A l''ull de l'huracà' d'una polèmica patrulla veïnal de Mataró

El 26 de maig, Antonio Solana, un veí de Mataró, cambrer de professió i activista pels drets dels animals, va crear a Facebook el grup ‘Seguretat veïnal Mataró’ al veure que «els furts augmentaven a Mataró» i amb l’objectiu d’«ajudar la policia», explica el mateix Solana. Poc després, es va començar a plantejar la creació de patrulles ciutadanes i, al cap de tres dies, el grup ja es va rebatejar com a ‘Patrulla Veïnal Mataró’, que ja compta amb més de 7.300 seguidors a Facebook. EL PERIÓDICO ha observat durant una setmana els missatges que intercanvien els membres de les patrulles veïnals mataronines per conèixer el seu funcionament.

El mateix 29 de maig, l’ajuntament ja va emetre un comunicat en què va explicar que «no pot recolzar cap mobilització veïnal per crear patrulles ciutadanes». No obstant, veïns de Mataró ja s’organitzen per barris i surten a patrullar per grups. D’una banda, hi ha els canals de Telegram –alguns amb més de 300 integrants– on es denuncien actes vandàlics o s’alerta sobre presumptes delinqüents, mentre que els interessats a patrullar s’organitzen a part. «Cada grup té el seu propi coordinador. Si es troba cap delinqüent que, per exemple, estigui cometent un furt, se’l redueix, un company truca a la policia i un altre grava l’actuació», relata Solana.

El cas de Mataró no és l’únic, ja que les patrulles veïnals són un fenomen global: a l’àrea de barcelona existeixen des de fa mesos multitud de plataformes dedicades a denunciar i perseguir presumptes delinqüents, ja sigui només de forma virtual, patrullant pels carrers o una combinació de totes dues, com en el cas de Mataró. «Tant patrulles físiques com virtuals acaben fent de ‘policies’, cosa que no recomanem perquè això és competència dels cossos de seguretat», advertien l’estiu passat fonts dels Mossos d’Esquadra a aquest diari.

«Sabem que hi ha una línia vermella que no podem passar», afegeix Antonio Solana. Des del consistori recorden que la responsabilitat de la vigilància i patrullatge urbans és exclusiva dels cossos de seguretat que «operen a la ciutat mitjançant els respectius efectius policials» i que «han rebut formació específica». Així, també apunten que els integrants de les patrulles podrien incórrer en la comissió de delictes com lesions, coaccions o detenció il·legal.

Preguntat sobre com es redueixen els presumptes delinqüents, l’impulsor de les patrulles assenyala que «entre cinc o més se l’acorrala en una paret» o que se li aplica «algun tipus de clau o bloqueig» fins que arriba la policia. A més, integrants de les patrulles han optat per adquirir esprais de defensa personal. «Es poden tenir mentre estiguin homologats», defensa Solana sobre aquesta qüestió.

Racisme en els grups de patrullers

El focus de les protestes cau en menors estrangers i joves extutelats que ocupen vivendes de forma il·legal. «No ens considerem racistes. Denunciem a tothom, però si els col·lectius que delinqueixen són magribins, ¿jo què vols que hi faci?», manifesta Antonio Solana, que explica també que han eliminat comentaris de gent que «s’ha excedit». 

No obstant, tot i que els administradors dels grups de Telegram insisteixen a evitar comentaris racistes i polititzats, no és difícil trobar comentaris d’aquesta índole.

Sí que van ser bloquejats ràpidament els usuaris dels grups de les patrulles que no volien ser representades per Antonio Solana. Alguns membres van fer arribar als grups uns vídeos de l’estiu del 2019 en què Solana insulta i amenaça una dona amb expressions com: «Menja’m la cigala, tros de fresca»; «tros d’inútil, que ets una tros d’inútil» o «pujarem a casa teva i et rebentarem la cara».

Consultat per aquest afer, Solana explica que la dona a qui anava dirigit el vídeo «fa cinc anys que em va al darrere» per qüestions vinculades a la protectora d’animals en què col·labora Solana (SOS Animal Catalunya), unes qüestions que també «estan als jutjats». «Vaig explotar i vaig fer un vídeo, però a cap dona se li ha de dir una cosa així. N’estic penedit», assenyala l’impulsor de les patrulles, que explica també que hi hauria d’haver hagut un judici per aquest tema a l’abril si la Covid-19 no ho hagués paralitzat tot.

No obstant, la faceta animalista de Solana no és la seva única vinculació amb la política. Com ha pogut saber aquest diari, en les eleccions municipals del 2015, Solana va tancar la llista de Plataforma per Catalunya (PxC) a Calella i el 2019 va formar part de la llista de VoleMataró – Som Alternativa. Solana treu ferro a la seva vinculació amb PxC i explica que no formava part del partit. «No recordo si vaig formar part de la llista. Crec que m’ho van demanar i els vaig dir que sí com a favor, però que em posessin pel final», afegeix.

El focus en les ocupacions il·legals

Més enllà de les patrulles, l’alcalde de Mataró, David Bote, s’ha adreçat per carta al president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra; a la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, i al ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, per sol·licitar una reunió de treball amb cada un d’ells. Els escrits es refereixen a l’increment dels «robatoris amb violència i intimidació» i a la relació entre l’«augment de la delinqüència, la reincidència dels detinguts i una activitat organitzada d’ocupació d’immobles».

Precisament, els veïns assenyalen les ocupacions il·legals com a focus del repunt de delinqüència. Per la seva banda, l’ajuntament afirma estar treballant amb nous protocols per combatre les ocupacions. Segons dades del consistori, aquest 2020 s’han efectuat 97 actuacions relacionades amb ocupacions a la ciutat, amb un repunt al maig amb 37 –el mateix mes del 2019 se’n van realitzar 21 i, el 2018, 31–, tot i que assenyalen que s’han d’analitzar les dades en relació amb la Covid-19. «Tant la Policia Local com altres serveis municipals fan tot el possible davant aquesta problemàtica. Però sols no ho aconseguim», afirma l’alcalde en els escrits.

Arran d’una de les primeres protestes veïnals per aquest tema a Mataró, des de l’Associació Veïnal Rocafonda  van emetre un comunicat en què, sense negar la problemàtica, animaven a mirar de comprendre «les causes» que comporten els robatoris o les ocupacions. Unes causes que situen en «les profundes desigualtats que patim», a què afegeixen les actuacions de «grups que, intencionadament, se n’aprofiten i les magnifiquen».

Notícies relacionades

Adif adjudica la redacció del projecte de remodelació de l’estació de tren de Mataró

Un incendi afecta un edifici de cinc plantes a Mataró

A més, aquest dimarts 9 de juny, les diferents associacions veïnals de Mataró han publicat un comunicat en què demanen actuar amb «contundència» davant les ocupacions il·legals i insten l’ajuntament a «gestionar els serveis municipals de seguretat» perquè «la ciutadania no necessiti implicar-se en tasques de vigilància».

pic.twitter.com/ED1q99nieK

— A. V. Rocafonda (@AVRocafonda) 8 de junio de 2020

Més notícies de Mataró a l’edició local d’EL PERIÓDICO DE CATALUNYA