El desastre del 'Prestige'; del naufragi als "filets de plastilina"

Han hagut de passar 11 anys perquè la justícia es pronunciés pels danys derivats de l'enfonsament del petroler 'Prestige', que va tenir lloc el 13 de novembre del 2002 davant les costes de Galícia i que és la pitjor catàstrofe ambiental de la història d'Espanya. A continuació repassem els fets més destacats del cas; des del naufragi, als famosos "filets de plastilina" amb els quals va definir la catàstrofe Mariano Rajoy, aleshores ministre de l'Interior i vicepresident del Govern de José María Aznar, passant per l'esforç de milers de voluntaris que van anar a col·laborar en les tasques de neteja del 'chapapote' fins a les acusacions contra el capità del vaixell, Apostolos Mangouras, i el capità de la Marina Mercant José Luis López Sors.

13 novembre 2002. El 'Prestige', un petroler monobuc grec amb bandera de Bahames i carregat amb 77.000 tones de fuel, sotsobra davant les costes gallegues.

19 novembre. El vaixell es parteix en dos i s'enfonsa a 246 quilòmetres de Fisterra (la Corunya).

20 novembre. La marea negra arriba a les primeres platges gallegues.

6 desembre. Gairebé 10.000 voluntaris van a Galícia per col·laborar en tasques de neteja.

10 desembre. El vicepresident primer del Govern i ministre de l'Interior, Mariano Rajoy, que havia definit la fuga com "uns petits filets de plastilina", informa que el vaixell té 14 esquerdes al casc, per on perd 125 tones diàries de fuel.

13 desembre. El batiscaf francès 'Nautile' comença a taponar les esquerdes i adverteix de l'existència de quatre més.

2003

1 gener. El 'chapapote' arriba al sud-est francès.

16-18 gener. Xosé Cuiña, conseller de Política Territorial de la Xunta de Galícia, presenta la dimissió, a la qual se suma la substitució de quatre consellers més, el de Medi Ambient entre ells.

24 gener. El Consell de Ministres, celebrat a la Corunya, aprova el 'Pla Galícia', que preveu inversions per un import de 12.495 milions d'euros.

28 gener. La plataforma 'Nunca Mais' presenta una querella al jutjat de Corcubión (la Corunya), que passa a instruir el cas.

7 febrer. El capità Apostolos Mangouras, detingut després del naufragi, surt en llibertat després de fer-se efectiva una garantia bancària per valor de 3 milions d'euros.

4 abril. El Consell de Ministres aprova l'extracció per gravetat de les 37.000 tones de fuel que hi ha al vaixell.

20 juny. El Govern aprova avançar als damnificats el pagament de les indemnitzacions del Fona Internacional d'Indemnització per a Contaminacions d'Hidrocarburs (FIDAC) si aquests renuncien a portar a terme accions penals.

5 juliol. Quatre robots procedeixen al segellat de les esquerdes, treball que es dóna per acabat a finals d'agost.

24 octubre. El FIDAC anticipa a l'Executiu espanyol la concessió de 57,5 milions d'euros per pagar als afectats.

12 desembre. El Consell de Ministres aprova l'extracció del fuel que queda al vaixell, estimat en 13.700 tones, a partir de bosses llançadores.

2004

5 juny. Comencen els treballs de recuperació del fuel, que s'allarguen fins a octubre.

9 juliol. El Consell de Ministres aprova una ajuda de 10 milions d'euros per netejar les costes.

2005

3 març. Entra en vigor el nou fons FIDAC, dotat amb 1.000 milions d'euros.

17 octubre. El FIDAC acorda destinar a Espanya 125,8 milions d'euros per a indemnitzacions, quantitat que va començar a executar-se l'abril del 2006.

2007

14 setembre. Les tasques d'inspecció encarregades a Repsol conclouen que el gasoil flueix, uns 13 litres diaris, i no constitueix una amenaça per a l'ecosistema.

Novembre. Coincidint amb el cinquè aniversari, l'Institut Espanyol Oceanogràfic conclou que entre el 95 i el 98% de la zona afectada està neta de gasoil.

11 desembre. El Govern informa en resposta parlamentària que la catàstrofe va costar a Espanya més de 1.000 milions de dòlars.

2008

2 gener. Una jutge de Nova York desestima la demanda presentada per Espanya contra la companyia nord-americana que va certificar que el vaixell era "apte" per transportar combustible, decisió posteriorment confirmada.

2011

14 novembre. El Jutjat de Corcubión dóna per acabada la instrucció de la causa i envia el procediment a l'Audiència Provincial de la Corunya. Imputats: el capità Apostolos Mangouras; el cap de màquines, Nikolaos Argyropoulos, i el primer oficial, Ireneo Maloto, per presumptes delictes contra els recursos naturals i el medi ambient, danys i desobediència-resistència, així com el director general de la Marina Mercant José Luis López-Sors González, per suposat delicte contra el medi ambient i danys.

30 novembre. La causa arriba a l'Audiència de la Corunya.

2012

16 octubre. Comença la vista oral del judici, que va ser suspesa l'endemà i va quedar posposada.

13 novembre. Es reprèn amb les declaracions dels acusats.

2013

Notícies relacionades

La justícia per fi decideix qui paga la factura del 'Prestige'

L'últim 'chapapote'

10 juliol. El cas queda vist per a sentència després de vuit mesos, 400 hores en 89 sessions, i 204 declaracions de testimonis i pèrits.

13 novembre. Es fa pública la sentència.