Greenpeace reclama que Europa acabi abans amb els combustibles per evitar "el suïcidi" del planeta

L’organització ecologista Greenpeace ha reclamat aquest dimecres al Govern espanyol i a la Unió Europea que trepitgin encara més l’accelerador en la reducció d’emissions perquè és imprescindible per minimitzar els danys en l’economia, la salut i la biodiversitat. 2040 i no 2050 és la data a la qual hauria d’avançar-se el final de l’ús dels combustibles fòssils i arribar a la meta de les zero emissions a tot el continent, segons el col·lectiu.

Tot i que pugui semblar una petició desorbitada, Greenpeace defensa que és la conseqüència lògica dels últims documents divulgats per la comunitat científica. En línia amb l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts en Canvi Climàtic (IPCC), el col·lectiu verd recorda que hi ha “una gran diferència” en els efectes perniciosos de contenir l’augment de la temperatura en 1,5 ºC o en 2 ºC, la forquilla que va deixar oberta l’acord de París (2015). I per aconseguir la primera meta, la més ambiciosa, els països haurien de “quintuplicar els seus esforços”, com acaba de dictaminar aquest dimarts l’ONU.

Un suïcidi

El responsable del programa de canvi climàtic de l’oenagé a Espanya, José Luis García Ortega, ha recordat que l’escalfament és "el perill" més gran a què s’enfronta el planeta i que ignorar les evidències científiques seria un acte "suïcida". "No s’està fent prou per evitar el problema. Continuar fent el mateix no és una opció. El moment d’actuar és ara, no hi ha temps a perdre", ha insistit.

La Comissió Europea es presentarà a partir de diumenge vinent en la Cimera del Clima de la ciutat polonesa de Katowice (COP24) amb la proposta del 2050, una cosa que a Greenpeace li sembla positiva per l’avenç que comporta, però insuficient. 

El lideratge d’Espanya

Per a Greenpeace, Espanya hauria de tenir un paper de lideratge a l’hora d’augmentar aquest grau d’ambició perquè els efectes del canvi climàtic són aquí més intensos, amb onades de calor, temporals, huracans i inundacions a les costes sense precedents en intensitat i freqüència.

L’esborrany de la llei del canvi climàtic elaborat per l’equip de Teresa Ribera, la ministra de Transició Ecològica, preveu que deixin de circular vehicles de combustió el 2050 i que en aquesta data l’energia elèctrica sigui 100% renovable. Greenpeace creu, en canvi, que ja el 2030 aquest tipus d’energia s’ha d’acostar com més millor a aquesta proporció, mentre que el final dels combustibles s’ha d’avançar al 2040. També reclama un pla de tancament de les tèrmiques de carbó per al 2025.

 "Sabent que Espanya és un dels països més vulnerables a aquesta amenaça, el Govern ha d’anar a la cita de Polònia amb voluntat d’assumir i exigir més compromisos. La llei de canvi climàtic que han presentat és un pas positiu en la direcció correcta, però li falta ambició per arribar més lluny i més ràpid", ha manifestat García Ortega.

Desertització

Greenpeace ha presentat als mitjans dades científiques que destaquen els greus efectes del canvi climàtic. El biòleg i director del departament de Canvi Global del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), David Vieites, ha remarcat que existeixen "evidències palpables" que hi ha desertització, al camp, als cultius i als boscos, i s’espera una reducció progressiva de precipitacions que juntament amb una evapotranspiració més gran augmentarà els fenòmens extrems com llargues onades de calor.

En la biodiversitat, també podria augmentar la presència d’espècies invasores, com el musclo zebra, el mosquit tigre i la proliferació de meduses, així com la desaparició o descens d’altres.

Notícies relacionades

Les emissions de CO van tornar a augmentar el 2017 després de tres anys frenades

El Govern veu a l'informe de l'ONU una crida a accelerar la lluita conra l'escalfament

En l’àmbit de la salut, els especialistes apunten a un augment de la mortalitat per les onades de calor, una incidència més gran de malalties relacionades amb la contaminació atmosfèrica (al·lèrgies), l’agreujament de les malalties circulatòries i respiratòries degut principalment a extrems tèrmics (onades de calor i fred) i l’augment del risc de malalties tropicals transmeses per mosquits (dengue, chikungunya).

Referent a això, la científica de l’Institut de Salut Carles III Cristina Linares ha afegit altres conseqüències en la salut per culpa del canvi climàtic com l’augment de les concentracions de NO₂i de l’ozó, que magnifiquen els problemes en l’aparell respiratori o s’exacerben en els casos d’Alzheimer o Parkinson.