Anar al contingut

L'emergència per la sisena extinció se suma a la del canvi climàtic

Els autors espanyols de l'informe de l'ONU destaquen que s'ha d'actuar ara contra una catàstrofe que impactaria de ple en la humanitat

Eliminar les subvencions als combustibles fòssils i les activitats agrícoles i pesqueres que perjudiquen el medi ambient, són algunes de les mesures proposades

Manuel Vilaseró

L'emergència per la sisena extinció se suma a la del canvi climàtic

P G PALM OIL SUPPLIER CONCESSION IN KALIMANTAN

A començaments d’aquesta dècada es va desencadenar l’alarma entre els agricultors dels països més desenvolupats per la mort massiva d’abelles. El problema més important no era la ruïna a què es podien veure abocats els apicultors. Estava en risc la funció de pol·linització que compleixen aquests insectes. El 84% de les 264 espècies de cultiu i 4.000 varietats vegetals d’Europa existeixen gràcies a la pol·linització per abelles. Sense elles la producció agrícola pràcticament desapareixeria.

Un informe encarregat per les Nacions Unides a l’IPBES (Plataforma Intergovernamental sobre Biodiversitat i Serveis dels Ecosistemes) va revelar com la caiguda de les poblacions d’insectes causada per l’ús de pesticides havia provocat un descens global d’un 10% de la productivitat de l’agricultura. Va ser una de les primeres vegades que es verificava l’impacte que la pèrdua d’éssers vius del regne animal per la contaminació tenia en l’economia i l’aliment de la raça humana.

Aquest estudi és el germen de l’informe sobre la pèrdua de la biodiversitat que aquesta setmana ha irromput en els mitjans de comunicació de tot món. L’ONU va encarregar també a l’IPBES un diagnòstic global, que afectarà totes les espècies, sobre la pèrdua de la biodiversitat  i el seu impacte en la vida humana, així com les mesures que s’haurien de prendre per evitar el seu deteriorament. El resultat ha sigut demolidor. Un milió d’espècies animals i vegetals poden desaparèixer del planeta al llarg de les pròximes dècades a causa de la contaminació, el canvi climàtic i la sobreexplotació dels recursos si no es canvia de rumb.

Impacte multimilionari

L’impacte en l’economia del que ja es denomina la sisena extinció seria multimilionari. El cas de la pol·linització és també el millor exemple. Estan en risc cultius per valor d’entre 235.000 i 577.000 milions d’euros amb la pèrdua de les espècies d’insectes que estan en perill. Però no és l’únic cas. La desaparició d’espècies marines per la contaminació i la sobrepesca pot convertir els oceans en cementiris.  I així una llarga llista.

¿I ara què? ¿Es prendran mesures? ¿Qui ho ha de fer? ¿Hi haurà un abans i un després de l’informe?  ¿O simplement serà rebutjat com una altra predicció castastrofista més? Entre els 145 “científics principals” que han elaborat el text en representació de 50 països figuren dos espanyols, l’economista basc Unai Pascual i l’antropòloga catalana Victoria Reyes. El primer és professor a l’equip científic del BC3 (Centre Basc per al Canvi Climàtic) i ha participat fins i tot en la selecció de la resta dels 145 experts. La catalana és investigadora ICREA a l’Institut de Ciència  i Tecnològia Ambientals (ICTA)  de la Univesitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Els dos esperen que es produeixi una inflexió similar que va significar l’informe de l’IPCC (Panel Intergovernamental d’experts de Canvi Climàtic) sobre l’escalfament global que l’octubre passat va posar sobre la taula la ineludible necessitat de prendre mesures urgents per evitar que les temperatures pugin més enllà dels 1,5ºC a meitat de segle.

L’IPBES ve a ser “el germà petit” de l’IPCC, segons Pascual. Fins ara només havia fet informes regionals o temàtics, com el dels pol·linitzadors. Aquesta és la seva primera avaluació global, “l’estudi més exhaustiu sobre la biodiversitat que s’havia fet mai”, els treballs de la qual han durat tres anys i està basat en unes 15.000 investigacions publicades en els últims anys. Igual com el de l’IPCC, va ser realitzat a petició de l’ONU i “aprovat pel plenari dels 132 països membres de l’IPBES per consens per la totalitat dels mateixos”.

Un submarinista observa i pren nota dels danys patits per un escull a Austràlia / Arc

La punta de l’iceberg

L’informe posa en relleu que la denominada “emergència climàtica” és només una de les que afecten la naturalesa. La que afecta la biodiversitat és una altra més i les dues estan relacionades. “L’emergència climàtica no és més que la punta de l’iceberg d’una cosa molt més gran però que no es veu. Per això prefereixo parlar d’emergència socioecològica”, perquè es tracta d’una crisi de la naturalesa, causada per l’home, que genera impactes molt negatius sobre la societat: des de migracions massives a conflictes entre comunitats, segons l’investigador basc.

El document no es limita a diagnosticar el problema, sinó que traça el full de ruta que permetria evitar la sisena extinció. S’haurien de suprimir, per exemple, les subvencions als combustibles fòssils i a les activitats agrícoles o pesqueres perjudicials per al medi ambient que sumen “bilions d’euros”. I activar polítiques econòmiques que desincentivin la desforestació.

L’informe insta també a impulsar la reducció de l’agricultura intensiva que abusa de fertilitzants i pesticides. “No és necessari augmentar més la producció agrícola. Amb l’actual seria més que suficient sinó es malgastés”, certifica l’economista basc.  Augmentar i controlar més les àrees protegides, baixar la taxa de natalitat a les regions on està creixent molt són altres propostes aprovades.

Deslligar el consum de la felicitat

Per Victoria Reyes, una proposta clau és la que reclama oblidar el creixement econòmic com la panacea que ens donarà felicitat. “La terra és finita. Hem de deslligar la qualitat de vida del model de consum. En altres cultures la qualitat de vida no té res a veure amb tenir un mòbil o un cotxe nous. La naturalesa no està capacitada per subministrar-nos aquests béns de manera infinita”, reflexiona l’antropòloga catalana.     

A la conferència que va aprovar el document a París van participar els representants dels governs de 132 països. Alguns van expressar reticències, per exemple, a l’eliminació de subvencions als combustibles fòssils però es van rendir a l’evidència científica. “Els vam dir que no hi ha més remei si volem evitar l’extinció massiva i els recordem que ells eren els que ens havien encarregat el diagnòstic”, revela Reyes.

Que ho hagin aprovat els països no garanteix que ho apliquin. Els delegats que han participat en els debats són funcionaris adscrits a les àrees mediambientals del governs. Les decisions no les prenen ells, sinó els polítics que els encapçalen. Tampoc els acords assolits són vinculants. Els investigadors són conscients de les dificultats, sobretot perquè hi ha “interessos creats molt poderosos, amb actors de diversos nivells socials, perquè les coses no canviïn”.

Sense excuses

“El nostre gra de sorra ha sigut contribuir amb una radiografia com més objectiva possible perquè la gent pugui canviar els seus hàbits i pressionar perquè canviïn les polítiques públiques. Els governs ja no tenen l’excusa de dir que no sabien el que està passant. És més, ho han aprovat ells, la qual cosa els dona un plus de responsabilitat”, adverteix Pascual .

La primera trobada mundial on es podrà comprovar si es passa de les paraules als fets tindrà lloc a Pequín el 2020, amb la reunió del Conveni de Diversitat Biològica, segons José Luis Atienza, el responsable de l’organització ecologista SEO Bird Life, que ha participat als debats de l’IPBES. “A Pequín hauran de plasmar les noves metes marcades per l’informe una vegada constatat que les acordades per la reunió d’Aichi (Japó) el 2010 i que finalitzaven el 2020 s’han incomplert”, explica.

A nivell espanyol, l’oenagé proposa que a més de les lleis de canvi climàtic i transició energètica, s’aprovi “una llei de transició ecològica o una cosa similar”, que obligui les polítiques sectorials a prioritzar la conservació de la biodiversitat i cura dels recursos naturals.

En una frase que s’atribueix (potser falsament) a Einsten aquest va advertir que “sense les abelles a l’home només li quedarien quatre anys de vida”. “Sense abelles”, va dir, “no hi ha pol·linització, ni herba, ni animals, ni homes”. Esperem que està predicció no sigui tan encertada com la que va formular dels forats negres.