JUSTÍCIA CLIMÀTICA

Les llars espanyoles més riques contaminen el doble de les més pobres

Les emissions del 10% de les famílies més humils sumen el 5,8% del total d'Espanya

Oxfam, que ha obtingut les dades, demana xecs climàtics contra la injustícia ambiental

undefined49281101 barcelona 31 07 2019 sociedad  operaci n salida trafico mas 191002201638

undefined49281101 barcelona 31 07 2019 sociedad operaci n salida trafico mas 191002201638 / RICARD CUGAT

1
Es llegeix en minuts
Michele Catanzaro

El 10% de llars més riques d’Espanya emeten més del doble de CO2 que el 10% de les llars més pobres (en concret 2,3 vegades més). Aquests últims només contribueixen al 5,8% de les emissions totals espanyoles associades al consum.

Així ho revela un estudi que presentarà aquest dimarts l’oenagé Oxfam Intermón a la Cimera del Clima de Madrid. L’anàlisi, duta a terme per les economistes Mònica Serrano i Francisca Toro, es basa en dades del 2015.

«Tot i que els rics tenen més accés a tecnologies netes, continuen emetent més que els pobres», explica Lara Contreras, responsable de relacions institucionals d’Oxfam Intermón.

Els impostos sobre les emissions, tot i que són imprescindibles, poden derivar en més desigualtats. «Els impostos que van impulsar la revolta dels  armilles grogues a França fan que el 10% de llars més pobres, encara contaminant menys, paguin un 2,7% més que el 10% de llars més riques», exemplifica Contreras.

Xec climàtic

Notícies relacionades

Per aquest motiu, Oxfam advoca per un «xec climàtic»: la recaptació dels impostos verds es repartiria entre les llars amb menys renda. El sistema, un entre diverses opcions fiscals, va ser proposat recentment també per la Fundació Alternatives i tél’opinió favorable de la ministra en funcions de Transició Ecològica, Teresa Ribera.

«Em sembla una proposta interessant», afirma Enric Tello, catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona, no implicat en l’estudi. «No obstant, el problema de la justícia social redistributiva s’hauria d’arreglar amb una reforma fiscal integral [en la línia de la renda bàsica]. Això sí, amb un component verd molt potent», afirma l’economista.