MILLORES A LA GESTIÓ FORESTAL

Els boscos catalans superen la temporada d'incendis amb bona nota

Des de l'1 de gener han cremat 1.252 hectàrees, la quarta millor marca des de l'any 2000

amadridejos34933770 pobla de montorn s  tarragon s  05 08 2016      incendio for160902221835

amadridejos34933770 pobla de montorn s tarragon s 05 08 2016 incendio for160902221835 / Tjerk van der Meulen

2
Es llegeix en minuts
ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA

Els boscos catalans superaran aquest any la temporada estiuenca d’incendis amb una nota acceptable, la quarta millor des de principis de segle, i amb el mèrit d’haver-se aconseguit en unes condicions de sequera i calor molt adverses. Segons les previsions meteorològiques, encara queden diverses setmanes conflictives, però el balanç des de l’1 de gener mostra que han cremat un total de 1.252 hectàrees (1.107 des del 15 de juny), una xifra similar a la dels tres anys precedents i molt allunyada de les 15.000 del 2012, segons mostren les estadístiques del Departament d’Agricultura.

«Amb aquest temps tan complicat podríem dir que la temporada està transcorrent de forma positiva –afirma amb prudència Esteve Cañameras, cap del Servei de Protecció d’Incendis Forestals–, tot i que els veïns de la Pobla de Montornès (Tarragonès) o els de Vallbona de les Monges (Urgell) no deuen pensar el mateix». En aquests dos focs, els dos més grans de l’estiu, es van cremar 341 i 180 hectàrees, respectivament.

«Sempre n’hi haurà»

«Sempre n’hi haurà»Cañameras recorda que els incendis eren als boscos mediterranis abans que els homes s’hi expandissin i que «sempre n’hi haurà». «El que s’ha d’aconseguir és que siguin com menys perjudicials millor», insisteix. Considera que una de les claus dels últims anys ha sigut la disminució del nombre d’incendis simultanis, cosa que permet destinar més mitjans a menys focus. Aquest estiu, les comarques amb més incendis a l’estiu han sigut el Vallès Occidental (22) i el Baix Llobregat (19).

Notícies relacionades

Cañameras explica també que en els últims anys ha canviat molt la forma de gestionar els incendis, sobretot després dels focs fatals del 1994, quan van cremar 75.000 hectàrees. «Fins als anys 70 es feien fogueres per a arrossos al mig del bosc –recorda–. Ens hem posat les piles pel que fa a prevenció i extinció, incloent-hi totes les ajudes possibles de la tecnologia i la ciència, però no es pot oblidar que els progressos no haurien sigut possibles sense la implicació de la societat».

A les estadístiques dels últims anys destaca el repunt dels incendis originats pel llançament negligent de burilles al bosc, que han passat de 19 el 2013 a 42 el 2015. Cañameras no ho nega, però considera que la calor dels últims estius també pot haver contribuït a fer que les burilles tinguessin més capacitat per iniciar un foc. «Quan hi ha poca humitat hi ha més risc que s’encenguin», comenta. En canvi, han descendit els ocasionats per cremes agrícoles, que en el passat eren molt habituals. Els intencionats van ser l’any passat 113.