La Cimera del Clima encara el seu tram decisiu amb el bloqueig de sempre

Després de 10 dies de grans declaracions, impactants informes científics i una allau d’actes de Greta Thunberg, Harrison Ford i manifestacions, algú podria preguntar-se: ¿I la Cimera del Clima com va? Una resposta fàcil seria dir que malament, perquè les negociacions estan estancades. Així ho han declarat diverses onegés ecologistes que actuen d’observadores i els països integrats en la denominada Coalició per l’Alta Ambició Climàtica, entre els quals hi ha Espanya. «Hi ha senyals clars que la COP25 portarà a poc més del ‘business as usual’ i això és inacceptable», ha assenyalat el representant de l’arxipèlag Marshall, un dels arxipèlags més afectats pel canvi climàtic per la pujada del nivell del mar.

Fonts pròximes a les taules on es dirimeixen els temes clau recorden, no obstant, que als dimarts, entrada ja la setmana decisiva en què comencen a intervenir els ministres, sempre s’arriba amb les posicions molt enfrontades. Cada un ha formulat la seva proposta, ha parlat del seu llibre. És el moment d’accentuar les diferències. La negociació de veritat no comença a desnuar-se fins ben entrats els dijous. «Fins a aquell dia a la tarda no sabrem si serà nen o nena», apunta la mateixa font.

La pressió

També podria dir-se que la cimera va bé, perquè el principal objectiu de l’ONU era pressionar els grans emissors perquè el pròxim any ampliïn els seus compromisos de reducció d’emissions en la línia marcada per l’Acord de París. L’únic concret i d’importància que es negocia a Madrid és el desenvolupament de l’article 6 del pacte de la capital francesa:la creació d’un mercat mundial del carboni que permetria jugar amb un preu de la tona de CO₂Que emetre-la costaria diners. Seria molt important si s’aconseguís, però és difícil. Els seus promotors es conformen ja que se n’aprovi alguna petita part i que la resta es deixi encaminada per a la pròxima cimera.  Seria pitjor tancar en fals el tema i permetre, per exemple, que el mercat acabés sent una via de fuita per als grans emissors, amb el preu del CO₂per terra. No és un tema imprescindible perquè entri en vigor París.

El guió que s’havien marcat l’ONU de pressió a la Xina, Rússia, l’Índia, el Japó i els Estats Units sí que comença a complir-se. La Unió Europea està fent els passos que s’esperava.  Ja es coneix que el Pacte Verd europeu d’Ursula von der Leyen preveu augmentar la reducció d’emissions del 40% compromès per al 2030 al 50% o 55%. La neutralitat climàtica el 2050 obtindrà llum verda en el Consell Europeu d’aquesta setmana, probablement divendres.  El carrer ha deixat sentir la seva veu i la Greta posarà la guinda a la seva presència amb un discurs a les 9.00 hores d’aquest dimecres davant els delegats dels 196 països representats en la COP25.

La reacció

La pregunta clau és quina serà la resposta de les grans economies. No s’espera que cap segueixi aquí els passos de la Unió Europea. No estan obligats a presentar nous compromisos fins al primer quadrimestre del pròxim any, amb la cimera de Glasgow COP26 com a horitzó final, però sí que es persegueix que donin un senyal parcial, com serien compromisos de tancar les centrals de carbó i que acceptessin una declaració final que promogui més ambició.

Encara és aviat per saber-ho. Només Rússia ha intervingut en el primer plenari d’alt nivell, en el qual participen ja els caps de les delegacions dels 196 països. Vladimir Edelgeriev, assessor especial per al Clima de Vladímir Putin ha anunciat l’aprovació d’un decret per a una ambiciosa reducció d’emissions i ha instat el món a complir amb París. El problema és que a la capital francesa els russos no van adquirir cap compromís i no han ratificat el tractat fins a anys després.

Més protagonisme per a Espanya

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Un termòmetre de la reacció dels grans serà la declaració final. Els països del que podria dienominar-se l’Aliança per l’Ambició proposen incloure en aquest text de caràcter polític que sempre tanca les COP una crida a augmentar l’ambició i a l’acció. De ‘facilitadora’ han nomenat la ministra espanyola Teresa Ribera, juntament amb el seu col·lega de Singapur, una ciutat estat envoltada d’un mar que cada vegada més augmenta de nivell per l’efecte del canvi climàtic. La negociació es preveu difícil. 

Podria dir-se que Han Solo ha arribat a la cimera per a l’Aliança Climàtica davant l’Imperi del Fòssil capitanejat per Dar Wider Trump amb les hostilitats a punt d’assolir el seu punt àlgid. ¿Guanyaran els bons o s’haurà d’esperar la següent entrega, com a  La guerra de les galàxies?