El científic David Tilman, premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement d'Ecologia

El científic nord-americà David Tilman (Aurora, Illinois, 1949), catedràtic de la Universitat de Minnesota, ha resultat guardonat amb el Premi Fundació BBVA Fronteres del Coneixement en la categoria d'Ecologia i Biologia de la Conservació.

El premi, dotat amb 400.000 euros, ha recaigut en Tilman per "fonamentar científicament el valor de la biodiversitat que fa que els ecosistemes siguin "més productius, més resistents davant invasions d'espècies exòtiques i més estables davant fenòmens pertorbadors com la sequera", tal com ha explicat l'acta del jurat.

Tilman ha aportat fonament científic a la necessitat de conservar la biodiversitat. El seu descobriment va donar lloc a un dels treballs més citats de l'ecologia moderna, publicat a la revista 'Nature' el 1994.

El catedràtic ha rebut aquest dilluns la notícia "molt sorprès, emocionat i feliç" i les seves primeres paraules han estat per recordar que el seu treball mostra que la pèrdua de la biodiversitat té conseqüències "molt significatives" en la qualitat dels ecosistemes i en com funcionen, cosa que significa que "no es podran donar els serveis que es volen donar, com aigua neta, emmagatzematge de carboni, etcètera".

CONSERVAR PER UNA "QÜESTIÓ MORAL"

A més, Tilman ha recordat que va ser una "enorme sorpresa perquè fins llavors es creia que el funcionament dels ecosistemes venia determinat per unes quantes espècies importants, i que les altres no eren rellevants. "Els ecosistemes s'havien de conservar però per una qüestió moral, no científica. El nostre descobriment que els ecosistemes menys biodiversos són menys estables va generar un gran debat, i molts van creure que el nostre experiment estava malament", ha explicat el premiat.

L'investigador va ser guardonat l'any passat amb el premi Ramon Margalef d'ecologia, que concedeix la Generalitat de Catalunya.

La carrera docent i investigadora de Tilman s'ha desenvolupat a la Universitat de Minnesota, a la qual es va incorporar el 1976 i on és catedràtic des de 1984. Des de 1992 dirigeix allà la Reserva de Cedar Creek, una estació d'investigació que compta amb 2.800 hectàrees i on van establir nous sistemes experimentals d'estudi a llarg termini que l'han portat a les seves contribucions fonamentals.

Així mateix, el jurat ha destacat també el seu treball dirigit a respondre una de les qüestions més antigues de la ciència ecològica, que data de l'època de Charles Darwin: "¿Per què poden coexistir tantes espècies en un ecosistema?". Per esbrinar-ho, Tilman va introduir en els seus models teòrics la idea que cada espècie s'especialitza en una determinada habilitat en detriment d'altres, i va descobrir que és aquest compromís entre capacitats el que fa possible la coexistència d'un alt nombre d'espècies.

En aquest sentit, l'acta del jurat ha ressaltat que "la investigació de Tilman ha contribuït a definir polítiques basades en el coneixement científic i dirigides a l'ús de la terra i el balanç del carboni a escala mundial", una cosa que ha tingut implicacions en qüestions pràctiques com la producció de biocombustibles. "Els biocombustibles no són la solució per al nostre problema d'emissions de gasos d'efecte hivernacle", ha afirmat el guardonat.

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Per últim, el jurat esmenta la seva troballa que la relació entre el grau de destrucció d'un ecosistema i l'impacte sobre les espècies que l'integren és més complex del que semblaria, fins al punt que hi pot haver el que Tilman ha definit com un "deute d'extinció".

En l'actualitat, Tilman treballa com incrementar la productivitat agrària sense augmentar l'impacte ambiental i en una de les seves últimes publicacions, a la revista 'Nature' el novembre del 2014, explora quina és la dieta humana més adequada per preservar el medi ambient, contribuint a una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, a la vegada, a una millor salut.