L'estany de Banyoles frena la proliferació de peixos invasors

Els treballs iniciats fa tres anys a l'estany de Banyoles (Pla de l'Estany) per frenar la proliferació de peixos exòtics, que van arribar a constituir fins al 98% de la fauna ictícola, han començat a donar fruits amb una espectacular disminució d'algunes espècies emblemàtiques, com per exemple el black bass (perca americana), la carpa i la perca, així com un descens de les seves talles mitjanes, signe inequívoc de la pressió que pateixen. «Estan tan arrelades que difícilment les podrem eliminar, però sí que les estem controlant», resumeixen Miquel Campos i Quim Pou, tècnics del Consorci de l'Estany i coordinadors dels treballs. El black bass, la més ubiqua de totes les espècies, ha passat de representar el 85% dels peixos capturats al 50%.

L'estany de Banyoles s'havia convertit en el transcurs de les últimes dècades en un paradigma d'espai natural colonitzat per peixos exòtics o, des d'un altre punt de vista, en un destí atractiu per a la pesca esportiva. Curiosament, l'estany havia estat fins al segle XX tot al contrari: un espai amb una discreta diversitat piscícola -5 o 6 espècies- ja que les seves aigües procedeixen de surgències subterrànies i «porten pocs nutrients», diu Pou. A l'estany és possible trobar-hi avui dia una quinzena de peixos exòtics, i se n'hi han de sumar molts altres que hi van ser introduïts però mai van arribar a consolidar-se, entre ells el salmó, el carpí, el peix gat i el lluci.

Al marge de la tenca, la introducció de la qual es perd en el temps, els peixos exòtics arriben a Banyoles a partir del 1910 i les repoblacions més sistemàtiques es produeixen als anys 50 i 60 del segle passat. Es van deixar anar per promocionar l'estany com a zona d'esbarjo i per afegir una aportació de menjar a la comarca en èpoques difícils, però mai es va imaginar que fossin tan voraços. El problema és que bona part dels nouvinguts són carnívors, entre ells la perca sol i el black bass, tots dos originaris d'Amèrica, i la perca i la lucioperca o sandra, que vénen d'Europa central. «Més que competir amb els peixos autòctons, són els seus grans depredadors», resumeix Campos. Dels peixos que hi havia abans del 1910, només es conserven petites poblacions de babosa de riu i anguila. També queden alguns bagres i barbs de muntanya en estanys i rierols pròxims, però ja no a l'estany. L'espinós es va extingir.

PESCA ELÈCTRICA / Les tasques desenvolupades pel Consorci de l'Estany es basen en la captura d'exemplars i en la repoblació. «A causa de les dimensions i de l'existència d'una complexa fauna i flora, no podíem aplicar mesures dràstiques com dessecar l'estany o fer servir verins», insisteix Pou. Així que es va optar per un sistema de control selectiu: mitjançant recorreguts en barca, els tècnics apliquen una descàrrega elèctrica a l'aigua que atordeix els peixos i permet seleccionar les espècies no desitjades. Els peixos autòctons es tornen a l'estany. «Si ara de sobte no féssim res, les espècies invasores trigarien almenys cinc anys a tornar al nivell anterior», diu satisfet Pou.

Notícies relacionades

¿Què heu de fer si una eruga processionària del pi enverina el vostre gos?

Consells per viatjar amb el gos o el gat durant les vacances

En el període 2011-2012 es van fer 14 campanyes amb un total de 52.000 peixos analitzats. En qualsevol cas, el tècnic opina que l'eradicació total només s'aconseguiria a llarg termini. I no és precisament menor el cost de mantenir una brigada de pescadors de tres o quatre persones durant tot l'any. «Assumim que estem en època de crisi -diu Campos-. El nostre objectiu actual és mantenir controlades les poblacions». L'única espècie exòtica que es resisteix és la perca sol. «És justament perquè han caigut les poblacions de black bass, que era el seu principal depredador», subratllen els tècnics.

Les repoblacions amb bagres i barbs de muntanya també comencen a donar fruits: «És difícil saber l'estat real de les poblacions, però tenim bons símptomes -conclou Campos, esperançat-. Comencem a veure'ls fins i tot en zones allunyades d'on els vam deixar anar».