El pingüí emperador té els dies comptats si es fon l'Antàrtida a final de segle

Els pingüins emperadors no podran emigrar per fugir del canvi climàtic si es compleixen les projeccions de fusió del gel marí de l’Antàrtida el 2100, quan el paisatge podria desposseir aquests animals de les seves àrees de cria i alimentació, i posar les seves poblacions en perill. Així es recull en una investigació de la Institució Oceanogràfica de Woods Hole (WHOI, per les seves sigles en anglès), dels EUA, a la revista Biological Conservation.

Els científics asseguren que si les condicions del gel marí continuen deteriorant-se, les 54 colònies que hi ha avui s’enfrontarien a devastadors descensos de població a finals d’aquest segle, i per això aquesta espècie ha de ser catalogada en perill d’extinció.

«Sabem d’estudis previs que el gel marí és un conductor ambiental clau de la història de vida dels pingüins emperadors i que les declinacions del 50% que hem vist en poblacions de Pointe Géologie a la costa antàrtica des del 1950 coincideixen amb un clima més càlid i un declivi del gel marí», explica Stephanie Jenouvrier, biòloga de WHOI i autora de l’estudi.

El treball preveu declivis de la població mundial del pingüí emperador d’un 40 a un  99% en tres generacions. «Amb aquest pronòstic, argumentem que el pingüí emperador és mereixedor de protecció sota la legislació d’espècies en perill d’extinció», afegeix.

Si el gel marí es redueix, decau la disponibilitat de llocs de cria i preses, mentre que si augmenta, significa viatges de caça més llargs per als adults, cosa que al seu torn es tradueix en taxes d’alimentació menors per a les cries.

RESCAT ECOLÒGIC

Notícies relacionades

Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

Jenouvrier va treballar amb matemàtics per desenvolupar un sofisticat model demogràfic de colònies de pingüins basat en dades recollides a Pointe Géologie, un dels pocs llocs on es porten a terme estudis a llarg termini de pingüins emperadors.

«Vam veure poblacions sostingudes fins a l’any 2036, moment en què hi ha un rescat ecològic que inverteix el declivi esperat sense dispersió durant 10 anys. Durant aquest temps, els pingüins prenen decisions encertades pel que fa a seleccionar l’hàbitat de més qualitat que poden aconseguir, però el rescat és de curta durada i comença a caure en picat el 2046. Quan vam fer una mitjana de tots els escenaris, el model va pintar una imatge molt pessimista i fosca el 2100, sense importar fins a quin punt els pingüins van viatjar o com eren les seves seleccions de l’hàbitat», diu Jenouvrier.