FAUNA

Una estranya cuca de llum americana prolifera a Girona

L'insecte brilla mentre vola, a diferència dels seus parents locals, que només ho fan quan estan en repòs

luciernagaamericana

luciernagaamericana

3
Es llegeix en minuts
Ernest Alós

Des de fa un parell d’anys, els veïns de diverses localitats del Gironès (Sant Joan de Mollet, Flaçà, Bordils, Celrà, Juià i Cervià de Ter), del Baix Empordà (Foixà) i de la Garrotxa van observant un bonic espectacle nocturn, cuques de llum que brillen a la nit mentre ronden per l’aire. Però el que passa és que les cuques de llum locals no tenen aquests hàbits acrobàtics, les femelles il·luminen el seu abdomen fosforescent quan es troben sobre l’herba, una branca d’arbre o una esquerda d’una paret, però mai en vol. Són els mascles els que utilitzen les seves ales per arribar fins al focus que els atreu. És a dir, tenen uns hàbits d’aparellament més passius que els de les nouvingudes. El Departament de Territori i Sostenibilitat, entomòlegs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i la plataforma de participació ciutadana 'gusanosdeluz' han resolt, en part, el misteri. Es tracta d’un gènere de cuca de llum americana (‘Photinus’) que ha proliferat, a milers. Però encara no s’ha pogut identificar l’espècie concreta, ni quin ha sigut el seu itinerari fins a arribar al Gironès. 

El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat ha confirmat la presència per primera vegada d’aquesta espècie exòtica "nova o poc documentada". Els autors de l’article publicat al butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural que informa del fenomen, Amador Viñolas, Narcís Vicens i Josep Muñoz-Batet, reconeixen que "s’ignora com ha arribat aquesta espècie a la zona", tot i que les dues hipòtesis més viables són la importació de plantes ornamentals o la fuga d’exemplars criats per obtenir la luciferasa, l’enzim que utilitzen els insectes per emetre la seva llum que és utilitzada en laboratoris de biotecnologia.

Els experts recomanen un seguiment de l’espècie "ja que es preveu que anirà augmentant progressivament la seva àrea de distribució", sobretot tenint en compte el seu ampli període de vol, almenys del juny al setembre. "Encara es desconeixen els possibles efectes sobre les espècies autòctones i la seva via d’entrada, però és necessari recordar que les espècies exòtiques que poden convertir-se en invasores representen una de les principals causes de pèrdua de biodiversitat", recorda en un comunicat la conselleria. 

Volar o no volar

¿Així que les nostres cuques de llum no volen amb els pilots encesos en mode intermitent? No: potser els pot estranyar als que tenen com a referent escenes cinematogràfiques, però els observadors de la natura sí que saben molt bé que les nostres 'cuques de llum' brillen en repòs. I també que cada vegada és més difícil veure-les.

No és això el que ha passat a Girona. Viñolas, Vicens i Muñoz-Batet expliquen en el seu article que a començaments del mes d’agost se’ls va comunicar la presència de colònies amb milers d’exemplars de lampírids (és a dir, cuques de llum) que "emetien llum de manera intermitent, i produïen un gran efecte lluminós nocturn". Un fenomen que els veïns feia almenys dos anys que podien observar.

Notícies relacionades

Els autors de l’article van recollir els exemplars i van observar que no pertanyien "a cap dels gèneres coneguts i presents al continent europeu, sinó a un gènere americà", per la qual cosa evidentment es tractava d’una espècie introduïda.  En aquest gènere, tant el mascle com la femella són alats, i tots dos brillen: Els mascles, en dos o tres segments del seu abdomen, i la femella, només en un. 

El gènere ‘Photinus’ s’estén des del Canadà fins a l’Argentina. Els biòlegs catalans van concloure que les seves característiques l’emparentaven amb les espècies centreamericanes, específicament les mexicanes, per la qual cosa es va posar en contacte amb la màxima eminència en la matèria, el doctor Santiago Saragossa de l’Institut de Biologia de la Universitat Nacional de Mèxic. Aquest va confirmar que els exemplars aclimatats a Girona formaven part d’aquest gènere (va ser clau la identificació de l’òrgan copulador del mascle) però va indicar que no coincidia amb cap de les 262 formes d’aquest gènere de les quals tenia coneixement a Mèxic. Per aquest motiu se li ha enviat un lot d’exemplars capturats a Catalunya "perquè procedeixi a la seva determinació o descripció en el cas que sigui una espècie no coneguda".