SORTIDA VERDA DE LA CRISI
L'ONU demana que la pandèmia no tapi el canvi climàtic
L'organització preveu que les emissions caiguin un 6% el 2020, el rècord històric
A aquesta baixada, inferior a la requerida pels Acords de París, podria seguir-la un repunt

Rodrigo Gedankien, 33, co-founder of Agua na Caixa (Water on the box) holds one of the firsts seedlings the company will plant as part of an online campaign during the Earth Day in Sao Paulo, Brazil, April 22, 2020. REUTERS/Amanda Perobelli /
El confinament i l’alentiment de l’economia causats pel Covid-19 produiran una reducció d’emissions de diòxid de carboni del 6% el 2020, segons l’Organització Meteorlógica Mundial (OMM), part de les Nacions Unides.
Aquesta estimació la va donar ahir el seu director general, Petteri Taalas, en una roda de premsa virtual, en ocasió del Dia Mundial de la Terra, que va arribar aquest any a la cinquantena edició.
La reducció seria superior a totes les registrades fins ara en la història, incloent-hi la més gran, associada a la segona guerra mundial. Estimacions anteriors havien identificat un rang d’entre un 2% i un 6%.
Sense raons per a l’optimisme
No obstant Taalas va deixar clar que aquesta baixada no és per si mateix un motiu per a l’optimisme. En primer lloc, fins i tot amb l’excepcionalitat del Covid-19, la reducció continua per sota del 7,6% anual necessari per complir l’Acord de París, segons estimacions de les Nacions Unides.
De fet, aquesta reducció d’emissions no ha sigut suficient perquè es reduís alhora la concentració total de CO2 a l’atmosfera, ja que aquest gas amb efecte d’hivernacle s’acumula en aquesta capa durant segles. Als observatoris de Mauna Loa, Cape Grim i Tenerife, la concentració de CO2 a la registrada el març del 2019.
En segon lloc, Taalas va alertar que hi podria haver un repunt d’emissions després de la crisi, el 2021. «El més probable és que tornem al que és més normal l’any que ve i hi podria haver fins i tot un creixement», va constatar.
Per això, Taalas va cridar a tenir contra el canvi climàtic «la mateixa determinació i unitat» que s’ha tingut amb el Covid. «Hem d’aplanar tant la corba de l’epidèmia, com la del canvi climàtic», va afirmar.
Paquets d’estímul verds
L’OMM Mundial va apuntar en un comunicat que això es pot aconseguir amb paquets d’estímuls de l’economia que ajudin la transició cap a una economia verda.
«Que ni parant la nostra vida diària hàgim aconseguit la reducció d’emissions necessària pels acords de país ens diu alguna cosa: que el problema principal són les emissions estructurals del sistema econòmic», observa Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador. A Escrivà el preocupa que la Xina pensi sortir de la crisi amb més centrals de carbó.
Ajornar la cimera del clima de Glasgow (prevista inicialment per al novembre del 2020), en lloc de celebrar-la de forma virtual, és un altre senyal negatiu, segons Escrivà.
Els plans per rescatar aerolínies o empreses de ‘fracking’, manifestats per Donald Trump, són preocupants, segons Jaume Osete, membre d’Extinction-Rebellion Barcelona.
Però aquest activista també veu senyals oposats. Per exemple, la petició de 13 països europeus perquè la sortida de la crisi sigui verda. O la congelació de l’ampliació dels aeroports de Barajas i del Prat. O estudis d’opinió que suggereixen que el públic estaria disposat a utilitzar contra el canvi climàtic la mateixa contundència que amb el coronavirus.
Escrivà insisteix que seria equivocat transmetre la idea que la lluita contra el coronavirus i contra el canvi climàtic es fan amb les mateixes eines. «Si donem la idea que una societat compatible amb el clima és una que està tancada a casa, serà un missatge equivocat», afirma.
L’exemple de Milà
Osete i Escrivà coincideixen a indicar com un bon exemple la ciutat de Milà, que ha anunciat que apostarà per ampliar el seu carrils bici per conciliar transport, distanciament i ecologia.
Notícies relacionades«Per evitar que el cansament amb el Covid-19 posi una aturada a les solucions climàtiques, s’han desenvolupar des de ja estratègies que abordin les dues crisis», afirma Jeroen van den Bergh, investigador a l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB).
«Més que una desescalada general de l’economia, necessitem una desescalada selectiva guiada per polítiques de regulació climàtica fortes», afirma. Aquest expert apunta a impostos sobre el sòl, el trànsit aeri, les grans fortunes i les emissions com unes eines clau per guiar aquesta transició.
Fridays for Future des del balcó
La manifestació que els moviments contra el canvi climàtic (Fridays For Future, 2020 Rebel·lió pel Clima i Aliança pel Clima) tenien prevista per al Dia de la Terra es traslladarà divendres als balcons. Les organitzacions han cridat a projectar imatges i sons aquest divendres 24 des de les vivendes.
- Fenomen en auge La venda a pes de 'caixes sorpresa' d'Amazon arriba al centre de Barcelona: "És com una loteria"
- Universitat Més de 250 professors universitaris exigeixen a la UB que investigui el cas Ramón Flecha
- MUNDIAL DE CLUBS Luis Enrique ignora Mbappé: «Soc soci culer, per això sempre em motiva jugar contra el Madrid»
- Previsió meteorològica Catalunya, en alerta per fortes pluges: aquestes són les zones on més pot ploure
- Detingut per matar d’una punyalada un multireincident al Prat de Llobregat per una venjança
- Transports El Govern facilita la venda de Talgo a Sidenor amb l’entrada de la SEPI
- Junta general Inditex obrirà botigues a l’Iraq i inverteix en l’‘start-up’ Theker Robotics
- Tempesta judicial i política L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats
- Els riscos de la xenofòbia Llibertat per als còmplices Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia
- Blindatge policial per frenar els ultres