EL 2021

Mataró apuja impostos per última vegada fins al 2023, segons el compromís del Govern

L'alcalde David Bote demana un esforç als ciutadans però anuncia retallades del Catàleg de Serveis municipals per valor de 5 milions d'euros

Així, per exemple, un ciutadà de Mataró que fins ara pagués 480 euros d'IBI a l'any, ara n'haurà d'abonar 508, 28 més

david bote pujada impostos mataro

david bote pujada impostos mataro

6
Es llegeix en minuts
Joan Salicrú

Una vegada més, sí, però serà l’última. Promès.

El govern local de Mataró, format pel PSC i En Comú Podem, va oficialitzar aquest dimarts el que ja era ‘vox populi’ en l’entorn de La Riera 48: per afrontar les despeses extres que provoca la Covid-19 –de moment aquest 2020 s’ingressaran 5 milions d’euros menys i es gastaran 3,5 més– pujarà novament de cara al 2021 l’IBI, en aquesta ocasió en un 6%. Precisament, aquest impost ja va sumar el 2020 un 8% més, amb la qual cosa en dos anys s’haurà incrementat un 14%.

Així, un ciutadà de Mataró que fins ara pagués 480 euros d’IBI a l’any, ara n’haurà d’abonar 508, 28 mésA més també s’apujarà la taxa de les escombraries, de manera que el gruix dels ciutadans (80%) pagarà 20 euros més a l’any, tot i que hi haurà un 10% que pagarà una mica més i un 10% que pagarà una mica menys. La resta de taxes municipals –l’ICIO; per exemple, relacionat amb la construcció– i preus públics, això sí, no pateixen increments.

Aquesta és una perspectiva que l’oposició ja havia sortit en tromba a criticar, ja que és obvi que, per exemple, en la mesura que l’IBI depèn únicament del valor cadastral de l’immoble on es viu, la decisió del govern local afavoreix les classes populars i castiga les mitjanes. De tota manera, el mantra municipal és que es tracta d’un «petit esforç» pel qual cada mataroní, de mitjana, pagarà «només» 4 euros de més al mes.

Però com l’executiu local és conscient que més tard que aviat se li penjarà l’etiqueta d’«un govern amant de pujar impostos», el líder dels comuns, Sergio Morales, va mirar de matisar aquesta sensació explicant que alhora que es puja l’IBI i la taxa d’escombraries, es destinaran també 250.000 euros per ajudar a pagar els tributs municipals a aquells que més dificultats tinguin –fins a 250 euros per família. «Hem de collar més, però als que no puguin per la seva situació econòmica, els ajudarem, que quedi clar», va declarar.

Promeses davant la incertesa financera

Ara bé: el govern municipal va afegir a aquests anuncis l’afegitó –la promesa, veurem si temerària– que el 2022 no es tornaran a pujar els impostos, que és molt prometre tenint en compte la incertesa financera que viuen els Ajuntaments i que, com va admetre el regidor d’Hisenda Juan Carlos Jerez, les aportacions de l’estat –que suposen un terç dels ingressos de la Casa Gran– baixaran amb tota probabilitat el 2021 i 2022.

El 2022, paradoxalment, era l’any escollit pel govern municipal en l’anterior mandat com a horitzó de futur esperançador, sobre el qual va elaborar tot un relat de ciutat pre-Covid anomenat ‘Mataró 2022’. Ara tot això s’esvaeix.

En aquest sentit, l’única porta esperançadora que es podria obrir per aconseguir nous ingressos no previstos fins ara és la dels nous ajuts provinents de la Unió Europea, en el marc dels 140.000 milions d’euros que Brussel·les destinarà a Espanya a partir de l’any que ve. No és clar, ara mateix, com podrien els municipis participar d’aquesta operació, però per si de cas Mataró –que en els últims anys ha aconseguit esgarrapar ni més ni menys que 15 milions d’euros en projectes finançats per la Unió Europea– prepara versions actualitzades dels seus millors dossiers per tenir-los llestos en qualsevol moment. L’anunciat Parc d’Economia Circular podria ser un dels ítems per portar a col·lació davant la UE, va comentar l’alcalde David Bote.

La meitat de l’esforç, en impostos; l’altra part, a «racionalitzar»

«Fa falta dotar-nos de fons per portar a terme polítiques de reconstrucció a llarg termini i també per poder fer polítiques de xoc», va assegurar l’alcalde durant la compareixença davant els mitjans, a la sala Burriac del Tecnocampus. «Durant la pandèmia hem vist la importància dels serveis públics», va asseverar en un altre moment el primer regidor, per justificar l’alça d’impostos. Però no obstant això, Bote va assegurar que amb la pujada dels impostos es finançarà (3,3 milions d’euros) només la meitat del que es necessita de més; l’altra meitat (4,8 milions d’euros) vindrà d’un «esforç de racionalització».

I és que, efectivament, el més rellevant que va sortir de la roda de premsa és, amb tota probabilitat, l’anunci que el govern municipal es conjura per retallar fins a 5 milions d’euros en els pressupostos de 2021, després que el 2020 –en la modificació del mes de juny– ja s’aprovessin retallades per valor de 2,5 milions d’euros. En total, doncs, en dos anys s’hauran retallat 7,5 milions d’euros, que no és poca cosa en un Ajuntament que gasta al voltant de 150 milions d’euros a l’any (147,66 en el pressupost aprovat al març, curiosament molt poques hores abans que arribés la tempesta de la Covid-19).

En aquest sentit, David Bote va admetre que ara es posaran en dubte alguns dels serveis que durant quaranta anys l’Ajuntament ha anat introduint al Catàleg de Serveis Municipal. Ara, en comptes de sumar noves prestacions, haurà d’anar-se’n enrere.

Òbviament, la pregunta del milió que sorgeix a partir de l’anunci és: ¿en què es retallarà la barbaritat de 5 milions d’euros? Bote va posar el focus, sense citar-los, en els serveis que presta l’Ajuntament però que no són competència seva –per exemple, una part del finançament de les escoles bressol, centres com ara l’Institut de secundària Miquel Biada, de titularitat municipal...–. Posteriorment, l’agència ACN va revelar que el govern municipal es rebaixarà el sou –tot i que sense variar per a res el nombre de regidors amb dedicació plena–, confirmant que la imatge de 14 regidors cobrant a temps complet quan en el mandat anterior el govern va arribar a funcionar amb sis si ja era una imatge contraproduent a l’inici del present mandat ara és simplement políticament insostenible.

No obstant, el dubte persisteix: cinc milions d’euros són molts diners, de manera que pot estar en cap qüestió acció municipal històrica i rellevant. ¿Què serà? Caldrà estar atents als pròxims moviments de l’executiu local...

Continuar combatent la pandèmia

Com no podia ser de cap altra manera, l’alcalde va aprofitar la compareixença per treure pit en relació amb les accions que el govern municipal està portant a terme en relació amb la Covid-19: set mil intervencions al carrer i 1.200 multes interposades a càrrec de la policia local, una inversió extraordinària de 300.000 euros en neteja de les escoles, els 3.000 euros que es donaran a cada comerç de la ciutat que es digitalitzi, el conveni d’agost amb el Departament de Salut pel qual es millora la coordinació davant la crisi sanitària o el Pacte per a la Reconstrucció firmat entre tots els grups polítics i els agents socials i econòmics de la ciutat.

David Bote també va aprofitar per anunciar que en el ple d’aquest dijous, corresponent al mes d’octubre, s’emportarà a aprovació inicial el nou plec de condicions del contracte de les escombraries, congelat des de l’abril del 2019, quan va vèncer l’anterior. No en va, l’estat de l’espai públic és un dels temes pels quals el govern municipal està rebent més crítiques en aquest moment.

Notícies relacionades

En aquest sentit, l’executiu va expressar la seva voluntat de gastar cada any 1,4 milions d’euros més respecte a la quantitat actual: amb 54 milions d’euros, el nou contracte de la neteja –que hauria de començar a funcionar el març de l’any que ve– serà el principal contracte que gestiona l’Ajuntament. Veurem si aquesta serà realment una quantitat suficient per generar un canvi de percepció en la ciutadania.

Més notícies de Mataró en l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA