La segregació urbana s’accentua a les grans ciutats de l’arc metropolità

La segregació urbana, entesa com la distribució de la població en un territori en funció del seu nivell socioeconòmic, ha crescut en les dues últimes dècades a la regió metropolitana de Barcelona. A més, les grans ciutats de la segona corona es troben infradotades a l’hora de prestar serveis socials als seus veïns en comparació amb els municipis del seu entorn, per la qual cosa es dona així la paradoxa que les ciutats de l’arc metropolità «sostenen, amb recursos limitats, serveis imprescindibles per al conjunt del territori».

Aquestes són algunes de les principals conclusions que s’extreuen de l’estudi Segregació urbana i desigualtats intermunicipals, elaborat per l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) per encàrrec de l’Ajuntament de Mataró (Maresme).

L’informe exposa la realitat del fenomen de la segregació residencial a la regió metropolitana, posant-lo en relació amb la despesa que realitzen i els recursos de què disposen les ciutats de l’arc metropolità. Ismael Blanco, director de l’IGOP, ha remarcat que aquesta segregació no respon a una conjuntura de crisi, sinó que es tracta d’un fenomen estructural i «consubstancial al procés d’urbanització capitalista».

Notícies relacionades

Municipis de l’arc metropolità s’uneixen per deixar de ser «el pati del darrere» de Barcelona

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Blanco ha explicat que, tot i que la segregació a la regió és més baixa que en països del nostre entorn, aquesta s’ha «incrementat significativament» en les dues últimes dècades, cosa que comporta «una polarització més gran de les condicions de vida». Així, l’estudi mostra que la segregació ha fet un salt d’escala i que aquesta ja no només es dona dins dels municipis, sinó també entre municipis. És a dir, les persones i famílies amb rendes baixes marxen a municipis amb menys recursos, on el nivell de vida és més assequible. No obstant, els responsables de l’informe han determinat que el mateix passa amb les rendes altes, les quals es concentren en municipis amb més recursos.

Davant aquesta situació, les ciutats de l’arc metropolità consideren «imprescindible» emprendre un debat sobre la seva contribució al desenvolupament i al benestar de la regió metropolitana i del conjunt de Catalunya i, entre altres qüestions, reclamen una «cogovernança» més gran entre municipis i una millor redistribució de recursos als organismes supramunicipals per poder afrontar «tots a una mateixa velocitat» els diferents reptes socials i urbans. Demanen així una redistribució que contempli les realitats socials de les ciutats, més enllà del volum poblacional.