29 d’oct 2020

Anar al contingut

El més antic

Un fòssil robat permet descriure una nova espècie de cocodril al Pirineu

Les restes van ser sostretes el 2013, abans de ser retirats de l'excavació pels científics

El Periódico

Un estudi dirigit per l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) Albert G. Sellés ha descrit una nova espècie de cocodril a partir de restes fòssils trobades al Coll de Nargó, a l’Alt Urgell (Lleida), i que van ser robades el 2013, poc abans de la seva extracció.

El fòssil va ser recuperat en poques setmanes gràcies a la intervenció dels Mossos i va ser entregat a un equip d’investigació format per experts de l’ICP, el Museu de la Conca Dellà (Lleida), la Universidade da Coruña i la Universitat de Barcelona, ha informat l’ICP en un comunicat aquest dijous.

L’espècimen ha sigut batejat com a ‘Ogresuchus furatus’, que significa «el cocodril-ogre que va ser robat». Es tracta d’un cocodril terrestre de mida relativament petita que es podria haver alimentat de les cries dels dinosaures que ponien els ous en aquesta zona del Pirineu.

Segons els resultats de l’estudi, publicat aquest dijous a la revista ‘Scientific Reports’, l’esquelet parcial de l’‘Ogresuchus’ pertany a la família dels sebècids, un grup de cocodrils terrestres abundants entre el paleocè i el miocè mitjà, fa entre 66 i 15 milions d’anys.

L’exemplar més antic

Es tracta, a més, de l’espècimen més antic descobert fins ara, amb 71,5 milions d’anys d’antiguitat, ha explicat Sellés: «L’‘Ogresuchus’ és 10 milions d’anys més antic que qualsevol altre sebècid conegut fins ara, per això la troballa ens obliga a redefinir la història evolutiva d’aquesta família».

La característica principal dels sebècids és que, a diferència dels cocodrils actuals, tenien les potes sota el cos, cosa que els permetia moure’s «de manera semblant als mamífers actuals i ser depredadors molt actius», ha comentat el paleontòleg.

L’article descriu l’‘Ogresuchus’ com un animal bastant petit, de menys d’un metre de llarg, amb dents punxegudes i corbes i potes gràcils que suggereixen que devia ser un depredador actiu i molt àgil capaç de caçar preses petites.

Les restes del Coll de Nargó es trobaven a menys de mig metre d’un niu d’ous de titanosaure i estaven envoltats de closques d’ou, per això els investigadors postulen que ocasionalment s’hauria alimentat de les cries.

«Les cries de dinosaure probablement no eren la seva principal font d’aliment, però haurien sigut una presa fàcil per a un cocodril d’aquestes característiques que no hauria malgastat l’oportunitat de depredar-los», ha aclarit Sellés.

Temes: Pirineus