Espanya lidera l'apagada mundial del carbó al tancar plantes a un ritme vertiginós

Israel va anunciar en la passada Cimera del Clima de Madrid que seria, juntament amb el Regne Unit, el primer país industrialitzat a abandonar la producció d’elèctrica de carbó, després de la decisió de fixar per al 2025 el tancament de les últimes tèrmiques que utilitzen aquest combustible, el que més emissions d’efecte d’hivernacle produeix. No comptava que a Espanya s’estava donant un accelerament que permetrà executar el forrellat probablement abans, fins i tot, d’aquesta data, fet que suposarà un gran pas en la reducció dels gasos causants de la crisi climàtica.

«Potser al final no serem els que tancarem abans que ningú tot el parc de carbó. En algun altre país europeu, com ara Itàlia i Portugal, la situació del mercat està portant també les empreses a estudiar l’avanç dels calendaris, però el que és segur és que ningú ho haurà fet tan ràpid», apunten fonts de l’Administració. El retard que van suposar els sis anys de l’Executiu de Rajoy, que va paralitzar les renovables i va maniobrar per ajornar els tancaments del carbó, explica en part que aquí es faci en només dos anys el que la Gran Bretanya o Itàlia hauran fet en diversos lustres.

Decisions empresarials

El vertiginós accelerament té el beneplàcit del Govern, però no és el producte de cap calendari de tancament com el que li venien reclamant amb insistència les entitats ecologistes. L’esborrany del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) va deixar la porta oberta que un parell de centrals continuessin obertes més enllà del 2030 i l’avantprojecte de llei de canvi climàtic es va limitar a establir que el 2050 tota la generació elèctrica seria renovable.

Ha sigut la normativa comunitària i la mateixa evolució del mercat, empès per l’impost indirecte al CO₂ que paguen les elèctriques a través del mercat de drets d’emissió, les que han portat les principals companyies a fer un canvi verd al seu parc de generació apostant per les renovables.

Abans del 31 de juny han de tancar nou de les 15 tèrmiques que existien a principis del 2019 per incomplir les normes ambientals de la UE. Les propietàries van considerar que no eren rendibles les inversions necessàries per ajustar-se als nous requisits. I les que sí que han invertit s’han penedit en vista del que va passar el 2019.

El preu del gas  

El preu del mercat a l’engròs de gas es va desplomar a la meitat l’any passat, mentre que la tona de CO₂ dels últims anys, acostant-se als 25 euros. El resultat ha sigut que les tèrmiques de carbó amb prou feines han operat, perquè no són rendibles, mentre que les centrals de gas, amb emissions de CO₂ més baixes i molt infrautilitzades fins ara, han rendit al màxim. 

La producció amb carbó ha caigut un 66% respecte al 2018 i s’ha quedat amb una quota mínima del 5% del conjunt de tecnologies, un nivell sense precedents des que hi ha registres. La tèrmica més gran, la d’As Pontes (la Corunya), continua inoperativa des de l’abril passat. Diversos dies durant el mes de desembre cap central de carbó va injectar electricitat a la xarxa.

El resultat més immediat des del punt de vista mediambiental ha sigut una caiguda sense precedents de les emissions de CO₂ del sector elèctric: el 21% respecte a l’any passat i el 33% respecte al 2017. Un gir que facilitarà el compliment dels objectius climàtics d’Espanya. As Pontes llançava anualment a l’atmosfera l’equivalent al diòxid de carboni de dos milions de cotxes.

Inversions perdudes

Endesa va presentar a finals de l’any passat la sol·licitud per tancar també les seves joies de la corona, les plantes d’As Pontes i Litoral (Almeria), malgrat que havien efectuat abundants inversions per adaptar-se a la normativa.  

L’elèctrica de matriu italiana va consolidar la petició en «una profunda modificació de la condicions de mercat» que, segons el seu parer, «ha portat que les centrals hagin patit una important falta de competitivitat en la cobertura de la demanda de mercat».  

L’horitzó més probable és que cap al 2023/2024 no quedi cap central. Si de cas podrien continuar obertes alguns anys dues a Astúries i Mallorca i una tercera de gran mida, la de Los Barrios (Cadis). En qualsevol cas, s’haurà produït la desaparició en poc més d’un any de 12 instal·lacions amb un potencia total d’uns 12 Gwh, l’equivalent a altres tants reactors nuclears.

Sense indemnitzacions

El fet que hagin sigut les mateixes empreses les que promoguin el tancament eximirà Espanya d’indemnitzar-les. Alemanya va confirmar dijous passat el tancament de totes les plantes el 2038, amb la porta oberta ha avançar-ho el 2035, però al dictar per llei el calendari pagarà a les elèctriques afectades 5.300 milions d’euros.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

El cas d’Alemanya és oposat al d’Espanya. Després del desastre de Fukushima, el seu Govern va acordar clausurar el parc nuclear com a màxim el 2022, cosa que ha provocat que es vegi obligada a mantenir o, fins i tot, augmentar la seva dependència del carbó. Al voltant del 40% de la generació elèctrica es ‘cuina’ amb aquest combustible. Mentre en la majoria dels països europeus tanquen plantes, els alemanys n’obriran una de nova a Dortmund. Espanya, al revés que Alemanya, ha acordat un tancament esglaonat de les nuclears (no emeten CO₂), que no culminaria fins al 2035.

Els alemanys també tenen un carbó barat i d’alta qualitat, mentre que el preu del gas que els arriba des de Rússia no s’ha desplomat com a Espanya. El problema del Govern alemany és que serà molt difícil que compleixi els objectius climàtics assignats mentre un moviment verd cada vegada més potent ho reclama als carrers. De fet, aquest país és un dels que més s’oposa a augmentar els compromisos de reducció d’emissions fins al 50%, com ha proposat la Comissió Europea en el marc del Pacte Verd (Green Deal).