El Japó reobre la primera nuclear després de l'accident de Fukushima

La prefectura de Kagoshima ha formalitzat l'últim tràmit per acabar amb l'apagada nuclear decretada després del desastre de Fukushima. La seva assemblea va aprovar reobrir dos reactors de la planta de Sendai, a l'illa de Kyushu i així, només tres anys després que l'anterior Govern prometés un horitzó sense reactors, el de Shinzo Abe torna el Japó a la seva via nuclear.

«Després de totes les consideracions, he de dir que encara hem de confiar en l'energia nuclear, i és extremadament important per a nos­altres tirar endavant el pla», va dir el governador de Kagoshima, Yui­chiro Ito, en una roda de premsa en què es van sentir els crits de 200 activistes antinuclears. L'anunci va arribar després que l'Autoritat de Regulació Nuclear certifiqués al setembre que els reactors de la companyia Kyu­shu Electric Power complien les noves normatives de seguretat accentuada. La central ha incorporat múltiples capes per protegir els nuclis dels reactors i conductes de ventilació amb filtres per reduir les fuites radioactives, ha triplicat l'altitud del mur protector fins als 15 metres i ha considerat contingències tals com atacs terroristes o explosions volcàniques.

Tòquio havia estipulat l'acord dels governs i ciutadans on s'establirien les centrals com a requisit per evidenciar sensibilitat envers una opinió pública que en més d'un 50% manté la seva oposició a aquestes instal·lacions. La decisió suposa una victòria per a Abe, que des que va pujar al poder va aclarir que la recuperació econòmica era utòpica sense energia nuclear. La caiguda del ien i la necessitat d'importar gas natural de l'estranger ha arruïnat la balança comercial japonesa, tradicionalment positiva.

Els 48 reactors que funcionaven en total, que aportaven un terç de l'energia nacional, van ser aturats després del tsunami que va afectar la costa japonesa el març del 2011 i que va arrasar quatre dels sis reactors de la central de Fukushima. Dues setmanes abans de l'acord de l'assemblea de la prefectura, havia arribat el de la ciutat de Satsumasendai, de 100.000 habitants, on s'assenten els dos reactors.

Notícies relacionades

Barcelona, el port europeu amb més emissions de CO₂ pels seus ferris

El canvi climàtic ha alimentat el tren de borrasques d’aquest hivern i ha augmentat fins a un 36% la intensitat de les pluges a Espanya

La ciutat ha confiat tradicionalment en la central com a font de treball i ha rebut 27.000 milions de iens (190 milions d'euros) en subsidis de Tòquio per avenir-se a acollir-les. Són raons suficients perquè moltes localitats de l'àmbit rural s'ofereixin per tenir centrals i aixequin gimnasos, piscines i camps de beisbol. És la Síndrome d'Addicció Nuclear, descrit per l'historiador Hiroshi Onitsuka: «Una planta no ajuda a la llarga l'economia d'una regió perquè es torna dependent dels subsidis i altres sectors deixen de desenvolupar-se. Això afecta ràpidament la pesca i l'agricultura. Per estimular l'economia s'encarreguen infraestructures sense atendre el seu costós manteniment, així que al final han de sol·licitar més plantes i el procés s'aguditza».

SUBSIDIS I REBUIG / La bel·ligerància radica en les localitats veïnes que comparteixen riscos sense beneficiar-se dels subsidis. Algunes d'aquestes poblacions han protestat per la reobertura, i han recordat els volcans que hi ha a la zona i les complicacions de l'evacuació. A Ichikikushikino, a menys de cinc quilòmetres de les plantes, la meitat dels seus 30.000 habitants van demanar per carta l'any passat aturar el pla. El seu alcalde va enviar aquest divendres un missatge al governador de la prefectura lamentant les seves formes: «Tenint en compte que som tan a prop, com a mínim hauria d'haver tingut en compte la nostra opinió».