Focs per apagar focs

Els boscos de pinassa (Pinus nigra), l’11% de la superfície forestal total de b(120.000 hectàrees), són molt resistents als incendis per l’escorça robusta i la forma de para-sol dels arbres, amb un tronc sense gaires branques i una copa a gran altura. Però en les últimes dècades han sigut particularment sensibles als focs, com els del 1994 al Bages i el Berguedà, a causa del gran creixement de matoll. Les flames que en condicions normals passarien arran de terra, sense matar els arbres, guanyen altura i arriben a les copes amb resultats funestos.

Per evitar que un hipotètic incendi agafi grans dimensions i «provoqui una alteració severa del medi», els Bombers de la Generalitat efectuen «cremes prescrites», explica el subinspector Asier Larrañaga, tècnic del Grup de Reforç d’Actuacions Forestals (GRAF). De manera controlada, s’escull una pineda amb molt de sotabosc i es cala foc als boixos, estepes, aladerns, garrics, romanís i altres arbustos que acompanyen els arbres. Les flames no superen el metre d’altura.

A LA SERRA DE LLABERIA  / Una d’aquestes actuacions es va produir a finals de juny a la serra de Llaberia. «Vam intentar imitar el foc que es produiria de forma natural per l’acció de llamps», diu Larrañaga. «Amb el foc de baixa intensitat –precisa– gairebé no hi ha afectació de l’estrat ni erosió». En aquestes cremes es fan servir torxes de degoteig (amb una barreja de gasolina i gasoil) i seguint unes directrius establertes en un pla de gestió. L’acció dura unes hores, fins que les flames remeten, tot i que els bombers mantenen una vigilància durant els dies posteriors per evitar rebrots. L’extensió de les parcel·les tractades varia entre dues i cinc hectàrees.

Les actuacions s’emmarquen en el programa europeu Life Pinassa, que durarà cinc anys i que està destinat a la preservació dels boscos de Pinus nigra, «prioritaris en la directiva d’hàbitats», recorda Míriam Piqué, investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona. El CTFC és l’encarregat de fer el seguiment dels efectes de la crema i l’evolució de l’hàbitat.

S’ha d’actuar amb continuïtat perquè el sotabosc prolifera ràpid. «En quatre o cinc anys torna a ser dens», resumeix Piqué. Aquests boscos van ser molt explotats en altres èpoques, però la caiguda del preu de la fusta va fomentar que s’abandonés. «Ara tenen molta matèria combustible i és un risc amb els estius tan càlids i secs que tenim –afegeix–. Hem de gestionar-los, incloent-hi reduir la densitat d’arbres per hectàrea».

Durant el programa Life Pinassa s’han escollit per a les cremes prescrites punts estratègics, «llocs a partir dels quals un eventual incendi es propagaria més», afirma Rut Domènech, també científica del CTFC. Llaberia, entre el Baix Camp i la Ribera d’Ebre, és una serra habituada als incendis causats per tempestes seques, sobretot a l’estiu, però els treballs d’extinció de les últimes dècades han pertorbat aquest control natural i han afavorit el creixement del matoll.

«Aquests focs recurrents i de baixa intensitat –segueix Larrañaga– permeten mantenir una estructura del bosc adequada». Una cosa similar són els focs que feien els pastors per mantenir les pastures. En la mateixa línia es pronuncia Domènech: «En lloc de tenir incendis naturals de baixa intensitat, ara n’hi ha de gran virulència i els boscos no els suporten. L’objectiu és introduir un tipus de foc que abans ja hi era».

Als boscos resultants emergeixen arbres madurs, amb la copa separada de terra, cosa que evitarà incendis de grans dimensions. «Si creix massa el matoll i la vegetació té continuïtat vertical, els boscos són més vulnerables 

–afirma Piqué–. Amb les cremes també millores les pastures per al bestiar i per als ungulats silvestres».

    

Notícies relacionades

Els boscos catalans superen la temporada d'incendis amb bona nota

8 races de gats sense pèl

ACTUACIONS DE REGENERACIÓ / També es faran tractaments per a la regeneració natural de boscos ja afectats per incendis. En alguns casos, l’acció del foc va ocasionar un canvi en la vegetació i on abans dominava la pinassa ara s’imposen alzines i roures. Per exemple, es fan estassades amb motoserres per afavorir el creixement de menys arbres, però més robustos, diu Domènech.

Totes les actuacions es porten a terme per compatibilitzar la conservació del medi i el seu ús sostenible, incloent-hi l’explotació de fusta i el pasturatge. Per exemple, al talar un arbre s’acostuma a deixar la soca per afavorir la colonització per part de ratpenats i altres mamífers. Finalment, s’intentarà preservar boscos de gran valor, amb exemplars centenaris. «La pinassa pot viure 300 anys i més», conclou Piqué.