Rigola torna al Lliure amb ‘El mestre i Margarita’

Àlex Rigola torna demà al Lliure en gran amb l’estrena d’una ambiciosa adaptació d’El mestre i Margarita protagonitzada per 14 intèrprets. La seva versió de la novel·la autobiogràfica de Mikhaïl Bulgàkov (Kíiv, 1891 - Moscou, 1940), basada en una traducció al català de la novel·la de Xènia Dyakonova, retrata les penúries dels artistes i intel·lectuals no afins al règim en la Rússia soviètica sota la mà de ferro de Stalin.

Malgrat que està situada en el Moscou dels anys 30, aquesta faula demoníaca i satírica és d’allò més actual. "Parla del relat, de la manipulació del relat i de qui té el poder del relat. També planteja si la veritat té cap mena de sentit, si ha d’estar per sobre de la finalitat per molt positiva que sigui. Parla de la censura i l’autocensura, una cosa que la gent dels mitjans de comunicació coneix molt bé", va assenyalar Rigola en la presentació del títol que obre la nova temporada del Lliure.

Crítica descarnada

Bulgàkov va passar de ser l’autor més representat als teatres soviètics a ser vetat a tots els escenaris. La seva obra fa una descarnada crítica de les estructures culturals i de l’excés de burocràcia. "La bogeria amara tota la peça. Està en tots els personatges. La mateixa posada en escena és una bogeria", va indicar Rigola.

El director ha convertit la sala Puigserver en un espai a dues bandes. L’acció transcorre en el Moscou dels anys 30 del segle passat, però el director la trasllada a un no lloc amb una escenografia minimalista de Patricia Albizu. El vestuari, atemporal també, serveix per acostar aquesta acció a la nostra època.

Els protagonistes són Voland, el diable que arriba a Moscou, interpretat per Francesc Garrido, disposat a desbaratar-ho tot, especialment les estructures culturals, i el mestre (Nao Albet), un escriptor enamorat de Margarita (Laia Manzanares), a qui Satanàs intenta manipular. El mestre té dificultats per publicar la seva versió apòcrifa de la vida de Ponç Pilat, en el moment precís en què ha d’acceptar la decisió dels jueus de Jerusalem de crucificar Jesucrist en lloc de Barrabàs. "Són molts els paral·lelismes amb el món actual. És impossible, tot i que no fem cap referència a Palestina, que no vegem coses, i passa el mateix amb la cultura".

El pressupost, en actors

No s’ha gastat en escenografia el pressupost, afegeix, però sí en "14 actors increïbles" que es reparteixen els principals personatges de la novel·la. Completen el repartiment Frank Capdet (Caifàs, Bossoi), Nil Cardoner (Ivan Nikolàievitx, sensesostre), Biel Duran (Likhodéíev, Leví Mateu), Jordi Figueras Berlioz (doctor), Miranda Gas (Ponç Pilat), Roger Julià (Gat Behemot), Sandra Monclús (Rimski, Afrani), Carlota Olcina (Assasel·lo), Jordi Rico (Varenukha), Carles Roig (Ieixuà Ha-Notsrí), Xavi Sáez (Koróviev). "Fa anys que no treballava amb tants intèrprets i de tanta qualitat", va assenyalar el director.

L’esforç per aixecar aquesta peça ha sigut titànic. Àlex Rigola ha necessitat nou mesos per tenir l’adaptació d’aquest clàssic rus. "Menys un, hi ha tots els del seguici de Voland, i també hi ha alguns personatges que els he fusionat", indica el director.

Després d’anys dedicats a donar tot el protagonisme a la interpretació dels actors amb el mínim artifici possible i la màxima veritat, i després d’inaugurar el 2023 el Heartbreake Hotel, una petita sala per disfrutar de la proximitat de l’actor amb el públic, assegura que tornar al Lliure ha sigut un repte "apassionant".

Sens dubte, l’essència del seu decàleg a l’hora de treballar amb els actors es manté. Aquesta recerca per expressar la màxima veritat en tot moment encara hi és, però l’adaptació d’aquesta novel·la tan llarga requereix "mantenir la tensió dramàtica per captar l’atenció de l’espectador" amb molts recursos que van més enllà de la interpretació.

"Jo em vaig fer gran al Lliure. Quan vaig assumir la direcció d’aquest equipament públic només tenia 33 anys, i aquí la mitjana d’edat és de 32". La seva última creació aquí va ser un altre clàssic, Ivanov, de Txékhov, el 2017, però ha treballat al Lliure de Gràcia durant els últims anys.

La sensació que té ara pel fet de tornar a treballar a l’espai on va muntar des de 2666, impressionant adaptació de la novel·la de Roberto Bolaño, o European House, "és com tornar a casa dels pares per dinar el diumenge: és càlid, bonic i nostàlgic".

Notícies relacionades

Balañà en Viu celebra el seu debut com a productora d’espectacles

Adeu a Redford, llegenda progressista

Però reconeix que els grans muntatges no el tempten gaire perquè s’ha acostumat a treballar a una altra escala, en sales d’aforament reduït, on brilla més la feina de l’actor que no pas la del director. "Estic contentíssim de ser al Lliure i tenir 30 persones que depenen de les meves decisions. En el meu cas, però, això no ho puc fer sempre. ¡Fa dues setmanes que no dormo! ¡I això que tot ha sortit molt bé!". I fent un símil culinari destaca que a ell li va "la cuina senzilla i sense salses: els grans restaurants, val més de tant en tant i prou".

L’espectacle que s’estrena demà es podrà veure fins al 19 d’octubre. Dura si fa no fa tres hores, amb descans inclòs. Semblant a un menú degustació.