TEORIES DE LA CONSPIRACIÓ

La informació falsa sobre la crisi climàtica guanya terreny a les xarxes socials

Un estudi exposa que més de la meitat dels vídeos de Youtube sobre la qüestió inclouen dades incorrectes

Els experts advoquen per un compromís més gran per difondre contingut amb rigor i responsabilitat social

zentauroepp48685072 cambio climatico190726144744

zentauroepp48685072 cambio climatico190726144744 / Irina Yarinskaya

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio

Imagini que vol buscar informació sobre què és el canvi climàtic i com està afectant el nostre planeta. Entra a Youtube, un dels cercadors més utilitzats del món, i comença la seva pròpia investigació. Un nou estudi publicat a la revista 'Frontiers in Communication' argumenta que la majoria de contingut sobre la qüestió que es troba en aquesta plataforma de vídeos inclou informacions falses que xoquen directament amb el consens científic. Els negacionistes de la crisi climàtica s’haurien apoderat de les primeres posicions dels resultats de recerca i, a més, podrien estar tergiversant algunes informacions.

"És alarmant descobrir que la majoria dels vídeos que es troben a la plataforma propaguen teories de conspiració sobre la ciència i la tecnologia del clima", comenta Joachim Allgaier, investigador principal de l’estudi afiliat a l’Aachen University.  En aquesta mateixa línia, els experts recorden que actualment Youtube, amb gairebé 2.000 milions d’usuaris registrats, es posiciona com una de les principals eines per aprendre sobre ciència, salut i tecnologia. Per això, resulta especialment problemàtic que a la plataforma proliferi informació falsa sobre, per exemple, els 'chemtrails'; els rastres de vapor dels avions que, segons apunten des de sectors conspiranoicos, escamparien substàncies per modificar el clima, controlar les poblacions humanes o per a una suposada guerra biològica o química.

L’estudi acabat de publicar centra la seva atenció en els continguts en anglès. En aquest cas s’han analitzat un total de 200 vídeos sobre la qüestió en els quals, segons argumenten els investigadors, la majoria de la informació difosa difereix del consens científic que es recull, per exemple, alplafó intergovernamental sobre el canvi climàtic de l’ONU. Per això els experts responsables d’aquesta investigació demanen un compromís més gran tant als gestors de xarxes socials com a la comunitat científica per afavorir la difusió d’un contingut. "Necessitem que els científics formin aliances amb comunicadors de ciència, polítics i altres personatges de la cultura popular per poder arribar a l’audiència més àmplia possible", argumenta Allgaier com a conclusió de la seva investigació.

Batalla pel contingut

La batalla per posicionar un contingut a les xarxes socials també es converteix en una pugna per posicionar un determinat relat. "Tots els grups d’interès –governs, institucions, empreses, oenagés o activistes, entre d’altres– intenten posicionar el seu contingut. La diferència entre unes visions i les altres no ha de ser necessàriament la informació falsa, sinó en la manera d’entendre quins són les causes, les conseqüències i la gravetat de la situació", comenta Xuksa Kramcsak-Muñoz, investigadora especialitzada en l’anàlisi del discurs de les oenagés ecologistes sobre l’emergència climàtica i doctoranda a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). "El problema d’aquesta divergència de visions és que, al final, el ciutadà es troba un relat incongruent. I com més dubtes hi hagi sobre la qüestió, més difícil és entendre la magnitud del problema", reflexiona Kramcsak.

Notícies relacionades

La investigadora explica que el 'negacionisme mainstream’,aquell que nega categòricament l’existència del canvi climàtic, és a la baixa. Ara li substitueixen actituds més escèptiques que qüestionen quin és el camí per fer front a aquest problema. Entre aquestes destaca el 'negacionisme ideològic', aquell que nega que la crisi climàtica tingui a veure amb els excessos del sistema capitalista. "Les idees més recurrents per fer front a l’emergència climàtica responsabilitzen els usuaris, com a consumidors, del futur del planeta. Ningú nega que cadascun de nosaltres tingui una responsabilitat, però no podem oblidar que els principals actors que s’han de comprometre són institucions, governs i empreses," comenta.

Responsabilitat social

"Ara mateix és essencial utilitzar les xarxes socials per conscienciar sobre l’emergència climàtica. A través d’aquestes plataformes i formats podem arribar als més joves i convèncer-los perquè es comprometin amb la causa", reflexiona Abel Ruiz, encarregat de comunicació i xarxes socials de l’associació ecologista 'Fridays for Future' de Barcelona. "Hem de treballar perquè el missatge que transmetem sigui impactant i que arribi directament a la part emocional i crítica de qui ens vegi. Però el més important és que la informació sigui certa, contrastada i basada en fonts científiques. No ens podem jugar la nostra credibilitat i confondre la gent", conclou el jove activista.