Francis Hallé: «Les plantes són intel·ligents, potser més que nosaltres»

Si se li pregunta al botànic Francis Hallé (Seine-Port, França, 1938) com es va interessar per les plantes, contesta: «¿Com no podrien interessar-me?». Aquesta resposta resumeix la passió pel món vegetal d’aquest professor emèrit de la Universitat de Montpeller. Hallé es va fer famós als anys 90 per les seves expedicions en globus aerostàtic sobre les selves tropicals. El seu principal descobriment és l’arquitectura dels arbres. Cada espècie és una combinació concreta d’uns quants trets: branques verticals o branques horitzontals; flors als costats de les branques o a la punta; etcètera. Hi ha milers i milers de combinacions possibles, però tots els arbres coneguts només en fan servir 24 i encara no se sap per què. Avui, el cavall de batalla d’Hallé és la intel·ligència vegetal. En va parlar a Barcelona, en ocasió dels20 anys del Jardí Botànic de la ciutat.

¿Com poden ser intel·ligents les plantes, si no tenen cervell?

Tampoc tenen pulmons i, no obstant, respiren. No tenen ulls, però poden veure la llum. No tenen tub digestiu, però s’alimenten. Que la intel·ligència necessita un cervell és el que surt al diccionari. Però ¿qui ho ha escrit? Un ésser humà, que ha definit la intel·ligència a imatge seva.

¿Un exemple d’intel·ligència vegetal?

Un bosc mediterrani es pot cremar completament i, no obstant, els xiprers queden verds. Quan el foc s’aproxima a un xiprer i arriba als 60 graus, l’arbre expulsa cap a l’atmosfera en forma de gas les substàncies inflamables que conté en el seu organisme. Quan arriba el foc no hi ha res a cremar. Però el més interessant és que aquestes substàncies arriben amb el vent fins a altres xiprers que són lluny. Quan hi arriben, aquests fan el mateix, molt abans que arribi el foc. La comunicació entre arbres és la primera pedra de la intel·ligència vegetal.

Però això és una anècdota...

Et donaré un altre exemple. Hi ha un experiment britànic amb una planta enfiladissa, la passiflora jove, posada al costat d’un pal. La planta treu un circell per agafar-se al pal, però abans que hi arribi, els científics mouen el pal cinc centímetres a la dreta. Llavors la planta treu un altre circell cap a la nova posició del pal. Abans que hi arribi, els científics tornen a moure el pal cinc centímetres a la dreta. Després de repetir això quatre vegades, la planta ja treu el circell orientat cinc centímetres més a la dreta de la posició del pal. No sabem com, però té capacitat d’anticipar-se.

És a dir, ¿les plantes aprenen?

No només això, s’anticipen. Un col·lega japonès té un arbre a prop del seu laboratori amb un elèctrode sota l’escorça i un altre entre les arrels, connectats amb una pantalla. La pantalla mostra un senyal regular. Si la corba es torna molt irregular, significa que al cap d’una estona hi haurà un terratrèmol. Les arrels d’un arbre són com una enorme antena subterrània.

¿És veritat que els arbres són tímids?

La timidesa es refereix al fenomen pel qual els arbres de la mateixa espècie tendeixen a no tocar-se. Cada arbre sap si hi ha un veí i si pertany a la mateixa espècie. Si aquest és el cas, el creixement de les seves branques i fulls es desenvoluparà per tal que no entrin en contacte amb les del veí. No sabem de què serveix, quin sentit evolutiu té.

¿Què és el més intel·ligent que ha vist fer a una planta?

El més intel·ligent és la descentralització. Viure com una planta és difícil, tot el seu organisme és comestible, hi ha un munt d’herbívors i no es poden escapar. En l’ésser humà hi ha òrgans vitals. Això seria perillós per a una planta. La solució és descentralitzar-ho tot: a cada cèl·lula d’una planta hi ha tot el necessari per crear la planta sencera. Si poses una cèl·lula de planta en un medi de cultiu, al cap d’uns mesos apareixerà la planta sencera. Aquesta estratègia els dona a les plantes una enorme resiliència.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

¿Això de la intel·ligència vegetal és una metàfora?

Les plantes són intel·ligents, potser més que nosaltres. Nosaltres som excel·lents tècnicament, però produïm una degradació del medi ambient. Les plantes milloren el seu medi ambient. Les arrels produeixen tot el necessari per sustentar una fauna enorme i fertilitzen el sòl. Nosaltres omplim el terra de substàncies químiques i es torna un desert.