El banc de llavors de Barcelona preserva més de 3.500 mostres

Les plantes que creixen en el nostre ambient més pròxim, des d'una anònima gramínia fins a unes boniques eufòrbies o artemísies, estan protegides d'una hipotètica extinció gràcies a la conservació de les seves llavors en un frigorífic del Banc de Germoplasma del Jardí Botànic de Barcelona. Si algun dia deixessin d'existir en el seu medi natural, sempre quedaria la possibilitat de germinar-les i tornar-les a plantar. «Anotem sistemàticament quan es van obtenir les llavors, el seu lloc d'origen i, un detall molt important, quins són els seus hàbitats de creixement», resumeix la biòloga Míriam Aixart, responsable de la instal·lació, mentre ensenya les neveres en què les llavors es conserven ad aeternum a 18 graus sota zero o bé, si l'objectiu és plantar-les l'any següent, a uns 4 graus.

El Banc de Germoplasma, que funciona des de fa una dècada, ha superat les 3.500 mostres gràcies a un treball summament artesanal que inclou la recol·lecció de llavors al camp, la separació dels elements no útils com les closques, la pesada i la presa de mesures, la deshidratació en sals durant quatre setmanes -per reduir la humitat a una proporció de menys del 5%- i la col·locació als pots i a les neveres. I, en els casos que és necessari, la germinació i el nou cultiu.

DE TOTA MENA / Una de les espècies recol·lectades és la Pinguicola destorsensis, una violeta silvestre catalogada com a vulnerable i que és exclusiva d'un conjunt de massissos de l'arc mediterrani, des de Tortosa fins a Granada. I també hi ha, entre moltes altres, la Lonicera pyrenaica, arbust que produeix unes petites baies comestibles, o la Saxifraga callosa ssp.catalaunica, endèmica de les serres de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El nombre d'espècies, no obstant, és inferior al de pots perquè algunes plantes es recopilen diverses vegades en emplaçaments diferents. En aquest sentit, és essencial apuntar les condicions ambientals perquè algunes espècies que han passat pel procés de congelació es resisteixen a fructificar. «Hem de saber si necessiten un pretractament per germinar», posa com a exemple Aixart. A més a més de la recol·lecció al camp, el banc també obté llavors de les plantes mediterrànies que són presents al Jardí Botànic, incloent-hi espècies californianes, xilenes, australianes o sud-africanes.

El jardí és un espai ideal on portar a la pràctica l'esperit de conservació. «Un dels nostres primers objectius és conservar les més de 100 espècies que figuren en el catàleg de flora vulnerable de la Generalitat, però encara no les tenim totes», assumeix Aixart. Segons el Conveni de Diversitat Biològica, firmat el 1992, els estats signataris es comprometen a conservar en bancs almenys el 60% de les espècies amenaçades del seu territori.

Notícies relacionades

¿Com adoptar un gat? Cinc coses a tenir en compte

Tovalloletes humides: la gran plaga ecològica que surt de les llars

En el conjunt d'Espanya, una vintena d'institucions treballen coordinades en la xarxa Redbag, encara que per ara no és possible saber quantes varietats atresoren en conjunt i on es poden trobar. «Hem iniciat un projecte en aquesta línia, amb una ajuda de la Fundació Biodiversitat del ministeri, per tenir una base de dades unificada», resumeix Inmaculada Porras, subdirectora tècnica del Jardí Botànic Joan Carles I, de la Universitat d'Alcalá de Henares. A Catalunya hi ha diverses col·leccions científiques, però la del Botànic de Barcelona, dependent de l'ajuntament i la Generalitat, funciona en la pràctica com el banc català de llavors silvestres. «La flora mediterrània en sentit ampli -insisteix Aixart- és un hot spot de la biodiversitat mundial, un ecosistema particularment ric». A Catalunya s'han catalogat prop de 4.000 espècies, de les quals una vintena són endemismes.

Si la collita és bona i les llavors són suficients, cada any el Banc de Germoplasma en proveeix mostres gratuïtament a les institucions de conservació que en sol·liciten, moltes d'elles de l'estranger. I passa el mateix en sentit contrari, conclou Aixart.