament compromesa la seva continuïtat, científics, polítics i organitzacions de tota mena han centrat els seus esforços en diverses àrees concretes. Aquestes són algunes de les principals:

Reducció d’emissions a l’atmosfera

L’emissió de gasos d’efecte hivernacle, és a dir, amb capacitat per augmentar l’escalfament global de la Terra, és actualment un cavall desbocat per culpa de l’actuació dels països industrialitzats des de mitjans del segle XIX, però, sobretot, des de mitjans del XX i fins a l’actualitat. Tots els esforços se centren a aturar aquestes emissions, sobretot de CO₂, però també d’altres gasos. Per fer-ho ja hi ha calendaris aprovats a tot el planeta per al tancament de centrals elèctriques de carbó, el parc mòbil de gasolina i altres tecnologies contaminants. El món s’ha marcat com a meta arribar a la neutralitat d’emissions (és a dir, emetre només la mateixa quantitat de gasos que es pugui capturar) el 2050, amb una parada intermèdia el 2030, on cada país fixa una meta que varia en funció de les seves pròpies capacitats i situació concreta. En el cas de la UE, la reducció d’emissions haurà de ser del 55% (en comparació amb 1990) ja el 2030, segons els acords adoptats pels òrgans comunitaris aquest any. L’objectiu fixat en l’Acord de París respecte a la temperatura global és no anar més enllà d’un augment de 2 °C (respecte a l’època preindustrial) el 2100, i si és possible, no superar els 1,5 °C. Les últimes previsions contingudes en informes internacionals expressen dubtes que es pugui arribar a aquest objectiu si no s’apliquen restriccions més severes.

Desplegament d’energies netes

Per aconseguir la neutralitat d’emissions i, consegüentment, frenar l’escalfament global, és necessari un desplegament massiu i immediat de sistemes d’energia renovables en tots els àmbits industrials, econòmics i, fins i tot, domèstics del planeta. El 2018, la Unió Europea va acordar fixar l’objectiu vinculant arribar a un 32% d’energies renovables el 2030, amb una clàusula de revisió a l’alça el 2023. Espanya, on l’aportació de les energies netes al sistema elèctric nacional ja ronda el 40%, haurà d’arribar el 2030 a un 74%, segons figura en la Llei sobre Canvi Climàtic aprovada pel Congrés aquest any.

Frenar el desglaç de pols i glaceres

Entre les manifestacions més alarmants de l’escalfament global figura el desglaç dels casquets polars i les glaceres. Aquest factor és un dels principals responsables de la pujada del nivell del mar, juntament amb l’expansió tèrmica dels oceans (augmenten de volum per l’escalfament). La situació és especialment desesperada, segons els últims informes científics, a l’Àrtic, on l’escalfament triplica la mitjana planetària i es fon el doble de ràpid que es creia. Fa poques setmanes, es va anunciar la formació d’un immens forat de la mida de l’illa de Mallorca al gel àrtic, suposadament més espès i dens, cosa que demostra la gravetat de la situació i la rapidesa amb què avança el problema. No és millor la situació de les glaceres, que són l’altra gran massa de gel del planeta, ja que es van fonent acceleradament, augmentant així el nivell de l’aigua del mar. Al Pirineu, sense anar més lluny, els científics creuen que ja no quedaran glaceres d’aquí vint anys.

Parar la desforestació i reverdir el planeta

Les masses vegetals constitueixen una maquinària natural de depuració de l’aire, ja que capturen el CO₂ que hi ha a l’atmosfera. No obstant, la quantitat de diòxid de carboni ja és tan gran que els boscos del planeta es comencen a saturar i la seva funció ‘depuradora’ es podria veure seriosament limitada. I, a més, les grans selves que fan aquest servei indispensable per a la supervivència mundial segueixen sent arrasades sense contemplacions, tant a Amèrica com a Àsia i l’Àfrica.

Cada vegada més estudis revelen que l’Amazones és a punt de convertir-se en emissor net de CO₂ (en comptes de capturar-lo) per l’augment de la temperatura i els incendis que el destrueixen. La ‘sabanització’ de l’Amazones ja és un horitzó versemblant en les pròximes dècades, alerten els científics. La inconscient política del president brasiler, Jair Bolsonaro; l’acció de les grans multinacionals càrnies per arrasar els boscos i obtenir així aliment per al bestiar; el consum encara massiu d’oli de palma o soja que també exigeix desforestar grans superfícies de bosc, i altres activitats industrials són responsables de la situació.

L’Amazones ha perdut el 15% de la superfície únicament entre 1985 i el 2020, segons Mapbiomas. Davant aquesta situació, cada vegada més governs, empreses i col·lectius ciutadans emprenen iniciatives per recuperar boscos on han desaparegut, una saludable ‘febre’ reforestadora que s’ha de fer de forma rigorosa perquè tingui èxit, alerten els experts.

Mobilitat verda

A la Unió Europea, el 30% de les emissions de CO₂ a l’atmosfera provenen del transport per carretera (cotxes, camions, etc.), mentre que un 13,4% el causa l’aviació civil i un 13,6% la navegació de barcos. La reducció d’aquesta empremta de carboni en la mobilitat és una prioritat inajornable, que de moment sembla centrar-se en els vehicles terrestres. De cara al 2040 ja no es vendran cotxes de gasolina, gasoil o híbrids a Espanya ni a la majoria dels països europeus, tot i que en algunes nacions desapareixeran molt abans. El cotxe elèctric experimenta un auge indubtable, tot i que l’assignatura pendent segueix sent l’aviació i els barcos grans. La reducció o eliminació de vols de curt recorregut que siguin substituïbles per viatges amb tren ja és a l’agenda de diferents països, després de l’exemple donat per França aquest any.

Refugiats climàtics

L’escalfament global i la seva seqüela de sequeres, tempestes extremes i altres fenòmens violents està provocant que milions de persones hagin d’abandonar casa seva, a l’haver-se convertit, senzillament, en inhabitable. El món s’ha de preparar per acollir grans masses de població que fuig de la pobresa que genera aquesta situació. El 2020 es calcula que 40 milions de persones van haver de deixar casa seva per fenòmens meteorològics i climàtics, una xifra que no deixa de superar rècords any rere any.

Un consum més responsable

Els ciutadans particulars, amb la seva actuació diària i quotidiana, tenen la clau per canviar el destí del planeta. Els hàbits de consum són els que, per efecte acumulatiu, poden empitjorar la situació o ajudar a entreveure un futur d’esperança. Abandonar els productes, empreses i serveis que atempten contra el planeta i recolzar els que, al contrari, miren de causar una menor empremta ecològica és un objectiu primordial des de la ciutadania.

Notícies relacionades

Aconsegueixen alliberar 1.500 gossos que havien de ser utilitzats per a experiments mèdics

Prohibició general de mascotes exòtiques a Espanya: així és el decret que tramita el Govern espanyol

En aquest sentit, la tornada a una alimentació sana i no dependent de productes processats, l’abandonament de l’espiral consumista basada en l’‘utilitzar i llençar’, la limitació del consum de carn, la renúncia al plàstic, la reutilització i prolongació de la vida útil dels objectes i estris són pràctiques que poden millorar les coses. Les empreses, per la seva banda, estan sent lentament obligades pels governs a abandonar pràctiques com l’obsolescència programada (durada deliberadament limitada dels objectes) o el malbaratament injustificat de recursos que es poden utilitzar amb més racionalitat.

Una economia circular, en comptes de lineal

Per implantar una economia respectuosa amb el clima i també amb la biodiversitat, els experts consideren imprescindible que les grans corporacions i multinacionals abandonin l’economia lineal (basada en el simple consum massiu de recursos, producció i consegüent abandonament dels residus) per adoptar l’economia circular, que s’assenta sobre la reutilització, eficiència, minimització de l’impacte i prolongació de l’aprofitament dels recursos.