L'ONU demana que la pandèmia no tapi el canvi climàtic

El confinament i l’alentiment de l’economia causats pel Covid-19 produiran una reducció d’emissions de diòxid de carboni del 6% el 2020, segons l’Organització Meteorlógica Mundial (OMM), part de les Nacions Unides.

Aquesta estimació la va donar ahir el seu director general, Petteri Taalas, en una roda de premsa virtual, en ocasió del Dia Mundial de la Terra, que va arribar aquest any a la cinquantena edició.

La reducció seria superior a totes les registrades fins ara en la història, incloent-hi la més gran, associada a la segona guerra mundial. Estimacions anteriors havien identificat un rang d’entre un 2% i un 6%.

Sense raons per a l’optimisme

No obstant Taalas va deixar clar que aquesta baixada no és per si mateix un motiu per a l’optimisme. En primer lloc, fins i tot amb l’excepcionalitat del Covid-19, la reducció continua per sota del 7,6% anual necessari per complir l’Acord de París, segons estimacions de les Nacions Unides.

De fet, aquesta reducció d’emissions no ha sigut suficient perquè es reduís alhora la concentració total de CO₂ a l’atmosfera, ja que aquest gas amb efecte d’hivernacle s’acumula en aquesta capa durant segles. Als observatoris de Mauna Loa, Cape Grim i Tenerife, la concentració de CO₂ a la registrada el març del 2019.

En segon lloc, Taalas va alertar que hi podria haver un repunt d’emissions després de la crisi, el 2021. «El més probable és que tornem al que és més normal l’any que ve i hi podria haver fins i tot un creixement», va constatar.

Per això, Taalas va cridar a tenir contra el canvi climàtic «la mateixa determinació i unitat» que s’ha tingut amb el Covid. «Hem d’aplanar tant la corba de l’epidèmia, com la del canvi climàtic», va afirmar.

Paquets d’estímul verds

L’OMM Mundial va apuntar en un comunicat que això es pot aconseguir amb paquets d’estímuls de l’economia que ajudin la transició cap a una economia verda.

«Que ni parant la nostra vida diària hàgim aconseguit la reducció d’emissions necessària pels acords de país ens diu alguna cosa: que el problema principal són les emissions estructurals del sistema econòmic», observa Andreu Escrivà, ambientòleg i divulgador. A Escrivà el preocupa que la Xina pensi sortir de la crisi amb més centrals de carbó.

Ajornar la cimera del clima de Glasgow (prevista inicialment per al novembre del 2020), en lloc de celebrar-la de forma virtual, és un altre senyal negatiu, segons Escrivà.

Els plans per rescatar aerolínies o empreses de ‘fracking’, manifestats per Donald Trump, són preocupants, segons Jaume Osete, membre d’Extinction-Rebellion Barcelona.

Però aquest activista també veu senyals oposats. Per exemple, la petició de 13 països europeus perquè la sortida de la crisi sigui verda. O la congelació de l’ampliació dels aeroports de Barajas i del Prat. O estudis d’opinió que suggereixen que el públic estaria disposat a utilitzar contra el canvi climàtic la mateixa contundència que amb el coronavirus.

Escrivà insisteix que seria equivocat transmetre la idea que la lluita contra el coronavirus i contra el canvi climàtic es fan amb les mateixes eines. «Si donem la idea que una societat compatible amb el clima és una que està tancada a casa, serà un missatge equivocat», afirma.

L’exemple de Milà

Osete i Escrivà coincideixen a indicar com un bon exemple la ciutat de Milà, que ha anunciat que apostarà per ampliar el seu carrils bici per conciliar transport, distanciament i ecologia.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

«Per evitar que el cansament amb el Covid-19 posi una aturada a les solucions climàtiques, s’han desenvolupar des de ja estratègies que abordin les dues crisis», afirma Jeroen van den Bergh, investigador a l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA-UAB).

«Més que una desescalada general de l’economia, necessitem una desescalada selectiva guiada per polítiques de regulació climàtica fortes», afirma. Aquest expert apunta a impostos sobre el sòl, el trànsit aeri, les grans fortunes i les emissions com unes eines clau per guiar aquesta transició.