07 d’abr 2020

Anar al contingut

LA CONFERÈNCIA DE KATOWICE

La Cimera del Clima encara la recta final sumida en la incertesa

Les negociacions sobre les regles que han de permetre l'aplicació de l'Acord de París no avancen

La ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, serà un dels dos àrbitres de les negociacions

Manuel Vilaseró

La Cimera del Clima encara la recta final sumida en la incertesa

DANIEL LEAL-OLIVAS

La 24a Cimera del Clima de l’ONU, que se celebra des del passat dia 2 a Katowice (Polònia), encara la recta final amb les negociacions estancades. Els principals objectius d’aquesta conferència consisteixen a aprovar les regles d’aplicació de l’Acord de París (2015) i començar a fixar unes metes més ambicioses de reducció d’emissions, però en les conversions mantingudes en l’àmbit tècnic a penes s’ha avançat. A partir d’aquest dimecres s’inicia el tram més polític, en el qual seran els ministres els que hauran de donar l’empenta a un acord que sembla vital. Disposen per a això dels tres dies que van fins divendres. La ministra de Transició Ecològica espanyola, Teresa Ribera, serà al capdavant d’aquestes negociacions juntament amb el representant de Sud-àfrica. 

“Sense un llibre de regles o amb regles poc exigents”, el pacte assolit a la capital francesa serà paper mullat i quedaria “desvirtuat”, advertia dies enrere un alt càrrec de l’ONU. Aquestes normes han de garantir la transparència i homogeneïtat amb què tots els països presenten els seus objectius i assoliments en la reducció d’emissions.

En la cimera parisenca es va establir que aquest desenvolupament reglamentari s’hauria de tancar el 2018 perquè l’acord pogués entrar en vigor l’any previst, el 2020, quan caduca la segona part del Protocol de Kyoto (2013-2020).

La paradoxa de la cimera de la ciutat polonesa és que arriba precedida d’informes cada vegada més alarmants sobre la gravetat del canvi climàtic mentre alguns dels grans països emissors dels gasos amb efecte d’hivernacle que el causen es despengen del camí emprès pels 190 països de la resta del món.

Absències de la inauguració

No s’ha interpretat com un bon símptoma que a la inauguració oficial no assistissin els màxims mandataris de França i Alemanya, Emmanuel Macron i Angela Merkel, respectivament, tradicionals líders de la lluita contra l’escalfament i sumits tots dos en crisis internes.

Emissaris del Govern francès han intentat tranquil·litzar els delegats de la cimera assegurant que la revolta dels ‘armilles grogues’, desencadenada per l’ecotaxa imposada als combustibles fòssils, no retallarà l’ambició dels seus plans de reducció d’emissions.

Tampoc ha sigut un bon senyal que els Estats Units i l’Aràbia Saudita hagin bloquejat la possibilitat que la cimera incorporés al seu patrimoni el recent informe del Plafó Intergovernamental d’Experts de l’ONU (IPCC), que cridava a esforçar-se perquè la temperatura del planeta no augmenti més enllà dels 1,5º C respecte a l’època preindustrial si es volen limitar els efectes més catastròfics de, per exemple, les inundacions costaneres.

El president nord-americà, Donald Trump, va anunciar l’abandonament de l’acord de París, però el tractat li impedeix fer-ho fins a finals del 2020. A l’espera d’aquesta data, l’actitud de la delegació nord-americana no havia sigut fins ara obstruccionista. Es limitava a mantenir un perfil passiu. El bloqueig de l’informe podria ser un símptoma que això podria haver canviat.

Compromisos insuficients

L’objectiu marcat per l’Acord de París és que l’augment de la temperatura es quedi per sota dels 2º C i, si és possible, es limiti als 1,5º C.  Per aconseguir-ho, els països han d’anar presentant els seus plans de reducció d’emissions en l’horitzó del 2030. Els compromisos són voluntaris i estan adaptats a les circumstàncies de desenvolupament de cada país.

Els presentats fins ara són insuficients, i les converses han evidenciat una vegada més les discrepàncies entre els més desenvolupats i els més endarrerits econòmicament. El planeta ja ha augmentat la seva temperatura un grau i un altre recent informe de l’ONU assenyala que amb els plans que hi ha sobre la taula ens n’aniríem a un increment de més de tres graus. Els països haurien “de triplicar el seu esforç” per quedar per sota dels dos graus, advertia el document.

La Unió Europea s’ha compromès a reduir els gasos almenys un 40% per al 2030 respecte al 1990, però els dirigents europeus estan disposats a arribar més lluny si la resta de països augmenten també l’ambició dels seus objectius. Aquesta és una altra de les claus que dictarà si Katowice ha sigut un èxit o un fracàs.  

Polònia, el país amfitrió, és un dels que rebutja els límits d’emissions que li imposa la Unió Europea. La seva dependència del carbó fa que sigui el punt feble de l’estratègia climàtica del continent. I Katowice, la seu de la conferència, és la regió minera per excel·lència.