El voltor s'expandeix a Catalunya i ja arriba a 40 quilòmetres de BCN

Segueixen mantenint els seus nius al Pirineu de Lleida, la Cerdanya, el Ripollès i en algunes zones muntanyoses de Tarragona, però el seu radi d'acció s'estén cada vegada més pel territori català. Les seves incursions en abocadors i zones ramaderes de la Catalunya central comencen a ser freqüents, i sorprenen veïns i pagesos, més acostumats a veure'ls a les pel·lícules de l'Oest o als documentals que als prats de les seves masies. Com va passar en el suposat atac a una vaca paridora a Moià (Bages), a tan sols 40 quilòmetres de Barcelona en línia recta, que fa dues setmanes va deixar atònit un matrimoni que explota un petit ramat des de fa 20 anys.

«El primer que feia als matins era mirar si hi havia alguna columna de fum, pels incendis, ara miro al cel per veure si els voltors han tornat», explica Modesta Valldeoriola, que encara no s'ha recuperat de la impressió que li va causar veure una trentena de grans carronyers devorant la bèstia que hores abans estava pasturant als seus prats. Ferran, el seu marit, nascut a Moià fa 58 anys, no havia vist mai res d'igual, tampoc els seus veïns, que han convertit el succés en un tema freqüent de tertúlia al bar.

Els especialistes asseguren que és molt estrany que els voltors ataquin animals vius, i en qualsevol cas vinculen aquests incidents amb problemes del bestiar a l'hora de parir. També culpen els ramaders de deixar sol el bestiar a les muntanyes durant aquests moments crucials en què poden necessitar atenció. Si els Agents Rurals determinen que la mort va ser causada pels voltors, el pagès cobrarà una indemnització, ja que aquestes aus (Gyps fulvus) estan protegides. Però aquests casos són molt poc habituals. El 2012 se'n van denunciar 60 atacs, dels quals només cinc van ser considerats positius, mentre que l'any passat, dels 49 casos que es van comunicar a la Conselleria d'Agricultura, només un va ser confirmat.

CREIXEMENT DEL 10% ANUAL / Això no evita que alguns ramaders es quedin amb l'ensurt a dintre després de trobar-se amb aquests espectaculars ocells, de fins a nou quilos de pes, dels quals a penes tenen coneixement malgrat la gran expansió que han registrat els últims 30 anys. De les aproximadament 40 parelles comptabilitzades el 1979, es va passar a 431 el 1999 i a 1.116 el 2009, segons l'últim cens de la Conselleria d'Agricultura. A la web del Servidor d'Informació Ornitològica de Catalunya (Sioc) s'assegura que en l'última dècada la població nidificant ha augmentat el 80%, amb un creixement mitjà anual del 10%. Ells comptabilitzen uns 2.000 individus madurs.

«Els voltors no ataquen els animals vius tret de raríssimes ocasions, i si ho fan sol ser en casos en  què la mare paridora està moribunda. Són ocells sanitaris que tenen una funció molt important en la naturalesa», insisteix el biòleg Ferran Gonzàlez Prat. Una opinió que comparteix el seu col·lega Jordi Baucells, del Grup de Naturalistes d'Osona, que descarta que aquestes aus puguin arribar a ser una plaga com els senglars i que explica l'augment de la interacció entre els voltors i els animals domèstics per les restriccions decretades durant la crisi de les vaques boges, el 2002, quan es va prohibir deixar els cadàvers del bestiar a la muntanya. Una època en què els voltors van ampliar el seu radi d'acció per buscar l'aliment en abocadors i zones que fins llavors no freqüentaven.

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

«Aquest procés ha provocat algunes distorsions en la seva conducta i alguns exemplars s'han tornat més agressius, i han arrossegat la resta de la colònia amb el seu comportament. És un fenomen que s'està estudiant», explica Baucells. La funció benigna d'aquests necròfags també la reconeixen els ramaders, tot i que aquests qüestionen que segueixin estant protegits perquè consideren que l'únic que s'aconsegueix és que hi hagi una sobrepoblació.

«S'hauria de permetre que es mati els més agressius i controlar millor la població, perquè els voltors estan baixant als pobles i abans només eren a les muntanyes del Cadí. El meu avi deia que fa 60 anys a penes se'ls veia», comenta Josep Bombardó, representant del sindicat agrari i ramader JARC.