Les pluges disparen l'optimisme del boletaire

Atota la meitat nord de Catalunya, des del Pallars fins a l'Alt Empordà, el terreny forestal fa unes quantes setmanes que està pràcticament saturat d'aigua, una situació que se sol traduir en una bona tardor per als boletaires, però els que en saben sempre es mostren cauts: «L'únic que es pot assegurar és que les pluges han avançat la temporada de bolets, cosa molt evident en algunes zones», resumeix Juan Martínez de Aragón, enginyer especialista en micologia del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC), a Solsona. «I en principi la tardor pinta bé -afegeix-, tot i que cal no oblidar que el panorama pot canviar completament en qüestió de setmanes». Sense anar més lluny, això és el que va passar l'any passat, quan l'acusada sequera de l'octubre i el novembre va espatllar unes previsions massa optimistes. «Les pròximes setmanes seran clau».

És clar que la situació de l'any passat no era exactament la mateixa. Tret de la Terra Alta, el Priorat, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i altres comarques del sud, i en menys mesura el prelitoral central, els mesos de juliol i agost han estat excepcionals pel que fa a precipitacions, que és el factor determinant per a la germinació dels bolets. «El 15 d'agost ja es podien trobar rovellons a partir dels 1.200 metres al Prepirineu», posa com a exemple Martínez. Francesc Xavier Llimona, professor de Biologia Vegetal de la Universitat de Barcelona (UB) i expert en bolets, comenta també que les condicions de l'estiu han estat tan bones que a 1.900 metres, en zones alpines i subalpines del Pirineu, s'han pogut observar espècies no comestibles extraordinàriament rares. «El problema dels bolets prematurs és que se solen veure molt afectats per les larves de mosques que eclosionen amb la calor», afegeix.

Rècords de precipitació

Les dades són incontestables. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, al Pont de Suert no es registrava un agost tan humit des del 1956; a Girona, des del 1975, i a Oliana i Tremp, des del 1983. El rècord del mes va correspondre a l'estació de Sant Joan de l'Erm, a l'Alt Urgell, amb ¡218 litres per metre quadrat! Les temperatures suaus, també per sota de la mitjana en aquestes zones, i l'absència de grans vendavals van frenar l'evaporació i van contribuir a mantenir la humitat del sòl en nivells que ara superen el 80%. «A més a més, els boscos, que és on hi ha els bolets, conserven molt millor aquestes condicions que no pas els prats», diu Llimona.

Martínez explica que al Pirineu és habitual que la fructificació dels ceps i els rossinyols comenci a finals de juny, s'aturi a l'agost coincidint amb la canícula estiuenca i es reiniciï a finals de mes, «però aquest any no hi ha hagut la pausa». Els camagrocs i els rovellons solen arribar una mica després. En situacions ideals, amb pluges abundants i en absència de gelades, la temporada es pot prolongar fins a finals de desembre. «Un mateix terreny pot produir bolets moltes vegades de forma successiva. No s'esgoten», sintetitza Martínez.

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

Els tècnics del CTFC porten a terme des de fa anys un seguiment de diverses parcel·les per observar la productivitat. «Obtenim una mitjana de 50 quilos per hectàrea, sumant-hi tota mena de bolets, encara que en casos extrems es pot arribar a 300 en el període d'agost a desembre», afegeix l'enginyer. La productivitat més elevada correspon als boscos de pi roig, encara que no necessàriament són els que ofereixen els millors bolets. Tot és qüestió de gustos, però pel professor Llimona, per exemple, els rovellons més saborosos són els que es fan a les terres més baixes, els que creixen en simbiosi amb el pi blanc.

Pel que fa al punt culminant de producció, se sol estendre entre mitjans de setembre i principis de novembre. Llimona, no obstant, explica que en algunes zones s'observa una tendència que les precipitacions de tardor arribin cada vegada més tard, fins i tot al novembre, cosa que pot ser un risc en cas de gelades prematures.