DESGLAÇ ESTIUENC
El verd avança a l'Antàrtida
L'augment de les temperatures ha afavorit la proliferació de plantes a les zones més temperades
Les molses creixen més ràpid i ocupen quatre vegades més territori que el 1960
amadridejos38677980 sociedad antarctica green island with icebergs foto matt a170530203231
Les temperatures més suaus de les últimes dècades estan creant espais coberts de verd als territoris més temperats de l’Antàrtida. El més característic són les molses, ara visibles en grans concentracions durant l’estiu austral, però també proliferen líquens, algunes algues terrestres, fongs i les dues úniques plantes amb flor autòctones: la pastura antàrtica (deschampsia antarctica) i el clavell antàrtic (colobanthus quitensis). Totes aquestes espècies resisteixen en letargia el llarg hivern i després són capaces de rebrotar als territoris que a l’estiu queden lliures de gel. «Lamentablement, en pocs anys les diferències són òbvies –comenta Juan Kratzmaier, aventurer, fotògraf i guia turístic amb dilatada experiència a l’Antàrtida–. Cada vegada es veu més verd».
Segons ha quantificat un estudi publicat per investigadors de les universitats britàniques d’Exeter i Cambridge i del British Antarctic Survey, el creixement vegetatiu de les molses a les illes de la península Antàrtica s’ha accelerat en el transcurs dels últims 50 anys i també s’ha multiplicat el territori cobert per aquestes plantes briòfites.
Els científics van agafar cinc mostres de molsa de tres llocs diferents (Illa Elefant, Illa Ardley i Illa Green o Verda) per analitzar els canvis en el seu creixement en el transcurs dels últims 150 anys i van observar que la taxa de creixement canvia de manera acusada a partir del 1960. A més a més de qüestions purament estètiques, les molses tenen una importància capital en l’ecosistema perquè, entre altres aspectes, preparen el substrat per poder ser utilitzat per plantes superiors com és el cas de la pastura antàrtica.
NOUS ESPAIS
Concretament, segons expliquen els investigadors, les molses que abans creixien menys d’un mil·límetre per any ara ho fan més de tres mil·límetres. Com a conseqüència, ara hi ha a l’estiu entre quatre i cinc vegades més de molsa que fa 50 anys. Les noves molses, afegeixen els científics, formen una espècie de capa superior protectora que després afavoreix la conservació de les capes inferiors. «La gent pensa amb raó que l’Antàrtida és un lloc molt fred, però la nostra feina mostra que algunes de les seves àrees són verdes i amb la possibilitat que es tornin cada vegada més verdes», escriu en un comunicat un dels autors del treball, Matthew Amesbury, d’Exeter.
La presència de verd a l’Antàrtida segueix sent testimonial. «Però si els estius es van allargant i cada vegada hi ha més territori sense gel, no hi ha dubte que molses i altres espècies poden anar colonitzant més zones», avisa la biòloga Marta Estrada, de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC).
«Aquest any el gel es va retirar molt aviat a l’Illa Livingston [emplaçament de la base Joan Carles I). A finals de novembre ja hi havia espais lliures», posa com a exemple María José Clemente, investigadora de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que va serr a la zona durant l’última campanya espanyola amb l’equip de Jaume Flexas.
NOMÉS A LA PENÍNSULA
El retrocés dels gels perpetus, però, només és visible a la península Antàrtida i les illes adjacents, el destí de la majoria dels científics i creuers turístics. A diferència del que passa al continent, que es manté aïllat ben resguardat de la calor, en aquesta allargada porció de terra el canvi climàtic està molt ben documentat, amb un augment de les temperatures anuals de 0,5 graus per dècada, superior a la mitjana mundial.
Notícies relacionades«La península és especial. No sols es troba més al nord i les temperatures hi són menys rigoroses, sinó que rep constantment una aportació de vents humits indispensables perquè prosperin les plantes», il·lustra Antoni Rosell, professor de la UAB i de l’Institut de Ciència i Tecnologies Ambientals (ICTA). Encara que hi hagi altres zones amb temperatures sobre zero a l’estiu, difícilment hi creixeran ales plantes si no tenen aigua, afegeix: «L’Antàrtida és el continent més sec i el poc que plou ho fa en forma de neu».
L’Antàrtida va ser en un altre temps un territori lliure de gel i cobert per boscos, conclouen els autors d’Exeter i Cambridge: «Si les emissions de gasos de l’efecte hivernacle continuen sense control, correm el risc que l’Antàrtida retrocedeixi en temps geològics».
