09 d’abr 2020

Anar al contingut

Un gran metaner travessa per primera vegada l'Àrtic entre Europa i Àsia

El 'Christophe de Margerie', de 300 metres d'eslora i amb un casc reforçat, va viatjar de Noruega a Corea del Sud en 19 dies

La nova ruta marítima, infranquejable fins fa pocs anys, és un 40% més ràpida que el trajecte pel canal de Suez

Antonio Madridejos

Un gran metaner travessa per primera vegada l'Àrtic entre Europa i Àsia

Un metaner rus de 300 metres d’eslora, el 'Christophe de Margerie', s’ha convertit en el primer gran vaixell comercial que solca sense l’ajuda de trencaglaç l’anomenat Pas del Nord-est, la indòmita ruta que comunica Europa amb el Pacífic a través de les costes de Sibèria i l’estret de Bering.

A causa de la presència perpètua d’espès gel, recórrer el pas del Nord-est, també conegut com a ruta del Nord, era fins fa poc una quimera, però la nova realitat derivada del canvi climàtic, amb les costes expedites de gel en els mesos d’estiu, ha canviat la situació i augura el sorgiment d’una important ruta comercial. «És un gran esdeveniment per a l’obertura de l’Àrtic», va clamar el president rus, Vladímir Putin, quan va salpar el vaixell.

En el que era el seu viatge inaugural, el Christophe de Margerie va completar el trajecte entre els ports de Hammerfest, a Noruega, i Boryeong, a Corea del Sud, en només 19 dies, i aquest recorregut  suposa un 40% menys de temps que la ruta tradicional a través del canal de Suez, segons ha explicat l’empresa propietària del vaixell, Sovcomflot. El vaixell va fer una escala per carregar el gas natural al port de Sabetta, al mar de Kara (península de Yamal), i després va arribar sense contratemps al port asiàtic.

És clar que el Christophe de Margerie, nom de l’exdirector executiu de la petrolera francesa Total, mort fa tres anys en un accident aeri, no és un metaner qualsevol. Després de salpar el 27 de juliol a Noruega, de seguida va començar el seu singular periple. A més d’una capacitat de càrrega de 172.600 metres cúbics de gas natural liquat (GNL), el vaixell va ser concebut específicament per resistir la navegació per un mar en part gelat –el seu buc reforçat li permet trencar gels de fins a 2,1 metres de gruix–i operar amb temperatures de fins a -52º.

A més té dos motors dièsel que li confereixen una potència similar a la del gran trencaglaç nuclear rus 'Arktika', com destaca el fabricant, cosa que li ha permès efectuar el recorregut a una velocitat mitjana de 14 nusos.

¿Tot l'any?

Aquestes característiques han portat Sovcomflot a considerar que el metaner podria fer el viatge durant «tot l’any». De fet, els assajos efectuats al gener i febrer als mars de Kara i Laptev van confirmar aquestes possibilitats. No obstant, el recorregut per l’Àrtic no és per ara tan avantatjós com podria semblar a causa de les elevades assegurances que s’han de subscriure.

La ruta del Nord es va obrir a la navegació comercial el 2009, però lògicament encara no té un gran trànsit. El 2016, per exemple, hi van passar només 16 mercants, sempre amb el suport d’un trencaglaç. Rússia, no obstant, és optimista i considera que el trànsit comercial podria multiplicar-se per 10 d’aquí al 2020.

Evolució de la banquisa

La banquisa o capa de gel flotant a l’Àrtic durant el mínim anual, que sol produir-se a principis de setembre, ocupa de mitjana un 40% menys de superfície que fa 30 anys. Després del mínim de l’any passat, la dada més alarmant de les últimes dècades, aquest estiu s’espera una lleugera recuperació, segons els mesuraments del Centre de Dades sobre Gel i Neu dels Estats Units. L’actual temporada se situa, per ara, com la quarta amb menys gel després del 2016, 2007, 2011 i 2012, però tot indica que és una breu treva i que l’Àrtic anirà perdent cada vegada més gel.

El 'Christophe de Margerie' és el primer d’una flota de 15 grans metaners que transportaran el GNL extret en els rics jaciments de la península de Yamal, amb unes reserves estimades de 926.000 milions de metres cúbics, fins a l’Àsia. El projecte a Yamal és propietat majoritària de Novatek, el productor independent de gas més important de Rússia. 

Rússia confia quela fusió dels gels costaners faciliti l'explotació i el transport de les seves enormes reserves de gas

 

       La fusió dels gels de l’Àrtic alimenta l’explotació dels recursos del subsol per part dels països riberencs i provoca un augment de les tensions polítiques pel control de les aigües. També les associacions ambientalistes han expressat la seva preocupació pels riscos que pot comportar l’augment del trànsit en un ecosistema tan fràgil com l’Àrtic. Sovcomflot, no obstant, destaca que el 'Christophe de Margerie' pot ser propulsat pel gas liquat que està transportant, cosa que reduiria les seves emissions d’òxid de sofre en un 90% i les emissions d’òxid nitrós en un altre 80%.