Regne Unit i Irlanda, primers països en declarar l'«emergència climàtica»

El Regne Unit i Irlanda s’han convertit en els dos primers països del món en declarar l’“emergència climàtica i mediambiental”. El camí el va iniciar el Parlament britànic, que l’1 de maig va aprovar una moció impulsada pel líder de l’oposició laborista, Jeremy Corbyn, per declarar l’estat d’emergència i aconseguir la meta de “zero emissions” l’any 2050.

Durant el debat, el Govern conservador va reconèixer la gravetat del problema, però va objectar la noció d’“emergència climàtica”. Tot i això, la moció va ser aprovada per majoria i sense votació. Es tracta d’una mesura no vinculant, una declaració d’intencions amb gran força simbòlica. La decisió de la Cambra és la resposta a les recomanacions de la comissió del canvi climàtic, creada per assessorar l’Executiu del Regne Unit i els seus parlaments regionals.

Prohibir el dièsel i la gasolina el 2030

La comissió recomana neutralitzar les emissions abans del 2050 amb mesures com prohibir els vehicles dièsel i de gasolina el 2030 i substituir-los per cotxes elèctrics, canviar les calefaccions de gas natural per elèctriques a cases noves el 2025, reduir en un 20% el consum de carn i plantar arbres de forma massiva, entre altres accions.

La decisió del Parlament també és conseqüència de la pressió que han exercit durant els últims mesos desenes de ciutats com Londres, Manchester o Bristol, que van declarar l’emergència climàtica. A l’abril, per exemple, Londres va introduir la primera zona d’emissions ultra baixes del món amb estrictes estàndards d’emissió de vehicle. Uns dies abans, els governs regionals d’Escòcia i Gal·les havien declarat l’emergència.  

No obstant, el principal factor de pressió als governs de Londres i Dublín van ser les protestes del grup d’acció climàtica Extinction Rebellion, el moviment social creat al Regne Unit que pretén influir en les polítiques mediambientals locals mitjançant la resistència no pacífica. Milers d’activistes van bloquejar durant més de dues setmanes carreteres i ponts a Londres, accions que es van saldar amb més de mil detinguts.

La visita de Greta Thunberg

Durant les protestes, el parlament de Westminster va rebre la visita de l’activista mediambiental sueca Greta Thunberg, de 16 anys, que va assistir a una sessió parlamentària i es va reunir amb els líders de tots els partits polítics, excepte la primera ministra, per demanar-los que prenguessin mesures contra el canvi climàtic. “No podem resoldre el canvi climàtic sense tractar-lo com una emergència”, va dir Thurnberg, que també es va adreçar als activistes d’Extinction Rebellion.

Després de la declaració de l’estat d’emergència, Corbyn va demanar treballar “amb països que volen acabar amb la catàstrofe climàtica i deixar clar a Donald Trump que no pot ignorar els acords internacionals i actuar contra el canvi climàtic”. “Podem establir una onada d’acció de parlament a parlament al voltant del globus”, va sentenciar.

Notícies relacionades

L'emergència per la sisena extinció se suma a la del canvi climàtic

8 races de gats sense pèl

Aquesta “onada d’acció” va continuar en el parlament d’Irlanda, que dijous passat va aprovar una esmena en aquest sentit inclosa pel principal partit de l’oposició, el centrista Fianna Fáil, en un informe parlamentari sobre el canvi climàtic. “Aquest és el repte més important al que s’enfronta la humanitat”, va dir el ministre irlandès per al Canvi Climàtic, Richard Bruton. I va destacar la importància de les protestes estudiantils a tot el món demanant mesures urgents als seus parlaments i governs.

“¡Bones notícies des d’Irlanda! ¿Qui és el següent?”, va tuitejar Thunberg. “I recordeu que emergència climàtica significa deixar a terra els combustibles fòssils”, va afegir.