Rècord de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera durant el 2015

La concentració a l’atmosfera de diòxid de carboni (CO2), el principal gas responsable de l’actual efecte hivernacle, va superar per primera vegada el 2015 la xifra simbòlica de les 400 ppm (parts per milió en un metre cúbic d’aire) i aquest any ha seguit augmentant amb l’impuls del fenomen d’El Niño, va advertir ahir l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). També van batre rècords el metà (CH4) i l’òxid nitrós (NO2), dos gasos més implicats en el canvi climàtic.

La presència de CO2, un resultat de l’activitat industrial i de la desforestació, entre altres aspectes, no ha deixat d’augmentar des que a mitjans del segle passat van començar els mesuraments sistemàtics. A més, del 2014 al 2015 l’increment va ser més gran que l’any anterior i que en la mitjana dels 10 anys precedents. Els nivells de CO2 ja havien arribat anteriorment a la barrera de les 400 ppm en alguns llocs concrets i durant diversos mesos a l’any, però mai s’havien mesurat a escala mundial durant un any sencer, recorda l’OMM en el seu butlletí anual sobre gasos d’efecte hivernacle.

ESTACIONS DE VIGILÀNCIA / Segons les prediccions de l’estació més antiga de vigilància de CO2, situada a Mauna Loa (Hawaii), les concentracions de CO2 es mantindran per sobre de les 400 ppm durant tot el 2016 i no baixaran per sota d’aquest nivell en «moltes generacions». La concentració a l’era preindustrial, del voltant de 278 ppm, representava un equilibri entre l’atmosfera, els oceans i la biosfera.

El creixement accelerat que va experimentar el CO2 va ser impulsat per El Niño, que va provocar sequeres a les regions tropicals i va reduir la capacitat dels boscos, els oceans i altres embornals per captar CO2. Aquests embornals absorbeixen actualment al voltant de la meitat de les emissions de CO2, però existeix el risc que se saturin, cosa que augmentaria la fracció de les emissions que hi ha a l’atmosfera, segons indica el butlletí. Aproximadament, un quart de les emissions totals de CO2 són absorbides per l’oceà i un quart més per la biosfera.

Notícies relacionades

8 races de gats sense pèl

Aliments tòxics per als gossos: quins són perillosos i riscos

Entre 1990 i el 2015, el «forçament radiatiu» –que provoca un efecte d’escalfament del clima– va experimentar un increment del 37% a causa dels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada, com el CO2, el metà i l’òxid nitrós. Un «forçament radiatiu» en clima és qualsevol canvi en la radiació (calor) entrant o sortint d’un sistema climàtic. Es pot deure a canvis en la radiació solar incident, o a diferents quantitats de gasos actius radiatius. 

No obstant, el verdader problema, segons l’OMM, és el CO2, que es manté a l’atmosfera durant milers d’anys i molt més a l’oceà. El CO2 va contribuir aproximadament en un 65% a l’augment total del «forçament radiatiu» causat pels gasos d’efecte hivernacle de llarga durada. «Si no ens ocupem de les emissions de CO2, no podem fer front al canvi climàtic ni limitar l’augment de la temperatura a 2ºC respecte al nivell preindustrial», precisa.